Magdalenian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Mapa dei culturas magdaleniana (ròsa) e epigravetiana (roge)

Lo Magdalenian es la darriera fasa dau Paleolitic Superior europèu, compresa entre aperaquí 17 000 e 12 000 ans avans lo present. Lo siu nom foguèt prepausat par Gabriel de Mortillet a partir dau site preïstoric eponim de la Magdalena a Tursac en Perigòrd.

Reparticion[modificar | modificar la font]

Lo Magdalenian es conoissut en Euròpa Occidentala (Espanha, Portugau, França, Belgica, Soïssa, Alemanha, Republica Chèca e Polonha).

Leis aplechs[modificar | modificar la font]

L'industria litica magdaleniana es caracterizada per l'abondància de burins, gratadors, traucadors, lamas e lamèlas. Lei propulsors e leis arpons mòstran un grand desvolopament dau trabalh de l'òs. La vida dei magdalenians es estat comparada ambé la civilizacion deis inuit.

L'art magdalenian[modificar | modificar la font]

L'art parietal magdalenian es particularament ric e diversificat. Lei pinturas e lei gravaduras se comptan per miliers e se caracterizan per un fòrt naturalisme amb un sens agut dau detalh e dei proporcions.

L'art mobiliari magdalenian es egalament remarcable: leis armas e leis objèctes de la vida quotidiana son sovent ornats de motius geometrics o de representacions figurativas (animaus, umans) e lo nombre de plaquetas gravadas augmenta considerablament a aqueu periòde.