França
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||
| Devisa nacionala : Liberté, Égalité, Fraternité | |||
| Lenga oficiala | francés | ||
| Capitala | París | ||
 |
|||
| President | Nicolas Sarkozy | ||
| Primièr ministre | François Fillon | ||
| Superfícia | 674 843 km2 | ||
| Populacion | 64 628 151 (2006[1]) | ||
| Moneda | èuro | ||
| Zòna orària | UTC + 1 | ||
| Imne nacional | La Marselhesa | ||
| ISO-3166 (Internet) | .FR | ||
| Còde telefonic | 33 | ||
França 
(en francés France [fʀɑ̃s]) es un país de l'Euròpa occidentala. Forma un estat ont lo pòble francés e la lenga francesa an una posicion preeminenta.
Sa capitala es París.
Lo gentilici es francés -esa.
Somari |
[modificar] Natura de l'estat francés
La constitucion actuala de l'estat francés data de 1958 e se sona "V Republica". Es lo regim d'una republica que fonciona amb un mescladís entre lo tipe parlamentari e lo tipe presidencial. Lo Parlament es bicameral (Assemblada Nacionala e Senat). L'organizacion territoriala es fòrça centralizada a l'entorn de la capitala París, malgrat d'assages timids de "descentralizacion". L'estat francés foguèt un reialme de sa fondacion en 843 (tractat de Verdun) fins a la Revolucion Francesa començada en 1789, qu'establiguèt lo regim de la republica en 1792. Fòrça cambiaments de regims se produguèron al sègle XIX, entre 1799 e 1870 (empèri, reialme, republica), abans l'estabilizacion del regim republican en 1870.
L'estat francés s'es bastit a l'entorn d'un domeni reial inicialament centrat sus l'Illa de França, que sa capitala istorica e culturala es uèi París. Es membre del Conselh d'Euròpa, un dels païses fondadors de l'Union Europèa, de la zona èuro et de l'espaci Schengen. Es tanben un dels cinc membres permanents del Conselh de Seguretat de las Nacions unidas e fa part de l'Union Latina, de l'OCDE, de la Francofonia e del G8.
França se pensa d'èsser, demest los estats europèus, un dels pus ancianament constituits, mas i a d'estats pus ancians que França, coma Anglatèrra (nuclèu del Reialme Unit) o Danemarc e d'estats almens tant ancians coma Alemanha.
Las valors que l'estat francés revendica son la democracia e los Dreches Umans. Mas certans sectors, tant interiors coma exteriors, critican aquela ideologia francesa oficiala perque met pas totjorn en acòrdi sos principis revendicats amb sos actes reals, especialament tocant lo drech de las minoritats etnicas e lingüisticas, que son pas reconegudas en França, contrariament a çò que se passa dins la màger part dels autres estats europèus. Aital lo francés es la sola lenga oficiala dins l'estat e aquela situacion s'es refortida amb un emendament a la constitucion en 1992, qu'estipula que "lo francés es la lenga de la Republica", çò que s'interprèta dins lo sens d'un refús de reconeissença de las autras lengas del territòri estatal (occitan, catalan, basco, còrs, breton, francoprovençal, alemand, neerlandés e lengas d'otramar nombrosas...).
Culturalament, França se presenta coma lo país del cartesianisme e lo brèç del Sègle de las Luses que catalisèt las revolucions francesas e americanas. Son art de viure es legendari e sa gastronomia es de reputacion mondiala. Aquí encara, cal precisar pasmens que las Luses son pas un monopòli francés e que de constitucions democraticas modèrnas apareguèron precoçament al sègle XVIII en Corsega e als Estats Units, netament abans la Revolucion Francesa de 1789.
França es un membre de l'OTAN (se retirèt en 1966 de l'organizacion militara integrada per i tornar parcialament en 2002) e dispausa de la dissuasion nucleara.
Son economia es de tipe capitalista amb una intervencion estatala qu'es pas negligibla dempuèi la fin de la Segonda Guèrra Mondiala, çò que li a permés de constituir una ret d'entrepresas industrialas de nivèl internacional. Pasmens las reformas successivas an resultat en un desengatjament progressiu de l'Estat aquestas trenta darrièras annadas.
[modificar] Istòria
[modificar] Politica
La Constitucion francesa actuala (aquela de la 5ena republica) foguèt aprovada lo 28 de setembre de 1958.
Vejatz tanben: lista dels presidents de França.
[modificar] Geografia
De veire:
[modificar] Demografia
França compta 63 milions d'abitants en 2006 siá a l'entorn d'1% de la populacion mondiala. Un recensament nacional general èra organizat a intervals regulars dempuèi 1801; en 2004 lo recensament venguèt permanent.
La creissença demografica francesa es una de las mai dinamicas d'Euròpa, amb un taus de natalitat superior a la mejana europèa e un saldo migratòri positiu.
La piramida de las edats evoluciona dempuèi lo començament del sègle XXI dins son estructura amb una aumentacion progressiva de la populacion mai vièlha, en rason a l'encòp de la progression de l'esperança de vida e de la generacion del baby boom qu'arriba al tresen atge (aquel fenomèn se ditz de còps lo papy boom).
| N° | Nom en occitan | Region | Populacion | intra-muros |
|---|---|---|---|---|
| 1 | París | Illa de França | 11 174 173 | 2 153 600 |
| 2 | Lion | Ròse-Aups | 1 648 206 | 466 400 |
| 3 | Marselha | Provença-Aups-Còsta d'Azur | 1 516 340 | 820 900 |
| 4 | Lilla | Nòrd-Pas de Calais | 1 143 125 | 225 100 |
| 5 | Tolosa | Miègjorn-Pirenèus | 964 797 | 435 000 |
| 6 | Niça | Provença-Aups-Còsta d'Azur | 933 080 | 347 900 |
| 7 | Bordèu | Aquitània | 925 253 | 230 600 |
| 8 | Nantas | Païses de Léger | 711 120 | 281 800 |
| 9 | Estrasborg | Alsàcia | 612 104 | 272 700 |
| 10 | Tolon | Provença-Aups-Còsta d'Azur | 564 823 | 166 800 |
[modificar] Economia
De veire: Economia de França.
[modificar] Cultura
Totas las culturas regionalas de França son en dangièr, que la politica oficiala es contra la reconeissença d'autras culturas e lengas que la francesa. Aquela politica es un pauc diferenta en Corsega e dins los DROMs.
[modificar] Referéncias
[modificar] Vejatz tanben
[modificar] Ligams extèrnes
|
|||
|
Alsàcia · Aquitània · Auvèrnhe · Borgonha · Bretanha · Centre · Champanha-Ardena · Corsega · Franca Comtat · Guadalope · Guaiana · Illa de França · Lengadòc-Rosselhon · Lemosin · Lorena · Martinica · Miègjorn-Pirenèus · Nòrd-Pas de Calais · Bassa Normandia · Nauta Normandia · Païses de Léger · Picardia · Peitau-Charantas · Provença-Aups-Còsta d'Azur · Reünion · Ròse-Aups |
