Urani

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L' urani es un element quimic que dins la taula periodica a lo simbòl U e lo nombre atomic 92. Es pesuc, blanc d'argent, toxic, metallic, e radioactiu de forma naturala. Aparten a la seria dels actinids e son isotòp urani-235 s'utiliza coma font d'energia dins los reactors nuclears e las armas nuclearas. L'urani se tròba en pichonas quantitats dins las ròcas, lo sòl, l'aiga, las plantas, e dins los animals (inclús dins los umans).

Es l'element quimic pus pesuc d'origina naturala que se tròba sus la Tèrra. Foguèt descobèrt en 1789 per M. H. Klaporfth que lo nomenèt atal en onor de la planeta Uranus que veniá d'èsser descobèrta en 1781.

L'urani natural a tres tipes d'isotòps: urani 238 (238U), urani 235 (235U) e urani 234 (234U). Per cada grama d'urani natural 99,28 % de la massa es urani 238, 0,71% urani 235 e 0,005% urani 234. La proporcion urani 238/urani 235 es constanta sus tota la Tèrra e sus las autras planetas del Sistèma Solar.

Origina[modificar | modificar la font]

Mena d'urani

Coma totes los elements amb un pes atomic superior a aquel del fèrre, l'urani ven de forma naturala pendent las explosions de las supernovas. Lo procèssus fisic determinant dins l'afondrament d'una supernova es la gravitat. Las valors tan elevadas de gravitat que se tròba dins las supernovas genèra las capturas neutronicas que donan luòc als atòms pus pesucs, entre aqueles l'urani e lo protactini.

Usatges[modificar | modificar la font]

Mapa dels 10 païses responsables de 94% de las extraccions d'urani mondialas

Lo principal usatge de l'urani a l'ora d'ara es l'obtencion de combustible pels reactors nuclears que fornisson 17% de l'electricitat obtenguda dins lo monde. Demest los minerals d'urani i a; autunita, carnotita, iantinita, meta-autunita, uranotil...

Datacion per mejan dels periòdes d'urani[modificar | modificar la font]

La datacion per mejan dels periòdes d'urani se basa sus la desintegracion radioactiva dels isotòps de l'urani.[1]

Basas del metòde[modificar | modificar la font]

I a dos isotòps radioactius de l'urani: l'U238 e l'U235 que se desintègran gradualament en elements “filhs”. Dos d'aqueles, lo Th230 (tòri) e lo Pa231 (protactini), tanben se descompausan amb semividas utilas per la datacion. L'aspècte essencial es que los isotòps “pars” de l'urani son solubles dins l'aiga mentre que los filhs o son pas. Son necessaris aperaquí 100 gramas de carbonat de calci per obtenir una bona datacion.

Lo metòde s'utiliza per datar de ròcas amb un naut contengut en carbonat de calci, sovent aquelas que se depausan per l'accion de las aigas superficialas o sosterranhas venent dels luòcs rics en calç o a causa del filtratge dins las caunas amb un naut contengut en calç. Las estalagmitas se forman atal dins aquel tipe d'espelugas. Los objèctes e los òsses normalament demòran incrustats dins de jaces de carbonat de calci o d'autres tipes de sediments entre diferents nivèls dels depauses calcaris.

La dificultat essenciala es de determinar lo bon òrdre del depaus dins una bauma; aquò es una causa ges facila e s'explica atal qu'aquel metòde sovent dona de resultats ambigús. Pasmens, lo metòde se mostrèt fòrça util, coma per exemple a la bauma de Pontnewydd, al nòrd del País de Galas, ont se trobèt un objècte vièlh de 220 000 ans o en Alemanha, dins lo jaç de Bilzingsleben, ont se trobèt un objècte vièlh de 414 000 ans.

Lo metòde a un marge d'error teoric de 12 000 ans per una anóncia de 150 000 e d'aperaquí 25 000 per una de 400 000. En practica l'inexactitud pòt èsser pus granda, per aquò es indispensable d'aplicar d'autres metòdes coma lo de la termoluminància per comparar e verificar los resultats.

Efèctes nocius per la santat[modificar | modificar la font]

L'urani dins totas sas formas (natural, enriquit o empaurit), coma metal pesuc, possedís una certana toxicitat, pòdon dometjar lo sistèma renal.

E mai l'urani es lo paire d'una de las cadenas naturalas, que l'un de sos filhs radioactius, lo radon-222, es considerat cancerigèn el meteis e amb [[sinergia amb lo fum del tabat.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Renfrew, C. y Bahn, P. (1993), Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica., Madrid: Ediciones Akal. ISBN 978-84-460-0234-5.