Preïstòria
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 |
Preïstòria |
||
La Preïstòria es l'estudi de la vida de l'òme dempuèi son començament fins a l'invencion de l'escritura. Per contra, l'Istòria comença quand s'escriu lo primièr document conegut, datat de pauc abans 3000 avC, en Mesopotamia.
Aqueste periòde es fòrça grand e se dividís tradicionalament en tres periòdes desparièrs:
- Edat de la pèira: subdividit en dos periòdes:
- Paleolitic (tre 2 000 000 aC fins a 6000 avC)
- Neolitic (tre 6000 avC fins a 3000 avC)
- Edat del Bronze
- Edat del Fèrre
Mantun autor considèra que l'Edat del Bronze e l'Edat del Fèrre fan partida de l'Istòria e non pas de la Preïstòria.
[modificar] Estudi de la preïstòria
Ja que i a pas de documentacion escricha, l'estudi de las societats preïstoricas se deu basar sus las rèstas fossilas. Mas l'arqueologia pòt pas explicar totes los compòrtaments a travèrs la descobèrta e l'estudi de las rèstas fossilas. L'antropologia, que fa de recèrcas sus las societats primitivas actualas, a aportat d'elements que permeton d'inferir coma èran ancianament las societats. La sociologia, la biologia e d'autras disciplinas an tanben permés de conéisser la realitat d'aquelas societats passadas.
[modificar] Evolucion de la societat preïstorica
Pendent la Preïstòria i aguèt de modèls de societat desparièrs per l'evolucion de las estructuras socialas e organizativas.
Se pòt far un esquèma de l'evolucion de las societats:
- Societat egalitària: las societats egalitàrias son estadas las dels caçaires-culheires. Son las societats umanas quemai simplas e primitivas, sens sectors economics, ni religioses, ni politics (quand un linhatge, per exemple, se preocupa de sas tèrras, agís coma una entitat economica. Quand fa partida d'un afrontament, es un grop politic. Quand ofrís de sacrificis, es una congregacion rituala). Los caçaires-culheires avián una organizacion sociala compausada d'un nombre redusit d'individus amb una estructura simpla, sens líder ni estratificacion sociala. Son de grops d'individus que vivon amassa e partejan lo meteis territòri e son de caractèr nomada. La ierarquia familiara èra gerontocratica.
- Societat ierarquica
- Societat estratificada
- Estat
