Tarascon (Provença)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Tarascon (omonimia).
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Flag of Occitania.png Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg
Donadas
v · d · m
Tarascon
Tarascon
Comuna francesa
Blason de la ville de Tarascon (13).svg
Tarascon Le Chateau.jpg
Lo castèu, bastit entre 1400 e 1435 subre leis plans de l' arquitècte Joan Robèrt
Geografia fisica
Localizacion de {{{tèxt}}}
{{{tèxt}}}
Coordenadas 43° 48′ 21″ N 4° 39′ 37″ E / 43.8058333333, 4.66027777778


Superfícia 73,97 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
200 m
10 m
3 m
Geografia politica


Region istorica Provença Armas de Provença
Estat Flag of France.svg França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur Armas de Provença
Departament
13
Var Armas deu Departament de Var
Arrondiment
Arle
(capluòc)
Canton
Tarascon
Intercom
241300417
Comunautat d'aglomeracion d'Arle-Crau-Camarga-Montanheta
Cònsol

Charles Fabre (2001-2014)

Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2010)
13 297 ab.
Evolucion de la populacion

13 426 ab.
Densitat 179,76 ab./km²
Autras informacions
Gentilici tarasconenc, -a
Tarasconnais en francés
Còde postal 13150
Còde INSEE 13108
Sit web http://www.tarascon.org


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Tarascon?uselang=oc Tarascon (Provença) Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Tarascon (Provença).

Tarascon (Tarascon en francés) es una comuna de Provença administrada per lo departament dei Bocas de Ròse de la region provençala de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Es situada sus la riba senèstra de Ròse, en fàcia de la vila de Bèucaire dins Gard que forma amb ela una aglomeracion d'aperaquí 30 000 abitants.

Somari

Legenda e istòria [modificar]

Coma o remembran dins Mirèlha lei vers de Frederic Mistral, la legenda cònta que Santa Marta de Betània, expulsada de Palestina pr'amor de sa fisèutat au Crist, arribèt a Tarascon onte la populacion pagana crentava un monstre fer: la tarasca. Santa Marta sometèt miraclosament la bèstia e, ansin, convertiguèt la populacion reconeissenta.

Monument e luòc toristic [modificar]

Fèsta [modificar]

Cada an s'i debanan lei fèstas tradicionalas de la Tarasca.


Geografia [modificar]

Pònt subre Ròse entre Beaucaire e Tarascon

Situada en riba senestra de Ròse, en fàcia de la vila de Bèucaire que forma amb ela una aglomeracion d'aperaquí 30 000 abitants. Tarascon, e subretot sa part sud-èst foguèt de tot temps un luòc de passatge permetent de traversar Ròse[1].

Istòria [modificar]

Administracion [modificar]


 Donadas
v · d · m
 
Lista deus cònsols successius
French politic personality icon.svg
Periòde Identitat Partit Qualitat
2008 2014 Charles Fabre
març de 2001 2008
Las donadas anterioras son pas encara conegudas.

Demografia [modificar]


 Donadas
v · d · m
 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2010): 13297, totala: 13426
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
9 069 11 320 10 554 10 830 10 967 10 774 11 362 11 968 12 539
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
13 229 13 489 12 454 11 249 10 409 9 833 9 314 9 263 9 023
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
8 885 8 972 8 631 8 299 8 478 8 496 7 875 7 781 7 744
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
8 637
10 584
10 365
10 735
10 826
12 640
13 376
13 177
13 340
13 514
2009 2010
13 152
13 293
13 297
13 426

Fonts
Picto infobox character.png
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments [modificar]

Personalitats de Tarascon [modificar]

Personalitats ligadas amb la comuna [modificar]

Véser tanben [modificar]

Ligams extèrnes [modificar]

Nòtas [modificar]

  1. « Tarascon (13) », in Los Alpilles, encyclopédie d'una montanha provençale, Guy Barruol, éd. Los Alpes de Lum, Forcalquier, 2009, pàg. 317.

ò