Segre
Lo riu Segre a Lhèida | |
| Tipe | Riu e riu aurifèr |
|---|---|
| Localizacion | |
| Estat | Espanha e França |
| Còta iniciala | 2 843 m |
| Còta finala | 70 m |
| Boca | Èbre |
| Afluent | Noguera Ribagorzana, Noguèra Palharesa, Cinca, riu Querol (ca) |
| Bacin idrografic | bacin d'Èbre |
![]() | |
| Donadas | |
| Dimensions | 265 ( |
| Mesura e indicadors | |
| Debit | 100,2 m³/s |
Segre es una ribièra de Catalonha, afluent d'Èbre per l'esquèrra. Son bacin compren los territòris de tres Estats: França, Andòrra e Espanha.
Nais sul versant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, en Nauta Cerdanha, e après un percors de 265 quilomètres, se geta dins Èbre, al sieu passatge per Mequinensa (Baix Cinca).
Passa per las paluns d'Oliana, Rialb e Sant Llorenç de Montgai.
Del Segre ne sortisson divèrses canals d'irrigacion lo canal d'Urgèl , lo canal de Balaguer, lo canal de Seròs, lo canal d'Aragon e Catalonha, e c.a.
Toponimia
[modificar | modificar lo còdi]La prononciacion es ['sɛgrə] en Cerdanha, ['segre] dins lo domeni del catalan occidental (La Seu d'Urgèl, Coll de Nargó, Artesa de Segre, Balaguer, Lhèida), ambe una excepcion per Bassella, Castellnou de Bassella ([lo sɛgre]) perqué l'isoglòssa de ɛ/e davala long de la Ribera Salada [a l'oèst de Solsona ]. Es un dels flumes catalans que l'usatge i consèrva generalament la construccion sense article : « lo Boté(r) salte cap a Segre ». Las fòrmas ancianas son flumen Segure en 952, Segor en 1050, Segre en 888 (las precedentas son donc d'arcaïsmes). Lo nom iberolatin es Sĭcŏris e l'etimologia pus anciana, segon Pokorny, es l'indoeuropèu Sikuari-. L'origina sembla donc celtica o, segon la teoria de Joan Coromines, sorotaptica (de la cultura dels camps d'urnas o Urnenfelder, pus anciana que los cèltas) [1].
Nòtas
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. VII, p. 79-80 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38092
