Malautiá
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La malautiá (reg. malautia) es un estat determitat de l'organisme que dificulta la subrevivença e reproduccion de l'individu. Mantun biologistas considèran tanben qu'una malautiá es l'estat de l'organisme que desavantatja la subrevida de l'espècia. La patologia es l'estudi de las malautiás. La nosologia es lo classament sistematic de las malautiás. Lo camp de la coneissença mai ample sus las malautiás e suls tractaments es la medecina.
[Modificar] Classas de malautiás per lor causa
- Malautiás infecciosas son aquelas causadas per agents infecciosos transmissibles, coma pòdon èsser las bacterias, los fongs, los parasits, los virus, e los prions.
- Fòrça ligadas amb las malautiás infecciosas, encara que strictu sensu se pòdon pas considerar coma talas, las malautiás parasitàrias son aquelas causadas per protozous e cucs.
- Malautiás geneticas son las causadas per la preséncia o abséncia de gèns qu'afèctan l'ADN del pacient.
- Malautiás toxicas son las causadas per la mòstra a toxinas ambientalas, coma per exemple, los metals pesats.
- Malautiás nutricionalas son las causadas per la manca o la deficiéncia de determinadas noiriduras. Atanben i a de malautiás causadas per feridas, malformacions o per la non utilizacion de parts del còs.
- Malautiás autoimmunitàrias son aquelas ont lo sistèma immunitari de l'afectat ataca los teissits del pròpri còs.
Cal tanben considerar las malautiás causadas per lo metge o lo medicament (iatrogènia, las malautiás causadas per las pròprias credenças del pacient, las malautiás causadas per una combinacion de las causas expausadas e las malautiás d'origina desconeguda.
