Geografia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Vermeer, Lo geograf, Frankfurt am Main, de: Städelsches Kunstinstitut, 1669

La geografia es l'estudi de la superfícia de la Tèrra. Lo mot, inventat per Eratostènes per un obratge uèi perdut, proven del grèc ancian :

  • η γη (hê gê) : la Tèrra ;
  • γραφειν (graphein) : escriure.

Un scientific especializat en geografia es un geograf o una geografa.

Los geografs se pausan tres questions majoras quand agachan la Tèrra :

  • Qui ? - Los individús/las societats ocupan l'espaci amb lors valors, lors mòdes de vida.
  • Qué ? - L'impacte d'aquestes òmes, que siá economic, social, o environamental, produch de lors institucions, de la recèrca, de las tecnicas, dels escambis o encara de l'esplecha de las ressorsas naturalas.
  • Ont ? - La question fondamentala en geografia, lo luòc d'aquestas activitats umanas, pausant lo problèma de las localizacions, "expressions de la causida de las societats" (Antoine Bailly, 2001)

Los geografs pòdon pas abordar aquestas questions sens prendre en compte lo questionament istoric : quora ? Los individús o las societats produson d'espacis que s'ajustan als precedents. De segur, d'autras questions son tanben abordadas al cors d'una analisi geografica complèta (perqué ? - Los objectius dels individús/de las societats ; cossí ? - Las relacions del poder dins l'espaci ; fins a quora ? - Los limits, las discontinuitats, los lindals...)