Aiga

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Representacion d'una molecula d'aiga.

Podètz tanben consultar los articles seguents suls autres projèctes Wikimedia :

Ressorsas multimèdia sus Commons.

Definicion sul Wikiccionari.

L'aiga (var. aigua) es un compausat quimic transparent, inodòr, sens sabor. Es format per d'idrogèn e d'oxigèn e sa formula quimica es H2O.

Son ponch de fusion es °C e son ponch d'ebullicion 100 °C[1]. Dins un estat mai o mens impur, es la matèria que forma la pluèja, las mars, los lacs, los rius, etc.

Dins la natura l'aiga es de contunh barrejada a d'autras substàncias (sals mineralas, gases, particulas en suspension,...). Pas jamai podrem pas trobar d'aiga pura d'un biais natural. Aquesta aiga pura sonque se pòt obtenir en laboratòri gràcias a de procèsses de purificacion, coma la destillacion.

L'aiga: una substància particulara[modificar | modificar la font]

Las formas fisicas de l'aiga[modificar | modificar la font]

L'aiga se pòt trobar jos un bèl nombre de formas dins la natura. En estat solid es coneguda coma glaça (o glaç); a l'estat aerifòrme se la coneis coma vapor aquosa. Se coneisson d'autras formas solidas: la de la glaça veirosa e la del solid amòrf, pas cristallin, que sembla de veire.

En dessús de cèrtas valors de temperatura e de pression (dichas criticas), que son dins lo cas de l'aiga 647 K e 22,064 × 106 Pa, l'aiga dintra dins un estat dich supercritic, que d'unes agregats d'aiga a l'estat simil-liquid fluiscono dins una fasa de simil-vapor.

L'aiga pesanta es d'aiga que sos atòms d'idrogèn son estats remplaçats per de deutèri, son isotòp ten un pes atomic de uma. Son comportament quimic es gaireben lo de l'aiga. S'utiliza principalament coma mejan d'alentiment dels neutrons emeses pendent la fission nucleara.

Aiga de mar.

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. La valor exacta es 99,975 °C