Segre

Segre

Lo riu Segre a Lhèida
Tipe	Riu e riu aurifèr
Localizacion
Estat	Espanha e França
Còta iniciala	2 843 m
Còta finala	70 m
Boca	Èbre
Afluent	Noguera Ribagorzana, Noguèra Palharesa, Cinca, riu Querol (ca) , riu d'Angostrina (ca) , Reür (ca) , Riu Vanera (ca) , riu de Set (ca) , riu Corb (ca) , canal d'Urgell (ca) , Sió (ca) , el Rialb (ca) , riu de la Vansa (ca) , torrent de la Morera (ca) , riu de Farfanya (ca) , riu d'Angost (ca) , Valira
Bacin idrografic	bacin d'Èbre
Donadas
Dimensions	265 () km
Mesura e indicadors
Debit	100,2 m³/s

Segre es una ribièra de Catalonha, afluent d'Èbre per l'esquèrra. Son bacin compren los territòris de tres Estats: França, Andòrra e Espanha.

Nais sul versant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, en Nauta Cerdanha, e après un percors de 265 quilomètres, se geta dins Èbre, al sieu passatge per Mequinensa (Baix Cinca).

Passa per las paluns d'Oliana, Rialb e Sant Llorenç de Montgai.

Del Segre ne sortisson divèrses canals d'irrigacion lo canal d'Urgèl , lo canal de Balaguer, lo canal de Seròs, lo canal d'Aragon e Catalonha, e c.a.

Toponimia

La prononciacion es ['sɛgrə] en Cerdanha, ['segre] dins lo domeni del catalan occidental (La Seu d'Urgèl, Coll de Nargó, Artesa de Segre, Balaguer, Lhèida), ambe una excepcion per Bassella, Castellnou de Bassella ([lo sɛgre]) perqué l'isoglòssa de ɛ/e davala long de la Ribera Salada [a l'oèst de Solsona ]. Es un dels flumes catalans que l'usatge i consèrva generalament la construccion sense article : « lo Boté(r) salte cap a Segre ». Las fòrmas ancianas son flumen Segure en 952, Segor en 1050, Segre en 888 (las precedentas son donc d'arcaïsmes). Lo nom iberolatin es Sĭcŏris e l'etimologia pus anciana, segon Pokorny, es l'indoeuropèu Sikuari-. L'origina sembla donc celtica o, segon la teoria de Joan Coromines, sorotaptica (de la cultura dels camps d'urnas o Urnenfelder, pus anciana que los cèltas) .