Romania
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
 |
|||||||||||||
 |
||||||||||||||
| Continent | Euròpa | |||||||||||||
| Frontalièr de | Moldàvia, Ucraïna, Ongria, Serbia, Bulgaria | |||||||||||||
| Capitala | Bucarèst | |||||||||||||
| Cap d'estat | Traian Băsescu | |||||||||||||
| Cap del govèrn | Victor Ponta | |||||||||||||
| Organ legislatiu | ||||||||||||||
| Moneda | ||||||||||||||
| Lenga oficiala | Romanés | |||||||||||||
| Imne | ||||||||||||||
| Domeni internet | .ro | |||||||||||||
| ISO 3166-1 alfa-2 | RO | |||||||||||||
| ISO 3166-1 alfa-3 | ROU | |||||||||||||
| ISO 3166-1 | 642
|
|||||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Romania. | |||||||||||||
|
|||
| Devisa nacionala: (cap) | |||
| Lenga oficiala | romanés | ||
| capitala populacion (an) |
Bucarèst 2 082 000 abitants (2005) |
||
 |
|||
| President | Traian Băsescu | ||
| Primièr ministre | Emil Boc | ||
| Superfícia | 238 391 km² | ||
| Populacion Densitat |
19 042 936 (2011) 79,9 ab./km² |
||
| Independéncia - Jorn |
(de l'Empèri Otoman) 10 de mai de 1877 |
||
| Moneda | Leu romanés | ||
| Zòna orària | UTC+2 | ||
| Imne nacional | Deşteaptă-te, române! | ||
| ISO-3166 (Internet) | .ro | ||
| Còde telefonic | 40 | ||
Romania (România en romanés) es un país de l'Euròpa balcanica, situat en riba de la mar Negra, al nòrd de Bulgaria, al sud d'Ucraïna e a l'èst d'Ongria e Serbia. La "Romania" culturala, istorica e lingüistica inclutz Moldàvia mas l'estat de Moldàvia es separat de l'estat de Romania.
Sa capitala es Bucarèst.
Lo gentilici es romanés -esa.
Romania signèt son tractat d'adesion a l'Union Europèa qu'es en vigor dempuèi lo 1èr de genièr de 2007, al meteis moment que Bulgaria.
Somari |
Istòria [modificar]
Transilvània foguèt una de las províncias de Dacia conquistadas pels romans, en mai d'èsser lo sèti de la capitala dels dacis, Sarmizegetusa. Alavetz, los romaneses capitèron pas de s'amassar jol poder d'un meteis cap, e la region foguèt conquistada pels ongreses al començant del sègle XI, amb la victòria d'Esteban I d'Ongria tèsta a Gyula, proprietari del nòrd de Transilvania[1].
Ja Valaquia e Moldàvia lor calguèt s'afrontar a l'Empèri Otoman (e a d'autres enemics) a travèrs dels sègles, en de repetidas escasenças en avent de pagar de tributs per manténer la siá independéncia. Malgrat las contínuas guèrras, s'atenguèron tanben d'assolidatges culturals, coma pendent lo reinatge de Mircea cel Bătrân, Matei Basarab, Constantin Brâncoveanu o Dimitrie Cantemir. Quand los dos de principats arribèron a èsser gradualament vassals de l'Empèri Otoman, mantenguèron la sià autonomia intèrna e lo drech a una politica exteriora pròpria, a l'èsser l'Empèri sol interessat en los importants tributs financièrs e en los soldats que podiá obténer d'aicí.
En lo sègle XVIII los dos principats perdèron los sieus drechs a una politica exteriora pròpria, fins a l'independéncia definitiva del país en 1878. Los romaneses (incluses los de Transilvània) participèron tanben a la Revolucion de 1848, animats pels ideals del nacionalisme romantic. Alexandru Ioan Cuza (1859 - 1866) foguèt lo primièr governant dels "Principats Units de Valaquia e Moldàvia", e comencèt de reformas politicas amb modèl francés. Malgrat aiçò, Cuza foguèt obligat pels sectors pus reaccionaris a abdicar, e s'optèt per portar a un prince estrangièr per regir los Principats Units.
Entre 1878 e lo començament de la Primièra Guèrra Mondiala Romania comencèt la siá industrializacion jols principis del capitalisme. Quand lo conflicte comencèt, lo país se declarèt neutre, jos lo govèrn del rei Ferdinand, felen de Carol I, mas acceptèt après d'entrar en la guèrra en fasent partida de la Tripla Ententa en 1916, amb l'esperança de regropar totas las províncias amb majoritat de populacion romanesa. Amb la fin de la guèrra, l'Empèri Austrian-Ongrés e l'Empèri Rus avián saturat, en daissant Bassaràbia, Bucovina e Transilvània, se jónher liurament amb Romania en 1918.
Politica [modificar]
Romania es una republica parlamentària. Lo president, elegit per la populacion per un periòde de cinc ans, es lo cap d'Estat. Actualament es Traian Băsescu. Lo primièr ministre, actualament Emil Boc, es lo cap de govèrn.
La Constitucion actuala de Romania foguèt redigida en 1991, après la casuda de Nicolae Ceaucescu, e modificada en 2003. S'establís l'eleccion populara d'un President e un Parlament mejançant votacion dels ciutadans màgers de 18 ans, e l'existéncia d'una Cort Constitucionala e una autra cort mendre.
Geografia [modificar]
Capitala: Bucarèst. Autras ciutats: Cluj-Napoca, Timişoara, Iaşi, Constanţa, Craiova, Galaţi, Braşov, Oradea, Sibiu.
Romania es devesida en 41 comtats apelats judeţe:
Economia [modificar]
De veire: Economia de Romania.
Cultura [modificar]
Lengas de Romània [modificar]
La lenga oficiala de Romània es lo romanés. Es la lenga mairala d'aperaqui 90,6% de la populacion[2]. I a tanben de minoritats significativas.
Vèire: lengas de Romània
Demografia [modificar]
Segon lo recensament de 2011, i auriá 19 042 936 estatjants. (2002: 21 680 974). Aquela baissa es la consequéncia d'una emigracion importanta (mai de 250 000 per an sul periòde 2002-2011), atal coma d'una feconditat flaca (1,36). En 2011, lo taus de natalitat èra de 10,3 e la mortalitat de 13,2.
vèire: demografia de Romània
Bibliografia [modificar]
Vejatz tanben [modificar]
Ligams extèrnes [modificar]
Ligams videografics [modificar]
Nòtas e referéncias [modificar]
- ↑ http://www.eliznik.org.uk/RomaniaHistory/transylvania-history.htm
- ↑ recensament de 2011
