Ròse

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Ròse (omonimia).
Ròse
Ròse en Ardecha au jonhent amb Doux
Longor 812 km
Debit mejan 1 700 m³/s
mesurat a Bèucaire
Superficia del bacin 95 500 km²
Regim glaciari
Se geta dins la Mar Mediterranèa
Bacin collector Ròse
País Occitània, França, Soïssa
Riu - idrologia


Ròse o lo Ròse (en alemand Rhône o en Valés: Rhone/Rotten, en francoprovençau Rôno, en francés Rhône) es un flume important d'Euròpa que nais en Soïssa e que raja en França e en Occitània avans de se getar dins la mar Mediterranèa. Sa longor es de 812 km. Es un dei flumes majoraus d'Occitània.

[modificar] Ròse: frontiera e passatge

Ròse es un flume abòrd important per lo territòri occitan vist que separava istoricament lei regions de Provença e Lengadòc (respectivament lei tèrras d'Empèri e de Reiaume). Pasmens, en despiech d'aquela frontiera politica, leis influéncias de Provença s'espandiguèron sus lei país de Nimes e d'Usès que se definisson actualament coma provençaus puslèu que lengadocians (en particular, son parlar s'es provençalizat tre lo sègle XVII).

[modificar] Ròse e la literatura

Ròse es fòrça important per la literatura occitana de la fin dau sègle XX vist qu'es un dei luòcs recurrents dins l'òbra de Frederic Mistral. Es lo títol d'una de seis òbras màgers: Lo poèma dau Ròse (en version originala Lou Pouèmo dóu Rose, grafia mistralenca).

Bacin versant de Ròse