Ais de Provença

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz ais (omonimia).
Flag of Occitania.png Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg
v · d · m
Ais de Provença
Blason ville fr Aix-en-Provence.svg


Geografia fisica
Localizacion de {{{tèxt}}}
{{{tèxt}}}
Coordenadas 43° 18′ 55″ N 5° 16′ 17″ E / 43.3152, 5.2714
Superfícia 186,08 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
501 m
m
73 m
Geografia politica
País Provença Armas de Provença
Parçan País d'Ais Blason ville fr Aix-en-Provence.svg
Estat França
Region
Provença-Aups-Còsta d'Azur Armas de Provença
Departament
Bocas de Ròse Armas dau Departament dei Bocas de Ròse
Arrondiment
Arrondiment d'Ais de Provença
Canton
Caplòc de tres cantons:
Ais de Provença Centre
Ais de Provença Nòrd-Èst
Ais de Provença Sud-Oèst
Intercom
Comunautat d'Aglomeracion dau País d'Ais de Provença
Cònsol

Marisa Joissains-Masini (en francés Maryse Joissains-Masini) (2008-2014)

Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(Còde
INSEE ?
)
141 895 ab.
Evolucion de la populacion

145273 ab.
Densitat 762,55 ab./km²
Autras informacions
Escais L'Atenas dau Miegjorn
Còde postal 13100 o 13090
Còde INSEE 13001



Ais de Provença, o pus brèu Ais (Aix-en-Provence en francés)[1], es una vila d'Occitània, en Provença, e es la capitala de l'ancian comtat de Provença. Es lo centre dau parçan dau País d'Ais e de la comunautat d'aglomeracion dau País d'Ais. Se situa dins lo departament dei Bocas de Ròse e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur. Ais a recebut per escais L'Atenas dau Miegjorn (TDF) perque es un grand centre d'activitats intellectualas e culturalas en Occitània.

Ais se pronóncia [ˈajs, ˈzaj]. Per dire a Ais [aˈajs], se ditz correntament as Ais [aˈzaj][2].

Lo gentilici es sextian -a.

Somari

[modificar] Geografia

Ais es situat a 15 km a l'oèst dau Mont Venturi e a 30 km au nòrd de Marselha dins una cònca formada per Lar e la Tòrsa. Constituís amb la Ciutat Focèa una vasta aglomeracion de mai d'1,5 milion d'abitants.

La comuna, una dei pus vastas d'Occitània (e de França), englòba de vilatges dins lo territòri, coma Lei Milas, Loina, Puegricard o Coteron.

[modificar] Istòria

Ais de Provença es la capitala istorica de Provença.

Au sègle IV avC., la Bassa Provença foguèt ocupada per la tribú celtoligura dei Salis o Saluvis. La capitala foguèt l'opidum d'Entremont, situat au nòrd d'Ais. En 123 avC., après la crida a l'ajuda dei grècs de Massàlia (Marselha), lo cònsol Sèxtius prenguèt e destruguèt aquela vila-opidum, puèi assetgèt, decòsta deis aiganaissents termalas, un camp apelat Aquae Sextiae («leis aigas de Sèxtius») a fin d'assegurar la seguretat dei transpòrts comerciaus entre Roma e la ciutat focèa de Massàlia.

En 102 avC., pendent la batalha d’Aquae Sextiae, Màrius arrestèt e vencèt lei Teutons e leis Ambrons, au pè dau Mont Venturi.

A l'Edat Mejana, lei còmtes de Provença s'aisèron as Ais au sègle XII. Au sègle XV, sota lo règne de Rainier d'Anjau, sonat lo "Rei Rainier", còmte de Provença e rei de Sicília, la vila prenguèt son enauratge. Rainier transformèt la vila en un centre culturau e universitari important (1409).
En 1481, Provença foguèt annexada juridicament au reiaume de França e Ais venguèt ansin una capitala regionala de segonda categoria, subordenada au prestigi de París. En 1501, Loís XII establiguèt lo Parlament de Provença que demorèt fins a la Revolucion Francesa.

Ais es ben segur la vila que veguèt nàisser e morir Pau Cesana (1839-1906). Es au collègi Borbon d'Ais que nasquèt la granda amistat entre Pau Cesana e Émile Zola.

