Indoeuropèus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los Indoeuropèus son un pòble que son eissits en partida un ensems de pòbles d'Eurasia, los Albaneses, los Armenians, los Balts, los Cèltas, los Germans, los Grècs, los Indians, los Iranians, los Italics, los Scits e los Eslaus. Aqueles pòbles parlan de lengas eissidas d’una anciana lenga nomenada Protoindoeuropèu parcialament reconstituida.

Problematica[modificar | Modificar lo còdi]

Aquel pòble que daissèt pas cap tèxte e pas cap de cultura arqueologica pòt pas lor èsser atribuida amb certitud fins ara, l'existéncia dels Indoeuropèus coma pòble es un ipotèsi del segond gra. Ven de l'ipotèsi d'una lenga indoeuropèa e donc d'una comunautat linguistica, es a dire d'un pòble amb una identitat etnica, culturala e religiosa, que parlava aquela lenga. Es l'idèa d'un pòble migrator que la comunautat se seriá espandida dempuèi l'Edat de pèira fins a l'Edar del coire que mai sovent fan referéncia los especialistas. En efièch en mai de las lengas indoeuropèas, fòrça autres indices d'òrdres religioses, culturals, tradicionals, antropologics, o quitament de saber far tecnics, suggerisson l'existéncia d'un ancian pòble "indoeuropèu" qui se seriá espandit amb sa lenga, las seunas coneissenças, son identitat etnoculturala abans de se diferenciar geograficament e de subir d'influéncias disparièras dins las diferentas regions d’espandiment[1],[2]. Los ipotèsis al subjècte del fogal d'origina d'aqueles indoeuropèus son discutadas.

Lo fogal d'origina, diferents ipotèsis[modificar | Modificar lo còdi]

L'ipotèsi dels korgans[modificar | Modificar lo còdi]

L'ipotèsi dels korgans formulada pel primièr còp per Marija Gimbutas es ara la mai documentada, desvelopada, e frequentament admesa pels especialistas. Pasmens se demora encara a l'estat de teoria non demostrada es sovent expausada coma un fach segur dins los obratges de vulgarizacion[3].

Lo fogal d'origina dels Indoeuropèus seriá localizat en Euròpa Orientala, dins l'estepa pontica situada al nòrd de la mar Negra. D'aquel berç, l'espandiment indoeuropèu se seriá fach mai que mai a partir del 4n millenari AbC. segon un biais guerrièr, per colonizacion e sovent somission de populacions d'agricultors ja presents, cap a l’oèst pels Europèus actuals, cap al sud pels ancians Anatolians e cap a l’èst per una partida dels Indians, Iranians, e per los pòbles atudats dels Scits e dels Tokarians en Asia mai orientala.

L'ipotèsi anatolian[modificar | Modificar lo còdi]

Aquel ipotèsi desvelopat per Colin Renfrew en 1984 localiza lo fogal d'origina dels Indoeuropèus en Anatolia, dins la zona ont lo blat buta encora a l'estat salvatge. Los protoindoeuropèus aurián estat a l'origina de la domesticacion del blat. Dempuèi aquel berç, l'espandiment indoeuropèa se seriá facha a partir de 8 000 ans AbC. de biais pacific, sostenguda per l'aument demografic que permet l'agricultura, qu'aurián envasit las populacions a l'entorn dels caçaires culheires mesolitics benlèu cinquanta còps mens nombroses, a comptar d'una trentena de quilomètres per generacion.

Los primièrs a daissar lo berç serián anat cap al Caucàs (Armenians) et l'Asia centrala (Tokarians), puèi una segonda èrsa auriá passat la mar Egèa per anar en Euròpa (Grècs, Traces Illirians, Italics, Cèltas, Germans, Eslaus), abans qu'una partida installada dins l'estepa pontica prenga lo camin de l'Iran e de l'Índia, donant naissença als pòbles scit, sarmat, persa, mèdes, e totes los pòbes d'Índia del nòrd parlant ds langas cosinas o nebodas del sanskrit.

Aquel ipotèsi de la migracion d'un pòble païsan es gaire presada dels linguistas e comparatistas que remembra que la tradidion for­mulara dels Indoeuropèus a pas cap res a veire amb un pòble de païsans, mas mòstra al contrari l'imatge d'un pòble guerrièr que los ideals s'aprochan de çò que se nomena la societat eroïca de l'Edat del bronze. Fins finala, lo rebut de prene en compte d'indicacions del vocabulari fa de problèmas insurmontables per aquel ipotèsi. Atal, per exemple, lo nom del caval present dins las diferentas lengas indoeuropèas alara que Renfrew fa venir los Indoeuropèus d'una region ont lo caval foguèt intro­dusit fòrça mai tard.

L'opotèsc balcanic[modificar | Modificar lo còdi]

Recentament, Renfrew se rallièt a la proposition d'Igor Diakonov que suggerava en 1985 lo sud èst d'Euròpa coma berç dels Indoeuropèus[4]. La region balcanodanubiana a en efièch l'avantatge d'èsser lo centre des diferentas vias d'una imigracion progressiva dels Protoindoeuropèuns. Kaveli Wiik es tanben favorable d'aquela teoria[5]. Las primièras manifestacions del Gravetian ven d'aquela region amb lo site de Kozarnika, que sembla tanben lo berç de l'aplogrop I del cromosòma Y.

