Malautiá

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

La malautiá (var. malautia) es un estat determitat de l'organisme que dificulta la subrevivença e reproduccion de l'individú. Mantun biologista considèra tanben qu'una malautiá es l'estat de l'organisme que desavantatja la subrevida de l'espècia. La patologia es l'estudi de las malautiás. La nosologia es lo classament sistematic de las malautiás. Lo camp de la coneissença mai ample sus las malautiás e suls tractaments es la medecina.

Classas de malautiás per lor causa[modificar | modificar la font]

  • Las malautiás infecciosas son aquelas causadas per d'agents infeccioses transmissibles, coma pòdon èsser los bactèris, los fongs, los parasits, los virus, e los prions.
  • Fòrça ligadas amb las malautiás infecciosas, encara que strictu sensu se pòdon pas considerar coma talas, las malautiás parasitàrias son aquelas causadas per protozous e cucs.
  • Las malautiás geneticas son las causadas per la preséncia o abséncia de gèns qu'afèctan l'ADN del pacient.
  • Las malautiás toxicas son las causadas per l'exposicion a toxinas ambientalas, coma per exemple, los metals pesants.
  • Las malautiás nutricionalas son las causadas per la manca o la deficiéncia de determinadas noiriduras. Atanben i a de malautiás causadas per feridas, malformacions o per la non utilizacion de parts del còs.
  • Las malautiás autoimmunitàrias son aquelas ont lo sistèma immunitari de l'afectat ataca los teissits del pròpri còs.

Cal tanben considerar la iatrogènia (la malautiá causada pel metge o pel medicament), las causadas per las pròprias cresenças del pacient, per una combinason de las causas expausadas e las d'origina desconeguda.