Peró

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Peró
República del Perú
Piruw Suyu
Piruw Republika
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Devisa nacionala : (cap)


Naissença
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Q4530
Religion
Membre de Organizacion de las Nacions UnidasQ4230Organizacion Mondiala del ComèrciQ170481 e  Q471690
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta


Direccion relativa a la posicion
Continent America del Sud
Situacion
Designacion provisòria
Constellacion
Tipe d'objècte
Còs astronomic parent
Còs astronomic filh
Luòc de descobèrta
Grop d'objèctes menors
Sequéncia de Hubble
Sul còrs astronomic
Companhon de
Tipe espectral
Tipe espectral
Fus orari fus orari de Peró (WikiData) e  UTC−05:00
Situat sus una isla
Embocadura
Tipe de lac
Lacs sus lo riu
Grop de lacs
Situat sul lac
Afluents del lac
Emissari del lac
Bacin idrografic
Massís de montanhas
Tipe de montanha
Arquitècte
Remplaçat per
Tipe de bastiment
Material
Mèstre d'òbra
Sistèma d'autorotas
Societat de mantenança
Pòl d'escambis
Linha ferroviària
Operator
Aligança ferroviària
Gara
Pista
Travèrsa
País Peró
Compausanta de
Tipe de division administrativa
Exclava de
Enclava
Capitala Lima
Cap d'estat Ollanta Humala
Regim politic Republica
Cap de l'executiu
Representant del partit
Cap del govèrn
Assemblada
Moneda Nuevo Sol (WikiData)
Lenga oficiala Espanhòu
Imne Somos libres, seámoslo siempre (WikiData)
Frontalièr de EqüatorColómbiaBolíviaBrasil e  Chile
Embessonatge
Subdivisions Q201162Q205089Q208185Q205068Q205112Q205078Q205057Q505220Q215221Q208186Q207973Q205126Q210061Q200938Q210896Q208182Q211208Q208183Q205104Q211793Q207413Q209597Q207424Q211795 e  Q2071352



























































.

Script error








































Identificants
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Peró.
Autres informacions


Lengas oficialas castelhan, quíchoa, aimara
Capitala
populacion (an)
Lima
7 605 742abitants (2007)
Autras vilas importantas Arequipa, Trujillo, Callao
Superfícia 1 285 220 km²
Populacion
Densitat
29 180 900 (2008)
22 ab./km²
Independéncia
- Jorn
(d'Espanha)
28 de julhet de 1821
Ora UTC -5
Còde telefonic + 51

Peró (Perú en castelhan, Piruw en quíchoa e aimara) es un estat d'America del Sud. Confronta l'Ocean Pacific a l'oèst, l'Eqüator e Colómbia al nòrd, Brasil e Bolívia a l'oèst e Chile al sud.

La capitala es Lima

Lo gentilici es perovian -a.[1]

Istòria[modificar | modificar la font]

Abans l'arribada dels espanhòls en Peró i aguèt divèrsas culturas preïncaicas e, pus tard, l'Empèri Inca. Francisco Pizarro arribèt a la còsta peroviana en 1532, e a la fin d'aquel decenni Peró venguèt un viceregne d'Espanha, e la màger font d'aur e argent de l'Empèri Espanhòl.

Peró se declarèt independent d'Espanha lo 28 de julhet de 1821, mercé a una aliança entre l'armada argentina de José de San Martín e l'armada de Nòva Granada de Simón Bolívar. Lo primièr president foguèt elegit en 1827. Entre 1836 e 1839 Peró e Bolívia foguèron units en una Confederacion, que se dissolguèt après lo conflicte armat contra Chile e Argentina.

A la fin del sègle XIX Peró s'impliquèt amb Bolívia dins la Guèrra del Pacific contra Chile, estent qu'existissiá un Tractat de defensa mutuala. Amb la fin d'aquela guèrra comencèt un periòde de « reconstruccion nacionala », de calma relativa, que s'acabèt après lo govèrn de Augusto Bernardino Leguía.

Al sègle XX lo país experimentèt divèrses còps d'Estat e una granda inestabilitat economica e crisi sociala[2]. La democracia se restaurèt dins lo decènni dels nonanta.

Politica[modificar | modificar la font]

Peró es una republica parlamentària. Lo president es elegit per la populacion per un periòde de cinc ans.

Lo Parlament es constituit d'una Cambra, amb 120 membres.

Geografia[modificar | modificar la font]

Peró se tròba dins la region occidentala de l'America del Sud entre la linha d'Eqüator e lo Tropic del Capricòrne. Amb una superfícia de 1 285 220 km², lo país es classat vinten del mond e tresen del soscontinent. Limita al nòrd amb Eqüator, al sud amb Colómbia, a l'èst amb Brasil, al sud amb Chile e a l'oèst amb l'Ocean Pacific. Possedís una granda varietat de païsatges e climas recebuts las siás condicions geograficas que li an donat tanben una granda diversitat de ressorsas naturalas.

Relèu[modificar | modificar la font]

Mapa del relèu de Peró.

La Cordilhièra dels Andes es parallèla a la còsta, e dividís lo país en tres regions geograficas:

  • la còsta, a l'èst, es una plana estrecha majoritàriament arida, levat de qualques vals formadas de rius sasonièrs;
  • la region nauta, que compren lo replanat andin e lo pic pus elevat del país, lo Huascarán, amb 6768 m[3];
  • la selva, una extension ampla e plana cobèrta per la selva amazoniana a l'èst ocupa 60% de la superfícia totala del país[4]; aquela region es la mens poblada.

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia de Peró.

Cultura[modificar | modificar la font]

Nòtas & eferéncias[modificar | modificar la font]

  1. ... o peroan -a (mai rar mas atestat...)
  2. Los rostros de la plebe: Entre 1900 y 1968 se produjeron 56 intentos para interrumpir la sucesión considerada legal en la vida republicana. En diez casos se trató de proyectos gestados y protagonizados por civiles. Los restantes 46 se originaron en el interior de las fuerzas armadas (pàg. 168)
  3. UNESCO, Huascarán National Park. Data d'accès: 14 de junh de 2008
  4. Instituto de Estudios Histórico–Marítimos del Perú, El Perú y sus recursos: Atlas geográfico y económico, p. 16.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]