Budapèst

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Budapest
Flag of Budapest (2011-).svg Coa Hungary Town Budapest big.svg
País Flag of Hungary.svg Ongria
Superfícia 525,16 km2
Populacion 1 695 000 (2006)
Densitat de populacion 3570 ab./km2
Latitud 47° 28' 19" N
Longitud 19° 03' 01" È
Altitud  ? m
Prefècte István Tarlós
Internet http://www.budapest.hu/
BudapestMap23.gif
La ciutat de Budapèst en Ongria.

Budapèst (en ongrés Budapest) ei era capitala d'Ongria e eth principau centre politic, industriau e economic deth país. A ua superfícia de 525 km². Eth sòn punt mès naut se trape a János Hegy o Mont de Joan, a uns 529 m sus eth nivèu dera mar. Compde damb 1 695 000 abitants (2006). Siguec fondada eth 17 de noveme de 1873 pera union de tres ciutats, dues ar oèst deth Danubi: Buda e Óbuda e ua auta ar èst: Pest. Siguec en aguesta ciutat que se bastic era prumèra linha de mètro der Euròpa continentau, ei a díder, exceptuant-n'era de Londres. Administrativament se dividís en 23 districtes. Ei era siesau ciutat mès grana dera Union Europèa.

Istòria[modificar | modificar la font]

Era istòria coneishuda de Budapèst se remonte ena ciutat romana d' Aquincum, fondada as entorns deth 89 sus d'un antic campament cèlta, pròp deth que dempús serie Óbuda. De 106 enquiara fin deth sègle IV, siguec era capitala dera província dera Pannònia inferiora (en latin Pannonia). Cap a 896, es magiars, ancessors deth pòble ongrés actuau, colonitzen era region jos eth comandament d'Árpád, en tot poblar era conca pannònia atau coma eth sector d'Óbuda. Ongria se fonde un sègle mès tard, ar an 1000, damb era coronacion deth sòn prumèr rei, Estève I. Maugrat era sua destruccion lèu totau en responsa a ua invasion mongola eth 1241, e eth desplaçament dera residéncia reiau a Visegrád eth 1308, era ciutat deven era capitala deth país eth 1361. Era conquista dera major part deth país ath sègle XVI per Empèri Otoman interromp eth creishement dera ciutat. Pèst què en mans dera invasor peth sud eth 1526. Buda, defenuda peth sòn castèth, a era madeisha sòrt 15 ans mès tard. Mentre que Buda se convertís ena sedença d'un governador turc, Pest ei desertada per ua grana part des sòns abitants enquiath moment dera sua reconquesta eth 1686 pes Habsborg, qu'auien continuat en tot èster reis d'Ongria des de 1526 maugrat era pèrta dera majoria deth país. En transcors des sègles XVII e XVIII, maugrat ua inundacion devastadora eth 1838 que hec 70 000 mòrts, Pest coneish era taxa de creishement mès fòrta gràcies a un comèrç fòrça actiu, en tot contribuïr fòrça majoritàriament ath creishement combinat des tres ciutats. Eth 1900, era sua poblacion supère es de Buda e Óbuda amassades. En transcors deth sègle següent, era poblacion de Pest se multiplicarà per vint, mentre qu'es de Buda e Óbuda seràn quintuplicades. Eth 1780, er aleman ei introdusit coma lengua oficiau pes Habsborg. Era fusion des tres ciutats jos ua administracion comuna se produsic per prumèr viatge eth 1849 jos era impulsion deth govèrn revolucionari, abantes d'èster revocada dempús dera reconstitucion dera autoritat des Habsborg. Ei ratificada definitiuament eth 1873 peth govèrn reiau autonòm ongrés procedent deth compromís austroongrés de 1867. Era poblacion totau deth caplòc unificat se multipliquèc per set en periòde 1840-1900, damb 730 000 abitants. En transcors deth sègle XX, era majoria des industries deth país s'installen ena ciutat, e eth creishement dera poblacion prossegueix. Atau, era poblacion de Újpest ei mès que doblada en periòde 1890-1910, e era de Kispest ei quintuplicada enter 1900 e 1920. Es pèrtes umanes restacades ara Prumèra Guèrra Mondiau e era pèrta conseqüent de mès des dus tèrci deth territòri der antic règne eth 1920 non causen mès qu'un parrabastatge temporau: Budapèst continue en tot èster era capitala d'un estat cèrtament mès petit mès d'ara en tà dauant sobiran. Eth 1930, era ciutat compde damb un milion d'abitants, mès 400 000 as entorns. En moment dera Dusau Guèrra Mondiau, es jusivi son amassadi ath gueto de Budapest. Apuprètz un tèrç des 250 000 abitants jusivi de Budapèst moriren pendent eth genocidi nazi perpetrat pendent era aucupacion alemana de 1944. Maugrat aguest hèt, Budapèst ei actuaument eth caplòc europèu que compde damb mès ciutadans jusivi. Eth 1944, eth diplomata suedés Raoul Wallenberg sauvèc aumens 10 000 jusivi ongresi. A compdar de 1950, era aglomeracion de Budapèst coneish ua expansion significativa: se creen naui districtes a compdar des ciutats vesines. Pendent es ans 1950 e 1960, era ciutat se recupère deth sètge sovietic de 1944, en tot hèr-se, en cèrt limit, ua veirina en matèria de politica pragmatica practicada peth govèrn comunista deth país (1947-1989). Era democratitzacion ei arrèst pera insurreccion de Budapèst deth 1956 e era intervencion dera URSS.

Demografia[modificar | modificar la font]

Evolucion demografica de Budapèst

Evolucion del nombre d'abitants dempuèi 1800 :

Geografia[modificar | modificar la font]

Arrondiments[modificar | modificar la font]

Arrondiments de Budapèst


Personatges celèbres[modificar | modificar la font]

A Budapèst son nascuts :

Embessonatges[modificar | modificar la font]

Budapèst es embessonada amb