Itàlia

Itàlia
{{{legenda}}}
Generalitats
partida de	Union Europèa, q27449
Geografia fisica
Continent	Euròpa
Zòna orària	UTC+01:00
Geografia politica
Frontalièr de	França, Soïssa, Àustria, Eslovènia, Sant Marin, Vatican
Subdivisions	Abruç, Basilicata, Calàbria, Campània, Emília-Romanha, Friol-Venècia Júlia, Laci, Ligúria, Lombardia, Marchas, Molise, Piemont, Polha, Sardenha, Sicília, Toscana, Trentin-Aut Adige, Ómbria, Val d'Aosta, Venèt
Capitala	Roma
Cap d'estat	Giorgio Napolitano
Forma de govèrn	q166747, Republica
Cap del govèrn	Enrico Letta
Organ legislatiu	q841424, q633872
Moneda	Èuro
Lenga oficiala	Italian
Imne	Fratelli d'Italia
'
Geografia umana
Còdes
Domeni internet	.it
ISO 3166-1 alfa-2	IT
ISO 3166-1 alfa-3	ITA
ISO 3166-1	380
Còde d'imatriculacion	I
VIAF	[1]
GND	[2]
ISNI	[3]
LCCN	[4]
ULAN
BNF	[5]
SUDOC	[6]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
	Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Itàlia.

La Republica Italiana o simplament Itàlia (Italia en italian) es un Estat de l'Euròpa mediterranèa, qu'es format principalament d'una peninsula alongada e de doas grandas illas dins la mar Mediterranèa: Sicília e Sardenha. Lo nòrd es bordat pels Alps, frontièra montanhòla amb França, Soïssa, Àustria e Eslovènia. Los Estats independents de Sant Marin e la Ciutat del Vatican son enclavats dintre lo territòri italian.

La capitala es Roma.

Lo gentilici es italian -a.

Istòria

De veire: Istòria d'Itàlia

Govèrn e politica

Article principal: Govèrn e politica d'Itàlia

La Constitucion de 1948 establiguèt un Parlament bicameral, que consistís en una Cambra dels Deputats (Camera dei deputati) e un Senat (Senato della Repubblica), un poder judiciari e un poder executiu compausat per un Conselh dels Ministres (Cabinet), presidit pel Primièr ministre. Lo President de la Republica es elegit per 7 ans pel Parlament e un pichon nombre de delegats regionals. Lo President nomma lo Primièr ministre, que prepausa la rèsta dels ministres (nommats formalament pel president). Lo Conselh dels Ministres deu obtenir la fisança (Fiducia) de las doas Cambras.

Las Cambras del Parlament son elegidas popularament e dirèctament per un sistèma representatiu mixte, majoritari e proporcional. Jos la legislacion de 1993, Itàlia a de districtes amb un sol representant per 75% dels sètis al Parlament. Los 25% restants dels sètis son repartits proporcionalament. La Cambra dels Deputats possedís un total de 630 membres. En mai dels 315 membres elegits, lo Senat compren los èx-presidents e divèrsas autras personas en conformitat amb d'acòrdis constitucionals. Las doas Cambras son elegidas per un maximum de 5 ans. Las cartas legislativas pòdon èsser originadas en las doas Cambras; devon èsser aprovadas per la majoritat.

Lo sistèma judiciari italian es basat sul drech roman, modificat pel còde napoleonenc e los estatuts subsequents. Una Cort Constitucionala, la Corte costituzionale della Repubblica italiana, autoriza las leis constitucionalas; es una innovacion introduita aprèp la Segonda Guèrra Mondiala.

Organizacion politica e administrativa

De veire: Regions d'Itàlia

Geografia

Fotografia d'Itàlia presa d'un satellit

Article principal: Geografia d'Itàlia

Itàlia es constituida principalament per una granda peninsula que s'estend cap a la Mar Mediterranèa, ont amb sas doas principalas illas, Sicília e Sardenha, crèa massas aqüaticas importantas, coma la Mar Adriatica al nord-èst e la Mar Ioniana al sud-èst.