L'11 de junh 1909, de vilatges au nòrd d'Ais son picats per un tèrratrem de magnitud avalorada a 6,2 sus l'escala de Richter que provòca la mòrt de 46 personas e de degalhs nombrós.

Ais es uei una vila que mescla passat istoric e avenidor tecnologic amb lo pregit ITER a Cadaracha (comunitat dau País d'Ais), la gara d'Ais-TGV, lei tecnopòles de l'Arbois e de Rosset, leis universitats e escòlas...
Ais a festat dinhament lo centenari de la mòrt de Cesana amb en particular l'exposicion internacionala au Musèu Granet : "Cézanne en Provence" dau 9 de junh au 17 de setembre de 2006 que assemblava près de 120 òbras dau mèstre sus lo tèma de sa "Provença".
Visitant lo centre de la vila, podretz caminar "sus lei pas de Zola" : l'escrivan s'es inspirat d'Ais per descriure la celèbra vila de Plassans dins lei Rougon-Macquart.

[modificar] Administracion

[modificar] Cònsols d'Ais de Provença

La consolessa actuala d'Ais de Provença es Marisa Joissains-Masini, despuei lo 18 de març de 2001.

[modificar] Divisions administrativas

Ais de Provença es devesit en tres cantons :

Un descopatge cantonau novèu, en febrier de 2003, devesiguèt la vila en quatre cantons, mai foguèt anullat per la decision dau Conseu d'Estat de genier de 2004.

[modificar] Demografia

[modificar] Economia

Industria electronica, mercats, artisanats, torisme, Festenau de Musica Lirica.
Especialitats: calissons d'Ais, confiments, pichons pans sextians, sopa amb lo pisto, dòba provençala.

[modificar] Ensenhament superior

  • Universitat Ais-Marselha I o Universitat de Provença (Letras e sciéncias umanas, sciéncias)
  • Universitat Ais-Marselha II (Sciéncias e santat)
  • Universitat Ais-Marselha III o Universitat Pau Cesana (Drech e economia)
    • ...e son annèxe: l'Institut d'Estudis Politics d'Ais de Provença
  • Institut Universitari de Formacion dei Mèstres (IUFM)
  • Escòla Nacionala deis Arts e Mestiers

[modificar] Monuments e luecs toristics

Ais de Provença es classat vila d'art e d'istòria. La vila istorica es fòrça rica en ostaus particulars dei sègles XVII e XVIII, en fònts e en glèisas.

[modificar] Luecs e bastiments publics

  • la Comuna, anciana bibliotèca Mejanas
  • la Plaça d'Aubertàs
  • lo cors Mirabèu
  • lo Pònt de Sant Ponç
  • lo Pònt dei Tres Sautets
  • l'Opidum d'Entremont
  • lo Mausolèu de Jòsep Sec
  • lei Tèrmas Sextius
  • lei nombrosei fònts coma:
  • lei ostaus particulars nombrós coma:
    • lo Pavalhon de Vendòma e son jardin francés
    • l'ostau d'Estève de Sant Joan
    • l'ostau de Fonscolombe
    • l'ostau de Boisgelin, onte nasquèt Folco de Baroncelli-Javon
    • l'ostau de Caumont, devengut lo conservatòri Dàrius Milhaud de musica e de dança

[modificar] Bastiments religiós

[modificar] Bastiments culturaus

  • lo Musèu Granet
  • lo Musèu dau Vièlh Ais, dins l'ostau d'Estève de Sant Joan
  • lo Musèu dei Tapissariás
  • lo Museum d'Istòria Naturala
  • lo Musèu d'Arbaud
  • l'Ostau de Provença
  • l'Institut d'Estudis Politics
  • la Fondacion Vasarely
  • la Ciutat dau Libre (Bibliotèca Mejanas)
  • lo Pavalhon negre, Centre Coregrafic Nacionau dau Balèti Preljocaj
  • lo Grand Teatre de Provença

[modificar] Imatges

[modificar] Lei carrieras

[modificar] Edificis

[modificar] Nòtas

  1. Ais de Prouvènço en nòrma mistralenca, Aics en occitan medievau.
  2. Vejatz tanben Aups e Albi.
Aisinas personalas
Espacis de noms

Variantas
Accions
Navigacion
Contribuir
Bóstia d'aisinas
Autras lengas