Valencian
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo valencian es un dialècte de la lenga catalana parlat dins la màger part del País Valencian. L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) e l'Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL) son las institucions normativas del valencian, qu'a un estandard regional leugièrament desparièr d'aquel del catalan de Catalonha.
Lo valencian fa partida del grop dialectal del catalan occidental, amassa amb lo catalan nòrd-occidental (aquel que se parla dins la region de Lhèida)
Lo valencian es compausat tanben de sosdialèctes, mas sens grandas diferéncias entre eles:
- Valencian de transicion (parlat tanben dins una part del sud de Catalonha).
- Valencian de Castelhon.
- Valencian central o apitxat.
- Valencian meridional.
- Valencian d'Alacant.
Encara que lingüisticament lo valencian fa partida del catalan, una partida dels valencians l'an sentit coma lenga pròpria. Aquò a provocat fòrça problèmas politics e lingüistics. L'Acadèmia Valenciana de la Lenga a asserit que valencian e catalan son dos noms per la meteissa lenga.
[Modificar] Istòria
Lo catalan es arribat dins la region valenciana quand lo rei d'Aragon e Catalonha, Jaume I, la conquistèt e i creèt lo Reiaume de Valéncia, que foguèt poblat amb de catalans e d'aragoneses. La lenga catalana foguèt dominanta, mas dins los airals interiors del reiaume la lenga parlada foguèt lo castelhan portat pels aragoneses.
Al sègle XV, lo valencian gausiguèt d'un grand desvolopament literari, conegut coma lo Sègle d'Aur valencian, amb d'escrivans coma Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roïs de Corella, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig, Jordi de Sant Jordi e d'autres.
Coma tot lo catalan, lo valencian dintrèt dins una passada de decadéncia literària del sègle XVI enlà. Ça que la, coma lenga parlada lo valencian foguèt encara dominant dins sos airals. Al sègle XIX arribèt la Renaixença, movement literari de recuperacion de la literatura en catalan. Al País Valencian los escrivans mai importants de la Renaixença foguèron Teodor Llorente, Vicent Wenceslau Querol, Constantí Llombart e d'autres.
| Aqueste article es un esbòs; lo cal completar. Podètz partejar vòstras coneissenças en lo modificant. |

