Transilvània

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Drapèu de Transilvània jos l'Empèri Austroongrés

Transilvània (en romanés Transilvania o Ardeal; en ongrés Erdély; en alemand Siebenbürgen) es una region formada pels territòris occidentals o centrals de Romania. Foguèt un principat del sègle X fins a 1918, quand s'unifiquèt amb Moldàvia e Valaquia per constituir l'estat romanés.

Geografia[modificar | modificar la font]

Carta de Romania ; Transilvània, en jaune
Rumunia kapliczka2.jpg
Transylwania3.jpg
Sybin4.jpg

Lo territòri que uèi es conegut amb lo nom de Transilvània es format per 16 comtats (en romanés judeţi), amb una superfícia totala de gaireben 103 600 km2, mai de la mitat de la superficia totala de Romania, e localizats al centre e al nòrd-oest del país. Los 16 comtats son: Alba, Arad, Bihor, Bistriţa-Năsăud, Braşov, Caraş-Severin, Cluj, Covasna, Harghita, Hunedoara, Maramureş, Mureş, Sălaj, Satu Mare, Sibiu e Timiş.

La plana transilvana, amb una altitud de 300 m a 500 m al dessús del nivèl de la mar, conten los rius Mureş, Someş, Criş e Olt, e tanben d'autres tributaris de Danubi. Cluj-Napoca, amb una populacion de 318 027 abitants, n'es la ciutat principala; d'autres centres urbans importants son: Timişoara (317 651) ab., Braşov (283 901 ab.), Oradea (206 527 ab.), Arad (172 824 ab.), Sibiu (155 045 ab.), Târgu Mureş (149 577 ab.), Baia Mare (137 976 ab.) e Satu Mare (115 630 ab.).

Economia[modificar | modificar la font]

Transilvània a fòrça ressorsas mineralas, principalament : lignit, fèrre, plomb, manganès, aur, coire, gas natural, sal e sofre. I a grands industrias siderurgicas, quimicas e textilas. D'autras ocupacions importantas de la populacion son l'elevatge, la produccion de vin e de fruchs.

En Transilvània se produtz 35% del PIB de Romania, e a un PIB per càpita (PPP) de 9125 euros, un 10% pus naut que la mejana romanesa.

Populacion[modificar | modificar la font]

Segon lo recensament de 2002, la region aviá una populacion de 7 221 733 personas, amb una majoritat romanesa (75% del total). I existisson tanben de comunitats d'ongresos (20% del total de la populacion), gitans (3,5%) e alemands (1,5%).

Etimologia[modificar | modificar la font]

Lo nom de Transilvània foguèt utilizat per primièr còp dins un document latin en 1075 coma "Ultra Silvam", que significa "mai enlà del bòsc". Lo nom foguèt cambiat dempuèi per "Transylvania", qu'a lo meteis sens.

Lo nom alemand Siebenbürgen significa "sèt ciutats", en referéncia a las ciutats dels saxons transilvans de la region. Lo nom romanés Ardeal e lo nom ongrés Erdély an pas una origina precisa.


Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Atraccions toristicas[modificar | modificar la font]

Cultura[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]


Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]