L'ipotèsi de la cultura dels gòts en embut de l'Euròpa del Nòrd[modificar | Modificar lo còdi]

A aquel ipotèsi avançat al seu temps per Hermann Hirt e d'autres cercaires i tornèt Carl-Heinz Boettcher. La preséncia del nom del coire dins lo vocabulari reconstrusida tend a mermar las possibilitats dins una cultura del neolitic final o cuprolitic.

Per Boettcher, lo movement de las populacions qu'acaba a la formacion del pòble indoeuropèu comença a la fin del paleolitic alara que lo caufament climatic permet als caçaire de rèns de seguir la cacilha dins la partida nòrd d'Euròpa, descobèrta de glaç. Sont a l'origina de la cultura d'Amborg (13 500 ans a 11 100 AbC.) e dels grops a Federmesser. Dins aquelas regions, fan la coneissença dels fenomèns boreals que marquèron lors mites[6]. Aqueles grops de caçaires pescaires sont a la basa de la cultura de Maglemose (~ 9 000 a 6 500 AbC.). La pujada del nivèl de las mars en Euròpa del Nòrd submergès de territòris occupats pels Maglemosians (Doggerland) e los menas cap al sud. Los eritièrs d'aquela cultura crean las culturas d'Ertebölle e d'Ellerbek[7]. Boettcher compara lors activitats a aquelas dels vikings qualques sègles mai tard. Descriu una societat guerrièra que desvelopa lo companhonatge, que fa de comèrci e de pirateria cap amont los rius de las contradas occupadas per d'agricultors que d'en primièr demandan rescat puèi someton venent lors caps. Bastisson amb eles una cultura novèla aquela dels gòts en embut (-4 200 a -2 600 ans) que constituís segon el l'abitat d'origina dels Indoeuropèus, çò qu'explicariá los mites de las « guèrras de fondacion » estudiats per Georges Dumézil (Raubament de las Sabinas a Roma, guèrra entre los Ases e los Vans de la mitologia nordgermanica...) que mòstran l'union d'un grop de guerrièrs amb los seus caps a un grop de "productors". La primièra cultura indoeuropèa seriá atal eissida de la neolitizacion de cultura d'Ertebölle e de la somission de formas recentas de la cultura de la ceramica lineària[8].

Mai tard, la cultura de las sepulturas d'òcra (territòri de Dnièpre-Donets) auriá estat l'abitat d'origina dels Indoiranians, los Cèltas, Italics, Eslaus, Germans e Balts venent de la Cultura de la terralha cordada, fin finala la cultura de Baden essent lo berç geografic dels Grècs e dels Ititas.

L'eritatge literari indoeuropèu[modificar | Modificar lo còdi]

Es sobretot per l'estudi de l'eritatge literari indoeuropèu que los especialistas, linguistas, comparatistas e filològs s'interessèron sus la vision del mond qu'aquel eritatge transmetava, coma per l'organizacion sociala amb las òbras de Georges Dumézil, las institucions (Émile Benveniste) o encara la religion (Jean Haudry),

L'ideologia trifoncionala dels Indoeuropèus[modificar | Modificar lo còdi]

Segon l'antropològ Georges Dumézil, l'ideologia sociala d'aqueles pòbles èra d'enprimièr estructurada a l'entorn de tres foncions :

  1. la foncion sagrada qu'amassa aqueles que pregan, que detenon la coneissença (los preires, lo clergat);
  2. la foncion militari qu'amassa aqueles que combaton, que dominan militariament (los guerrièrs, la noblesa) ;
  3. la foncion productiva qu'amassa aqueles que trabalhan, que produson las riquesas (agricultors, artesans, comerçants, eca.).

Las religions dels pòbles descendents dels Indoeuropèus son tanben estructuradas a l'entorn d'aquelas tres foncions.

Critica del concèpte d'Indoeuropèu[modificar | Modificar lo còdi]

L'arqueológ Jean-Paul Demoule critica en 1991 lo modèl explicatiu (modèl arborescent) utilizat pels linguistas e los comparatistas per explicar de la difusion de las lengas indoeuropèas. Evòca de modèls alternatius centripèts prenent per exemple los creòls o d'autres pidgin[9], ipotèsis ja rebutada pels linguistas a causa de la complexitat de la morfologia de l'indoeuropèu reconstruit e de l'importança de la tradicion eritada (nocions, estructuras, imatges, métafòres, simbòls…) Publica en 2014 un estudi de çò que nomena lo mite indoeuropèu[10].

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Jean Haudry, Les Indo-Européens, PUF, Que sais-je, 1985, p. 4-5
  2. I.
  3. I.
  4. (en) “On the Original Home of the Speakers of Indo-European.”
  5. (en) Indo-European in Southeast Europe, Dienekes Pontikos, 2mai 2008
  6. (de) Carl-Heinz Boettcher, Der Ursprung Europas.
  7. (de) Carl-Heinz Boettcher, Der Ursprung Europas.
  8. (de) Carl-Heinz Boettcher, Der Ursprung Europas.
  9. Réalité des Indo-Européens : les diverses apories du modèle arborescent, Jean-Paul Demoule, Revue de l'histoire des religions, Année 1991, Volume 208, Numéro 208-2, p. 169-202
  10. Demoule 2014

Voir aussi[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]