Aiga
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| GND | 4064689-0 | |||||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Aiga. | |||||||||||||
L'aiga (var. aigua) es un compausat quimic transparent, inodòr, sens sabor. Es format per d'idrogèn e d'oxigèn e sa formula quimica es H2O.
Son ponch de fusion es 0 °C e son ponch d'ebullicion 100 °C[1]. Dins un estat mai o mens impur, es la matèria que forma la pluèja, las mars, los lacs, los rius, etc.
Dins la natura l'aiga es de contunh barrejada a d'autras substàncias (sals mineralas, gases, particulas en suspension,...). Pas jamai podrem pas trobar d'aiga pura d'un biais natural. Aquesta aiga pura sonque se pòt obtenir en laboratòri gràcias a de procèsses de purificacion, coma la destillacion.
L'aiga: una substància particulara [modificar]
Las formas fisicas de l'aiga [modificar]
L'aiga se pòt trobar jos un bèl nombre de formas dins la natura. En estat solid es coneguda coma glaça (o glaç); a l'estat aerifòrme se la coneis coma vapor aquosa. Se coneisson d'autras formas solidas: la de la glaça veirosa e la del solid amòrf, pas cristallin, que sembla de veire.
En dessús de cèrtas valors de temperatura e de pression (dichas criticas), que son dins lo cas de l'aiga 647 K e 22,064 × 106 Pa, l'aiga dintra dins un estat dich supercritic, que d'unes agregats d'aiga a l'estat simil-liquid fluiscono dins una fasa de simil-vapor.
L'aiga pesanta es d'aiga que sos atòms d'idrogèn son estats remplaçats per de deutèri, son isotòp ten un pes atomic de 2 uma. Son comportament quimic es gaireben lo de l'aiga. S'utiliza principalament coma mejan d'alentiment dels neutrons emeses pendent la fission nucleara.
.jpg)
Nòtas [modificar]
- ↑ La valor exacta es 99,975 °C
