Bauma de Las Caus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Chavau
Scena d'un òme batut per un bisont
Gravadura d'un cèrvi
Gravaduras dau « Diverticul daus felins »
Las frescas de la Bauma de Las Caus atestan que los bovins son presents dempuei longtemps a l'oest dau Massís Centrau
Plan de la bauma
Mapa de la region arqueologica francocantabrica (Paleolitic Superior)
'Na lampa (cremador) de graissa de Las Caus en gres ròsa. Solutrean o Magdalenian Ancian

La Bauma de Las Caus embarra un daus ensembles picturaus pus importants de la Preïstòria europèa. Sas pinturas e gravaduras paleoliticas s'associèren longtemps au Magdalenian ancian, mas las darrieras recerchas mòstran que podrián datar dau Solutrean que lo precedís.

Se dubrís a Montinhac, en Perigòrd, en riba mança de Vesera, dins un còu calcari au niveu de l'estança coniaciana (Cretaceu Superior). Contràriament a de nombrosas autras baumas de la vau de Vesera, Las Caus es relativament "secha". En fach, un jaç de marla impermeabla l'isola de tota infiltracion d'aiga, empachant tota novela formacion de concrecion de calcita.

Descuberta[modificar | modificar la font]

Fuguet descuberta lo 12 de setembre de 1940 per quatre adolescents a la recercha dau chen d'un d'entre eus desparegut dins un trauc estrech revelat per la chasuda d'un pin fulminat (per un esluci): Marcèl Ravidat, Jacme Marsal, Jòrdi Agniel e Simon Coencas avertiguèren rapidament lor ancian professor, Leon La Val. Lo preïstorian Henri Breuil, refugiat dins la region per fugir l'ocupacion nazi, fuguet lo prumier especialista a visitar Las Caus, lo 21 de setembre de 1940, en companhiá de Jean Bouyssonnie e d'André Cheynier, seguits leu de Denis Peironin e de Henri Begouën. H. Breuil fuguet tanben lo prumier a l'autentificar, la descriure e l'estudiar. Entreprenguet los prumiers relevats dempuei la fin de 1940 e i passet mantuna setmana per estudiar las òbras qu'atribuís au Perigordian.

Apres menar de las recerchas en Espanha, en Portugal e en Sud-Africa, tornet en 1949 e entreprenguet daus registres emb Severin Blanc e Maurice Bourgon au pè de la scena dau potz ente esperava trobar 'na sepultura. I descubriguet de puntas de sageta de bana de rangier decoradas.

Proteccion[modificar | modificar la font]

La bauma venguet « monument istoric » lo 27 de decembre de 1940, la mesma annada de sa descuberta. Dempuei octòbre de 1979, fai partida dau Patrimòni Mondiau de l'Umanitat de l'UNESCO en associacion emb d'autres sites e baumas ornadas de Perigòrd sos lo nom de « Sites preïstorics e baumas ornadas de la vau de Vesera ».

Esplecha toristica e problemas de conservacion[modificar | modificar la font]

En 1948, l'accès a la bauma fuguet preparat a fin de permetre de las visitas toristicas, mas 'quilhas se multipliquèren rapidament e metèren en perilh la conservacion de las pinturas parietalas. Daus trabalhs importants d'excavacion modificant lo niveu e la natura daus sòus i fuguèren fachs e un esclairatge electric, un eschalier per accedir aisadament a la Sala daus Taures e 'na pesuga pòrta de bronze a l'entrada i fuguèren installats.

Descripcion de la bauma[1][modificar | modificar la font]

La Bauma de Las Caus es relativament pichona: l'ensemble de las galariás excedís pas 250 m de long per 'na desnivelacion d'aperaquí 30 m. La partida decorada correspond a un malhum superior, lo malhum inferior essent de mau accedir amor de la preséncia de dioxid de carbòni.

L'entrada actuala correspond a l'entrada preïstorica, e mai s'es estada equipada d'un sistema de sedaç.

Los noms de las salas e daus corredors son deguts en part a H. Breuil e fan sovent referéncia a l'arquitectura religiosa:

  • la prumiera es la « Sala daus Taures » o « Rotonda », lonja de 17 m, larja de 6 m e nauta de 7 m;
  • se prolonja per lo « Diverticul axiau », 'na galariá pus estrecha d'aperaquí la mesma longor;
  • dempuei la Sala daus Taures, a drecha dau Diverticul axiau, s'accedís au « Passatge », 'na galariá de 'na quinzena de metres;
  • dins lo prolonjament dau Passatge se dubrís la « Nau », un corredor pus elevat de 'na vintena de metres;
  • la Nau se contunha per 'na part non decorada, las parets s'i prestant pas, puei per lo « Diverticul daus Felins » (o « Cabinet daus Felins »), un corredor estrech de 'na vintena de metres;
  • l'« Absida » es 'na sala redonda que se dubrís vers l'oest a la joncion entre lo Passatge e la Nau;
  • lo « Potz » se dubrís au fons de l'Absida. Son accès supausa 'na davalada d'aperaquí 4 a 5 m juscant'au començament dau malhum inferior.

Las descubertas arqueologicas[modificar | modificar la font]

La majoritat daus vestigis arqueologics a Las Caus fuguèren reculhits per A. Glory,

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Leroi-Gourhan, A. (1984), « Grotte de Lascaux », in L'art des cavernes - Atlas des grottes ornées paléolithiques françaises, Ministeri de la Cultura.

Liams externes[modificar | modificar la font]