Valencian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Aquò es una pagina semiprotegida.
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
valencià
Nuvola apps gaim.png
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud


ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas Indoeuropèu
Dialècte
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO 639-3 cat
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet
còde de lenga IETF ca-valencia
còde de lenga Wikimedia
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Espanha
Regions País Valencian
Classament pel nombre de locutors  ?ena
Tipologia SVO

Sillabica

Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas >
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
ISO 639-6 vlca (en)
Parent iren (en)
Tipe L (lenga viva)

Lo valencian es un dialècte de la lenga catalana parlat dins la màger part del País Valencian. L'Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL) es l'institucion normativa del valencian, amb l'Institut d'Estudis Catalans, qu'a un estandard regional leugièrament diferent d'aquel del catalan de Catalonha.

En verd encre, airal del País Valencian ont lo valencian es parlat. Dins l'airal en verd clar, lo castelhan es la lenga tradicionala (amb una excepcion dins l'extrèm sud, dins la comarca del Bas Segura, ont lo catalan se parlava fins al sègle XVIII).

Lo valencian fa partida del grop dialectal del catalan occidental, amassa amb lo catalan nòrd-occidental (aquel que se parla dins la region de Lhèida)

Lo valencian se compausa tanben de sosdialèctes, mas sens grandas diferéncias entre eles:

  • valencian de transicion (parlat tanben dins una part del sud de Catalonha).
  • valencian de Castelló.
  • valencian central o apitxat.
  • valencian meridional.
  • valencian d'Alacant.

Encara que lingüisticament lo valencian fa partida del catalan, una partida dels valencians l'an sentit coma lenga pròpria. Aquò a provocat fòrça problèmas politics e lingüistics. L'Acadèmia Valenciana de la Lenga a afirmat que valencian e catalan son dos noms per la meteissa lenga.

Sosdialèctes del valencian

Istòria

Lo catalan es arribat dins la region quand lo rei d'Aragon e Catalonha, Jaume I, la conquistèt e i creèt una novèla entitat politica que recebèt lo nom de Reiaume de Valéncia. Foguèt poblat majoritàriament amb de catalans, d'aragoneses e tanben d'occitans. La lenga catalana i foguèt dominanta, mas dins los airals interiors del reiaume la lenga parlada foguèt lo castelhan portat pels aragoneses.

Al sègle XV, lo valencian gausiguèt d'un grand desvolopament literari, conegut coma lo Sègle d'Aur valencian, amb d'escrivans coma Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roïs de Corella, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig, Jordi de Sant Jordi e d'autres.

Coma tot lo catalan, lo valencian dintrèt dins una passada de decadéncia literària del sègle XVI enlà. Ça que la, coma lenga parlada lo valencian foguèt encara dominant dins sos airals. Al sègle XIX arribèt la Renaixença, movement literari de recuperacion de la literatura en catalan. Al País Valencian los escrivans mai importants de la Renaixença foguèron Teodor Llorente, Vicent Wenceslau Querol, Constantí Llombart e d'autres.

Caracteristicas del valencian

Lo valencian se destria del demai del catalan per qualques traches fonetics, morfologics o lexicals divergents que sovent representan de solucions mai ancianas de la lenga.

Fonetica

Aital en fonetica a mai de presentar pas la vocala neutra coma lo catalan occidental en general, pronóncia majoritàriament -j- jos una forma africada [ʤ] (mas en apitxat [ʧ]), sembla d'aver preservat la -r finala e mai dins los infinitius. Una granda part del País Valencian, manca sa part centrala coneis pas lo betacisme e a servat la labiodentala [v]. x- inicial i es generalament prononciat [ʧ] manca dins los toponims coma Xàtiva o Xàbia.


Morfologia

Es mai que mai en morfologia que las diferéncias son mai marcadas.

  • La 1a persona dels vèrbs del present de l'indicatiu se fa amb -e mas sonque pel 1èr grop. Ex: cante
  • Dins los autres grops, hi ha una tendéncia a l'emplec sistematic de -c. Ex: dorm(c), sent(c), córrec, òbric
  • Los vèrbs semisufixats son mens presents, aital afegir dona afig e pas afegeix e llegir dona llig e pas llegeix,
  • Lo subjontiu present fonciona coma en occitan estandard amb doas formas mentre qu'en catalan estandard tot se forma a partir de -i. Ec: que cante, que diga vs. que canti e que digui
  • Lo subjontiu imperfach se fa amb un sufix -ra. Ex: cantara contra cantés dins lo demai del catalan.
  • Los demostratius an preservat la solucion anciana sus tres distàncias: este (pròche) eixe (mejan) e aquell (alunhat) vs. aquest e aquell en catalan estandard

Lexic

Lo lexic del valencian es generalament comun amb lo catalan occidental (coma per exemple xiquet vs. noi, melic vs. llombrígol o corder vs. xai) mas a l'encòp pòt presentar qualques solucions mai ancianas de la lenga coma espill (parent de l'italian specchio) vs. mirall, eixir vs. sortir, este, eixe vs. aquest, aqueix e gitar-se que significa "anar al lièch".