Belgica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Belgica
Estat sobeiran, Monarquia constitucionala, Federacion, Païses Membres de l'Union Europèa
Flag of Belgium.svg Greater Coat of Arms of Belgium.svg
Europe location BEL.png
{{{legenda}}}


Geografia fisica
Continent Euròpa
Geografia politica
Frontalièr de França, Païses Basses, Alemanha, Luxemborg
Subdivisions q9337, q83078, Region de Brussèlas Capitala
Capitala Brussèlas
Cap d'estat Albèrt II de Belgica
Cap del govèrn Elio Di Rupo
Organ legislatiu q1137059, q1347545, q1355042
Moneda Èuro
Lenga oficiala Neerlandés, Francés, Alemand
Imne La Brabançonne
'
Geografia umana
Còdes
Domeni internet .be
ISO 3166-1 alfa-2 BE
ISO 3166-1 alfa-3 BEL
ISO 3166-1 056
Notícias d'autoritats
VIAF [1]
GND 4005406-8
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Belgium?uselang=oc Belgica Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Belgica.


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Belgica
'Koninkrijk België
Royaume de Belgique
Königreich Belgien'
bandièra blason
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : Eendracht maakt macht
L'union fait la force
Einigkeit macht stark
EU location BEL.png


Lengas oficialas francés, neerlandés, alemand
Capitala
populacion (an)
Brussèlas
1 080 790 abitants (2008)
Autras vilas Anvèrs, Gant, Charleroi, Lièja, Brujas
Forma de govèrn Monarquia
Rei Albert II
Primièr ministre Elio Di Rupo
Superfícia 30 528 km²
Populacion
Densitat
10 666 866 (2008)
344,32/km²
Independéncia
- Jorn
- Reconeguda
(dels Païses Basses)
4 d'octobre de 1830
19 d'abril de 1839
Moneda Èuro
Ora
Ora d'estiu
UTC+1
UTC+2
Imne nacional Brabançonne
Còde ISO-3166 BE
Domeni d'Internet .be
Còde telefonic + 32


Belgica o oficialament lo Reialme de Belgica (var. Reiaume de Belgica) (en neerlandés Koninkrijk België; en francés Royaume de Belgique, en alemand Königreich Belgien, en valon Royåme di Beldjike) es un país del nòrd-oèst d'Euròpa que confronta los Païses Basses al nòrd, Alemanha a l'èst, Luxemborg al sud e França al sud. Es bordat per la Mar del Nòrd a l'oèst.

Sa capitala es Brussèlas.

Lo gentilici es bèlga.

Somari

Istòria [modificar]

De veire: Istòria de Belgica.

L'istòria de Belgica se pòt distinguir de la dels Païses Basses dempuèi lo sègle XVI. La Guèrra dels Ochanta Ans (1568-1648) provoquèt la division de las Dètz-e-sèt Províncias en las Províncias Unidas al nòrd e los Païses Basses del Sud al sud. Las províncias del sud foguèron governadas successivament pels Habsborgs espanhòls e austriacs.

De la fin de l'Edat Mejana al sègle XVII (?), lo territòri bèlga es estat un centre cultural e comercial prospèr. La gaireben-totalitat del sieu territòri foguèt agropada en una meteissa entitat politica pels Ducs de Borgonha al sègle XV, abans de passar a las mans de divèrsas poténcias europèas — Espanha, Àustria, França e los Païses Basses — e mai tard d'accedir a la siá independéncia en 1830.

L'istòria recenta de Belgica es estada marcada per l'industrializacion rapida, la colonizacion de Còngo, per las doas guèrras mondialas, e per l'aparicion de conflictes politics entre las doas principalas comunitats lingüisticas del país.

Politica [modificar]

Belgica es una monarquia federala constitucionala e parlamentària, qu'après la Segonda Guèrra Mondiala evolucionèt d'un estat unitari a una federacion. Lo Parlament bicameral es format d'un Senat e d'una Cambra de Representants. La primièra es una barreja de politics màgers elegits dirèctament e de representants de las comunautats e de las regions; del temps que la darrièra representa totes los bèlgas qu'an almens dètz-e-uèch ans en un sistèma de representacion proporcionala.

Belgica es un dels paucs païses onte votar es obligatòri, e per aiçò a un dels taus pus nauts de participacion electorala del mond[1].

Lo nombre de ministres francofòns e neerlandofòns es lo meteis, coma es prescrit dins la constitucion[2]. Lo Rei o Reina - actualament Albert II - es lo Cap d'Estat, mai se an prerrogativas limitadas. Lo poder veritable es fisat al primièr ministre e als diferents govèrns que govèrnan lo país. Lo primièr ministre actual es Yves Leterme.

Lo sistèma judiciari es basat sus lo drech civil e proven del Còde napoleonenc.

Geografia [modificar]

La superfícia totala de Belgica (30 528 km²) es vesina de la de l'estat american de Maryland (un pauc mendre).

Belgica



Economia [modificar]

De veire: Economia de Belgica.

Cultura [modificar]

Las lengas oficialas de Belgica son lo neerlandés (flamenc), parlat per almens 6 milions d'abitants, lo francés, parlat per aproximativament 3 milions d'abitants, e l'alemand, parlat per mens d'un per cent de la populacion totala. La capitala, Brussèlas, es bilingüa.

Ligams extèrnes [modificar]

Nòtas e referéncias [modificar]

  1. Voter Turnout - Australian Parliamentary Library
  2. Constitución de Bélgica Art. 99