Romanés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
limba română
Q147576Q147576
Nuvola apps gaim.png
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas Indoeuropèu
Dialècte
ISO 639-1 ro
ISO 639-2 rum e ron
ISO 639-3 ron
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet alfabet latin
còde de lenga IETF
còde de lenga Wikimedia ro
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Romania, Moldàvia, Voivodina (Serbia), Ucraïna, Ongria, Balcans en general. De comunitats dins mai d'un país del mond.
Regions Euròpa del Sud-Èst
Parlat per 24 milions, 4 milions coma lenga segonda de personas
Classament pel nombre de locutors 36ena
Tipologia SVO [1]

Sillabica

Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas > balcanoromanic > romanés
Grop L (lenga viva)
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
Lenga oficiala de Romania, Moldàvia, Voivodina.
Acadèmia Academia Română
ISO 639-1 ro (en)
ISO 639-2 (B) rum (en)
ISO 639-2 (T) ron (en)
ISO 639-3 ron (en)
ISO 639-6 ron (en)
Parent clne (en)

Lo romanés (limba română en romanés) es una lenga romanica parlada per 26 milions de personas dins lo mond. La màger part, unes 20 milions, se concentran en Romania e mai de 2 milions e mièg en Moldàvia, encara qu'ailà la lenga se nomena sovent "moldau". Lo romanés a 77% de semblança amb l'italian.

Oficialament s'escriu amb l'alfabet latin, tant en Moldàvia coma en Romania. Mas durant l'ocupacion sovietica de Moldàvia, fins en 1989, lo poder sovietic i impausèt l'alfabet cirillic e pretendèt que lo "moldau" èra una lenga distinta del romanés. Los lingüistas estiman qu'aquel secessionisme lingüistic a pas cap de validitat scientifica. Uèi lo poder autoproclamat de Transnístria torna impausar l'alfabet cirillic al romanés, que lo nomena "moldau" e que pretend de nòu que seriá una lenga distinta del romanés .

A causa de son isolament geografic envèrs las autras lengas romanicas (se tròba enrodat de lengas eslavas, de lengas finoogricas e de lengas turquesas), lo romanés es una de las lengas romanicas mai desconegudas e diferentas dintre lo grop de las lengas romanicas, amb d'influéncias eslavas, del turc e de l'ongrés. Pasmens es una lenga fòrça establa e conservatritz del punt de vista evolutiu, que ten d'unas traças del latin qu'existisson pas pus dins las autras lengas romanicas.

Qualques caracteristicas lingüisticas[modificar | modificar la font]

Mapa del romanés

Los noms e adjectius romaneses an tres genres (masculin, femenin e nèutre) e una flexion de cas. Los articles definits son enclitics envèrs lo nom (s'empegan après lo nom en formant amb el un sol blòc, coma los pronoms atòns e lo vèrb en italian e espanhòl), caracteristica unica demest las lengas romanicas. La conjugason verbala es pus complèxa que la de certanas autras lengas romanicas, amb a mai cinc mòdes diferents e una ampla varietat de formas impersonalas.

Es l'unica lenga romanica qu'a lo fonèma /h/, amb l'occitan gascon e qualques varietats de castelhan. L'ortografia es fòrça simpla. En çò que concernís lo lexic, 75% es d'origina latina, entre 10% e 20% es eslau e la rèsta ven d'autras lengas, entre las qualas sobretot lo turc, l'italian e las rèstas del traci o del daci.