Romanés
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Romanés. | |||||||||||||
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Parlat en | Romania, Moldàvia, Voivodina (Serbia), Ucraïna, Ongria, Balcans en general. De comunitats dins mai d'un país del mond. | |||||||||||
| Regions | Euròpa del Sud-Èst | |||||||||||
| Parlat per | 24 milions, 4 milions coma lenga segonda de personas | |||||||||||
| Classament pel nombre de locutors | 36ena | |||||||||||
| Tipologia | SVO [7] | |||||||||||
| Familha lingüistica | lengas indoeuropèas > lengas romanicas > balcanoromanic > romanés | |||||||||||
| Grop | L (lenga viva) | |||||||||||
| Lenga oficiala de | Romania, Moldàvia, Voivodina. | |||||||||||
| Acadèmia | Academia Română | |||||||||||
| ISO 639-1 | ro (en) | |||||||||||
| ISO 639-2 (B) | rum (en) | |||||||||||
| ISO 639-2 (T) | ron (en) | |||||||||||
| ISO 639-3 | ron (en) | |||||||||||
| ISO 639-6 | ron (en) | |||||||||||
| Parent | clne (en) | |||||||||||
Lo romanés (limba română en romanés) es una lenga romanica parlada per 26 milions de personas dins lo mond. La màger part, unes 20 milions, se concentran en Romania e mai de 2 milions e mièg en Moldàvia, encara qu'ailà la lenga se nomena sovent "moldau". Lo romanés a 77% de semblança amb l'italian.
Oficialament s'escriu amb l'alfabet latin, tant en Moldàvia coma en Romania. Mas durant l'ocupacion sovietica de Moldàvia, fins en 1989, lo poder sovietic i impausèt l'alfabet cirillic e pretendèt que lo "moldau" èra una lenga distinta del romanés. Los lingüistas estiman qu'aquel secessionisme lingüistic a pas cap de validitat scientifica. Uèi lo poder autoproclamat de Transnístria torna impausar l'alfabet cirillic al romanés, que lo nomena "moldau" e que pretend de nòu que seriá una lenga distinta del romanés .
A causa de son isolament geografic envèrs las autras lengas romanicas (se tròba enrodat de lengas eslavas, de lengas finoogricas e de lengas turquesas), lo romanés es una de las lengas romanicas mai desconegudas e diferentas dintre lo grop de las lengas romanicas, amb d'influéncias eslavas, del turc e de l'ongrés. Pasmens es una lenga fòrça establa e conservatritz del punt de vista evolutiu, que ten d'unas traças del latin qu'existisson pas pus dins las autras lengas romanicas.
Qualques caracteristicas lingüisticas [modificar]
Los noms e adjectius romaneses an tres genres (masculin, femenin e nèutre) e una flexion de cas. Los articles definits son enclitics envèrs lo nom (s'empegan après lo nom en formant amb el un sol blòc, coma los pronoms atòns e lo vèrb en italian e espanhòl), caracteristica unica demest las lengas romanicas. La conjugason verbala es pus complèxa que la de certanas autras lengas romanicas, amb a mai cinc mòdes diferents e una ampla varietat de formas impersonalas.
Es l'unica lenga romanica qu'a lo fonèma /h/, amb l'occitan gascon e qualques varietats de castelhan. L'ortografia es fòrça simpla. En çò que concernís lo lexic, 75% es d'origina latina, entre 10% e 20% es eslau e la rèsta ven d'autras lengas, entre las qualas sobretot lo turc, l'italian e las rèstas del traci o del daci.
