Eslovaquia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Eslovaquia
País, Estat sobeiran, Republica, Païses Membres de l'Union Europèa
Flag of Slovakia.svg


Geografia fisica
Continent Euròpa
Geografia politica
Frontalièr de Republica Chèca, Polonha, Ucraïna, Ongria, Àustria
Subdivisions Bratislava, Trnava, Nitra, Trenčín, Žilina, Banská Bystrica, Košice, Prešov
Capitala Bratislava
Cap d'estat Ivan Gašparovič
Cap del govèrn Robert Fico
Moneda Èuro
Lenga oficiala Eslovac
Imne q166944
'
Geografia umana
Còdes
Domeni internet .sk
ISO 3166-1 alfa-2 SK
ISO 3166-1 alfa-3 SVK
ISO 3166-1 703


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Slovakia?uselang=oc Eslovaquia Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Eslovaquia.
Slovenská Republika
Flag of Slovakia.svg Coat of Arms of Slovakia.svg
Devisa nacionala: (cap)
EU location SVK.png
Lenga oficiala eslovac
Capitala
Populacion (an)
Bratislava
425 429 (31-12-2005)
President Ivan Gašparovič
Primièr ministre Iveta Radičová
Superfícia 48 845 km²
Populacion 5 413 548[1]
Independéncia


- Jorn

Division de Checoslovaquia


1èr de genièr de 1993

Moneda Èuro
Zona orària UTC +1
Imne nacional Nad Tatrou sa blýska
Còde de país ISO-3166 SK
Domeni d'Internet .sk
Còde telefonic 421


Eslovaquia (en eslovac Slovensko) es un país del centre d'Euròpa, qu'a pas cap de frontièra maritima. Confronta Polonha al nòrd, Ucraïna a l'èst, Ongria al sud, e Àustria e la Republica Chèca a l'oèst. Sa capitala es Bratislava.

Lo gentilici es eslovac -a.

Somari

Istòria [modificar]

Eslovaquia durant lo partiment de Checoslovaquia de 1938-1939.

Los Eslaus arriban en Eslovaquia al s. VI. La mitat occidentala d'Eslovaquia fa puèi partida del còr de l'empèri de Moràvia Granda. A partir del s. XI, lo territòri eslovac seguís l'istòria del reiaume d'Ongria.

A la fin de la Primièra Guèrra Mondiala, lo Tractat de Saint-Germain-en-Laye crèa Checoslovaquia, qu'amassa Boèmia, Moràvia, Eslovaquia e la Rutènia Subcarpatica. Aquela union politica artificiala es probablament deguda a la necessitat de refortir la majoritat eslava fàcia a la gròssa minoritat alemanda.

En 1939, jos la pression alemanda, apareis un Estat independent eslovac, dirigit per Jozef Tiso. Es un satellit de l'empèri nazi. Una partida es pasmens annexada per Ongria.

Après la Liberacion, Checoslovaquia es restaurada (sens la Rutènia Subcarpatica, annexada per l'Union Sovietica).

En 1969, una novèla constitucion checoslovaca crèa un Estat federal, amb una Republica Socialista d'Eslovaquia, de l'autonomia sonque formala.

Après la revolucion de velors de 1989, l'autonomia d'Eslovaquia dins la Republica Federativa Chèca e Eslovaca creis. Pasmens a las mièjas de 1992 la victòria, en Eslovaquia, dels independentistas mena a una negociation que permet l'escission pacifica, lo 1èr de genièr de 1993, de la Republica Chèca e d'Eslovaquia.

Lo 1èr de mai de 2004, Eslovaquia dintra dins l'Union Europèa. Lo 1èr de genièr de 2009, abandona la corona eslovaca per dintrar dins la zona èuro.

Politica [modificar]

Geografia [modificar]

Divisions administrativas [modificar]

En 1993, Eslovaquia eireta de las divisions administrativas de Checoslovaquia : se las quatre regions (Bratislava, Eslovaquia Occidentala, Eslovaquia Centrala, Eslovaquia Orientala) son pas pus utilizadas dempuèi la fin de 1990, sèrva los 79 districtes e las comunas.

Dempuèi 2001 Eslovaquia es devesida en uèch regions (kraje) qu'agropan los districtes e qu'an un estatut d'autonomia. Se fa la diferéncia entre la region (kraj, subdivision administrativa, amb una administracion nomenada per l'Estat central) e la region autonòma (samosprávny kraj, collectivitat territoriala amb un executiu elegit). Lo mot popular per region es župa, que correspond a l'occitan província. Es admés coma sinonim per « region autonòma ». Las comunas an tanben ganhat una autonomia locala.

Las regions pòrtan lo nom de son capluòc :

Economia [modificar]

De veire: Economia d'Eslovaquia.

Cultura [modificar]

Bibliografia [modificar]

Vejatz tanben [modificar]

Ligams extèrnes [modificar]

Ligams videografics [modificar]

  • Video.jpg


Nòtas & referéncias [modificar]

  1. al 31 de març de 2009. Font: Estadistica eslovaca