Belgica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Koninkrijk België
Royaume de Belgique
Königreich Belgien
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Belgica (oc)
Flag of Belgium.svg Great coat of arms of Belgium.svg
([[|Detalhs]]) ([[|Detalhs]])
Devisa nacionala : Eendracht maakt macht
L'union fait la force
Einigkeit macht stark
mapa
Lenga oficiala neerlandés, francés e alemand
Capitala Brussèlas
Mai granda vila Brussèlas
Forma de l’Estat
 - Rei
- Primièr ministre
Monarquia constitucionala
parlamentària
Felip de Belgica
Charles Michel
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 140en
30 528 km²
6 2 %
Populacion
 - Totala (2012)
 - Densitat
Classat 74en
11 116 243 ab.
364 ab./km²
Independéncia dels Païses Basses
en 1830


Gentilici bèlga (masculin e feminin)


Moneda EUR ‎‎
- nom occitan Èuro
- nom officiau anglés Euro
Fus orari UTC + 1 (estiu + 2)
Imne nacional La Brabançonne


Indicatiu telefonic +32
Còde del país (ISO 3166) BE
Organizacions internacionalas
ONU : 27 de decembre de 1945[1]

OTAN : 4 d'abril de 1949

UE : 25 de març de 1957
Identificants
BNF 15238382r
SUDOC 172396506
GND 4005406-8
VIAF 151990343
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Belgica.


Belgica o oficialament lo Reialme de Belgica (var. Reiaume de Belgica) (en neerlandés Koninkrijk België; en francés Royaume de Belgique, en alemand Königreich Belgien, en valon Royåme di Beldjike) es un país del nòrd-oèst d'Euròpa que confronta los Païses Basses al nòrd, Alemanha a l'èst, Luxemborg al sud e França al sud. Es bordat per la Mar del Nòrd a l'oèst.

Sa capitala es Brussèlas.

Lo gentilici es bèlga.

Istòria[modificar | modificar la font]

De veire: Istòria de Belgica.

L'istòria de Belgica se pòt distinguir de la dels Païses Basses dempuèi lo sègle XVI. La Guèrra dels Ochanta Ans (1568-1648) provoquèt la division de las Dètz-e-sèt Províncias en las Províncias Unidas al nòrd e los Païses Basses del Sud al sud. Las províncias del sud foguèron governadas successivament pels Habsborgs espanhòls e austriacs.

De la fin de l'Edat Mejana al sègle XVII (?), lo territòri bèlga es estat un centre cultural e comercial prospèr. La gaireben-totalitat del sieu territòri foguèt agropada en una meteissa entitat politica pels Ducs de Borgonha al sègle XV, abans de passar a las mans de divèrsas poténcias europèas — Espanha, Àustria, França e los Païses Basses — e mai tard d'accedir a la siá independéncia en 1830.

L'istòria recenta de Belgica es estada marcada per l'industrializacion rapida, la colonizacion de Còngo, per las doas guèrras mondialas, e per l'aparicion de conflictes politics entre las doas principalas comunitats lingüisticas del país.

Politica[modificar | modificar la font]

Belgica es una monarquia federala constitucionala e parlamentària, qu'après la Segonda Guèrra Mondiala evolucionèt d'un estat unitari a una federacion. Lo Parlament bicameral es format d'un Senat e d'una Cambra de Representants. La primièra es una barreja de politics màgers elegits dirèctament e de representants de las comunautats e de las regions; del temps que la darrièra representa totes los bèlgas qu'an almens dètz-e-uèch ans en un sistèma de representacion proporcionala.

Belgica es un dels paucs païses onte votar es obligatòri, e per aiçò a un dels taus pus nauts de participacion electorala del mond[2].

Lo nombre de ministres francofòns e neerlandofòns es lo meteis, coma es prescrit dins la constitucion[3]. Lo Rei o Reina - actualament Albert II - es lo Cap d'Estat, mai se an prerrogativas limitadas. Lo poder veritable es fisat al primièr ministre e als diferents govèrns que govèrnan lo país. Lo primièr ministre actual es Yves Leterme.

Lo sistèma judiciari es basat sus lo drech civil e proven del Còde napoleonenc.

Geografia[modificar | modificar la font]

La superfícia totala de Belgica (30 528 km²) es vesina de la de l'estat american de Maryland (un pauc mendre).

Belgica

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia de Belgica.

Cultura[modificar | modificar la font]

Las lengas oficialas de Belgica son lo neerlandés (flamenc), parlat per almens 6 milions d'abitants, lo francés, parlat per aproximativament 3 milions d'abitants, e l'alemand, parlat per mens d'un per cent de la populacion totala. La capitala, Brussèlas, es bilingüa.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Site de l’ONU
  2. Voter Turnout - Australian Parliamentary Library
  3. Constitución de Bélgica Art. 99