Lituània

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Lituània
Lietuvos Respublika
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Devisa nacionala : Vienybė težydi


Naissença
Decès




.

Script error
















































Script error
Script error




































































.

Script error








































Identificants
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Lituània.
Autres informacions


Capitala
populacion (an)
Vilnius
544 206 abitants (2008)
Superfícia 65 303 km²
Populacion
Densitat
3 369 600 (2007)
52 ab./km²
1èra independéncia
- declarada (jorn)
-Reconeguda

2nda independéncia
- declarada (jorn)
- reconeguda
(de l'Empèri Rus)
16 de febrièr de 1918
12 de julhet de 1920

de l'Union Sovietica
11 de març de 1990
6 de setembre de 1991
Membre de l'Union Europèa dempuèi lo 1èr de mai de 2004
Gentilici lituan -a = lituanian -a
Membre de: UE, OTAN, ONU, OSCE

La Republica de Lituània o simplament Lituània (en lituanian: Lietuvos Respublika, Lietuva) es un país de l'Euròpa del Nòrd que fa partida de l'Union Europèa (UE).

Bordada par la mar Baltica, a una frontièra al nòrd amb Letònia, a l'èst amb Bielorussia e al sud-oèst amb Polonha e la província (oblast) russa de Kaliningrad.

Sa capitala es Vílnius.

Lo gentilici es lituan -a o lituanian -a.

Istòria[modificar | modificar la font]

De veire: Istòria de Lituània

Mencionada pel primièr còp lo 14 de febrièr de 1009, Lituània cresquèt fins a venir una nacion considerabla durant l'Edat Mejana. Durant 200 ans (1569-1795) lo país formèt una union amb Polonha, que foguèt dissolguda al moment de la Particion de Polonha entre Prússia, l'Empèri Austriac e l'Empèri Rus.

Lituània recobrèt la siá independéncia de 1918 fins en 1940, quand foguèt ocupada per de tropas sovieticas. Après l'ocupacion alemanda durant la Segonda Guèrra Mondiala, Lituània venguèt una republica sovietica de 1944 fins a l'11 de març de 1990 quand declarèt nòvament la siá independéncia.

Politica[modificar | modificar la font]

Article principal: Govèrn e politica de Lituània
Lo Seimas, Parlament de Lituània.

Dempuèi la declaracion d'independéncia de Lituània l'11 de març de 1990, lo país manten una democracia establa. Dins las primièras eleccions democraticas del 25 d'octobre de 1992, 56,75% apiegèt la nòva constitucion del país[1]. Aguèt d'intenses debats sus qualques tèmas de la constitucion, mai que mai en lo referent al ròtle del president. En prenent cossí exemple a primièra experiéncia independenta del país, se faguèron divèrsas proposicions qu'anavan dempuèi un govèrn parlamentari fins a un sistèma presidencialista semblable al dels Estats Units d'America. Lo 23 de mai de 1992 aguèt luòc un referendum amb la fin d'aimar l'opinion publica, en lo referendum 41% dels vòtes donèt lo sieu sosten a la restauracion del president de Lituània.[1]

Lo cap d'Estat lituan es lo President, elegit dirèctament per un periòde de cinc ans, e servís lo maxim durant dos mandats. La carga de president es principalament ceremoniala; las siás principalas foncions politicas incluson las politicas dels Afars Estrangièrs e de seguretat nacionala. Agís tanben coma comandant-en-cap militar. Lo president, amb l'aprovacion del Parlament, lo Seimas, elegís lo primièr ministre e designa la rèsta del gabinet, amb qualques nauts foncionaris e de jutges de las divèrsas corts. Los jutges de la Cort Constitucionala (Konstitucinis Teismas) servisson per un periòde de nòu ans; aquestes son designats per lo president (tres jutges), lo president del Seimas (tres jutges) e lo president de la Cort Suprèma (tres jutges). Lo Parlament unicameral lituan, lo Seimas, a 141 membres que son elegits per de periòdes de quatre ans.

Organizacion politico-administrativa[modificar | modificar la font]

Article principal: Organizacion politicoadministrativa de Lituània

Geografia[modificar | modificar la font]

Lituània es un país que manca de grandas montanhas; lo ponch culminant es la montanha Medvėgalis, amb 294 mètres d'altitud. Lo terren es marcat per de lacs pichons e grands, en mai de de grandas zònas boscosas que cobrisson près de 30% del territòri lituan.

Lo clima, aital coma lo relèu es fòrça similar al dels païses escandinaus, per çò que la mitat de l'an nhèue e se pòdon apreciar grandes e de bèls bòsques, de rius e de lacs dins la majoritat del territòri lituan. Lituània es la pus granda e poblada de las tres republicas balticas, e es un país amb una pichona còsta de sabla d'aperaquí 100 km, que sonque 40 ne son dubèrts a la mar Baltica.

Economia[modificar | modificar la font]

Article principal: Economia de Lituània

L'economia de Lituània se basa fondamentalament sus las activitats piscicòlas e l'explecha forestièra. A gaireben 2 400 000 ha de tèrras cultivadas. La trufa, las cerealas e la bledaraba sucrièra son las culturas mai importantas.

Las ressorsas minièras, exceptat la torba, son raras. Las principalas indústrias son textilas (coton, lana).

Demografia[modificar | modificar la font]

Article principal: Demografia de Lituània

En genièr de 2000, Lituània aviá 3 698 000 abitants e sa densitat de populacion èra de 56,6 abitants per quilomètre carrat. 82% de la populacion es lituaniana, 8% proven de Russia, 7% es polonesa, 1,5% e 1% venon de Bielorussia e d'Ucraïna respectivament.

Las principalas ciutats son la capitala, Vílnius (553 000 abitants), Kaunas (373 000 abitants) e Klaipeda (191 000 abitants).

67% de la populacion viu dins las ciutats.

Cultura[modificar | modificar la font]

Article principal: Cultura de Lituània

Espòrts[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 Nuo 1991 m. iki šiol paskelbtų referendumų rezultatai (Resultados dos Referendos 1991-Presente), Microsoft Word Document, Seimas. Consultat lo 4 de junh de 2006.