Eslovaquia
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Continent | Euròpa | |||||||||||
| Frontalièr de | Republica Chèca, Polonha, Ucraïna, Ongria, Àustria | |||||||||||
| Subdivisions | Bratislava, Trnava, Nitra, Trenčín, Žilina, Banská Bystrica, Košice, Prešov | |||||||||||
| Capitala | Bratislava | |||||||||||
| Cap d'estat | Ivan Gašparovič | |||||||||||
| Cap del govèrn | Robert Fico | |||||||||||
| Moneda | Èuro | |||||||||||
| Lenga oficiala | Eslovac | |||||||||||
| Imne | ||||||||||||
| ' | ||||||||||||
| Domeni internet | .sk | |||||||||||
| ISO 3166-1 alfa-2 | SK | |||||||||||
| ISO 3166-1 alfa-3 | SVK | |||||||||||
| ISO 3166-1 | 703
|
|||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Eslovaquia. | |||||||||||
|
|||
| Devisa nacionala: (cap) | |||
 |
|||
| Lenga oficiala | eslovac | ||
| Capitala Populacion (an) |
Bratislava 425 429 (31-12-2005) |
||
| President | Ivan Gašparovič | ||
| Primièr ministre | Iveta Radičová | ||
| Superfícia | 48 845 km² | ||
| Populacion | 5 413 548[1] | ||
| Independéncia
|
Division de Checoslovaquia | ||
| Moneda | Èuro | ||
| Zona orària | UTC +1 | ||
| Imne nacional | Nad Tatrou sa blýska | ||
| Còde de país ISO-3166 | SK | ||
| Domeni d'Internet | .sk | ||
| Còde telefonic | 421 | ||
Eslovaquia (en eslovac Slovensko) es un país del centre d'Euròpa, qu'a pas cap de frontièra maritima. Confronta Polonha al nòrd, Ucraïna a l'èst, Ongria al sud, e Àustria e la Republica Chèca a l'oèst. Sa capitala es Bratislava.
Lo gentilici es eslovac -a.
Somari |
Istòria [modificar]
Los Eslaus arriban en Eslovaquia al s. VI. La mitat occidentala d'Eslovaquia fa puèi partida del còr de l'empèri de Moràvia Granda. A partir del s. XI, lo territòri eslovac seguís l'istòria del reiaume d'Ongria.
A la fin de la Primièra Guèrra Mondiala, lo Tractat de Saint-Germain-en-Laye crèa Checoslovaquia, qu'amassa Boèmia, Moràvia, Eslovaquia e la Rutènia Subcarpatica. Aquela union politica artificiala es probablament deguda a la necessitat de refortir la majoritat eslava fàcia a la gròssa minoritat alemanda.
En 1939, jos la pression alemanda, apareis un Estat independent eslovac, dirigit per Jozef Tiso. Es un satellit de l'empèri nazi. Una partida es pasmens annexada per Ongria.
Après la Liberacion, Checoslovaquia es restaurada (sens la Rutènia Subcarpatica, annexada per l'Union Sovietica).
En 1969, una novèla constitucion checoslovaca crèa un Estat federal, amb una Republica Socialista d'Eslovaquia, de l'autonomia sonque formala.
Après la revolucion de velors de 1989, l'autonomia d'Eslovaquia dins la Republica Federativa Chèca e Eslovaca creis. Pasmens a las mièjas de 1992 la victòria, en Eslovaquia, dels independentistas mena a una negociation que permet l'escission pacifica, lo 1èr de genièr de 1993, de la Republica Chèca e d'Eslovaquia.
Lo 1èr de mai de 2004, Eslovaquia dintra dins l'Union Europèa. Lo 1èr de genièr de 2009, abandona la corona eslovaca per dintrar dins la zona èuro.
Politica [modificar]
Geografia [modificar]
Divisions administrativas [modificar]
En 1993, Eslovaquia eireta de las divisions administrativas de Checoslovaquia : se las quatre regions (Bratislava, Eslovaquia Occidentala, Eslovaquia Centrala, Eslovaquia Orientala) son pas pus utilizadas dempuèi la fin de 1990, sèrva los 79 districtes e las comunas.
Dempuèi 2001 Eslovaquia es devesida en uèch regions (kraje) qu'agropan los districtes e qu'an un estatut d'autonomia. Se fa la diferéncia entre la region (kraj, subdivision administrativa, amb una administracion nomenada per l'Estat central) e la region autonòma (samosprávny kraj, collectivitat territoriala amb un executiu elegit). Lo mot popular per region es župa, que correspond a l'occitan província. Es admés coma sinonim per « region autonòma ». Las comunas an tanben ganhat una autonomia locala.
Las regions pòrtan lo nom de son capluòc :
Economia [modificar]
De veire: Economia d'Eslovaquia.
Cultura [modificar]
Bibliografia [modificar]
Vejatz tanben [modificar]
Ligams extèrnes [modificar]
Ligams videografics [modificar]
Nòtas & referéncias [modificar]
- ↑ al 31 de març de 2009. Font: Estadistica eslovaca