Los Apenins forman la colomna vertebrala de la peninsula ; s'unís amb los Alps, la cadena montanhòla que forma un arc al nòrd. Alà se tròba tanben una granda planura alluviala, la planura de Pò, drenada per Pò e sos divèrses afluents provenent dels Alps, dels Apenins e de las Dolomitas.

Son punt culminant es lo Mont Blanc (Monte Bianco) a 4810 m d'altitud, mas Itàlia s'associa mai facilament amb dos volcans famoses: Vesuvi, actualament inactiu, prèp de Nàpols e Ètna, fòrça actiu, en Sicília.

Economia

Article principal: Economia d'Itàlia

Demografia

Article principal: Demografia d'Itàlia

Itàlia es un país fòrça eterogenèu lingüisticament e divèrs culturalament, economicament e politicament. Itàlia a la cinquena densitat de populacion d'Euròpa (per òrdre d'importància), amb una mejana de 196 personas per quilomètre carrat. Los grops minoritaris son pichons, la màger part d'eles son de lenga alemanda al sud de Tiròl (segon lo recensament de 1991, la populacion se compausa de 287 503 personas de lenga alemanda e solament 116 914 de lenga italiana) e los eslovèns a l'entorn de Trieste.

D'autres grops minoritaris amb de lengas parcialament oficialas comprenon la minoritat de lenga francesa oficialament mas puslèu arpitana dins la region de la Val d'Aosta ; los occitans dins las Valadas Occitanas (en Piemont) e a la Gàrdia, los sardes, lo catalan e lo retoromanic dins las montanhas Dolomitas, son totas de lengas romanicas.

Lo catolicisme es la religion predominanta (85% de la populacion) ; i a de comunautats de protestants e de josièus e una comunautat creissenta d'origina musulmana.

Las 10 primièras vilas d'Itàlia

N°	Nom en occitan	Nom local	Region	Populacion
1	Roma	Roma	Laci	2 540 982
2	Milan	Milano o Milan	Lombardia	1 256 002
3	Nàpols	Napoli o Napule	Campània	979 409
4	Turin	Torino	Piemont	902 252
5	Palèrme	Palermo o Palermu	Sicília	668 560
6	Gènoa	Genova o Zena	Ligúria	610 811
7	Bolonha	Bologna	Emília-Romanha	373 745
8	Florença	Firenze	Toscana	367 647
9	Bari	Bari	Polha	325 867
10	Catània	Catania	Sicília	302 884

Cultura

Article principal: Cultura d'Itàlia

Itàlia es reconeguda per son art, sa cultura e divèrses monuments, entre eles la torre de Pisa e lo Colisèu roman; tanben per sa gastronomia (la pizza e la pasta son de plats italians famoses), sos vins, son estil de vida, son elegància, son dissenh, son cinèma, son teatre e sa literatura : tant en poesia, amb de poètas de renom coma Dante, Petrarca, Tasso, Pasolini, Umberto Saba, Cesare Pavese entre autres, o d'autres genres, coma lo roman amb d'autors coma Gianni Rodari o Leonardo Sciascia, e lo teatre coma Dario Fo, titular del Prèmi Nobel ; o la musica (en particular l'opèra).

Lo periòde de la Renaissença europèa comencèt en Itàlia durant los sègles XIV e XV.

Fèstas

Datas	Nom en occitan	Nom local	Nòtas
1èr de genièr	An Nòu	Capodanno
6 de genièr	Epifania	Epifania
Mobila	Dimenge de Pascas	Pasqua
Mobila	Diluns de Pascas	Lunedì di Pasqua
25 d'abril	Anniversari de la liberacion	Liberazione	1945
1èr de mai	Fèsta del trabalh	Festa del Lavoro
2 de junh	Fèsta de la Republica	Festa della Repubblica	1946
15 d'agost	Jorn de l'Assompcion	Ferragosto
11 de novembre	Jorn de Totsants	Tutti i Santi
8 de decembre	Immaculada Concepcion	Immacolata
25 de decembre	Nadal	Natale
26 de decembre	Sant Estève	Santo Stefano
31 de decembre	Nuèch de Sant Silvèstre	San Silvestro