Gravetian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Puncha de la Graveta

Lo Gravetian es una fasa de la cultura Peiregordiana del Paleolitic Superior. Se desvolopèt pendent una fasa climatica freda, que i predominavan los rangièrs e los mamots. S'estendèt per la Peninsula Iberica, França, Belgica, Itàlia, Euròpa Centrala, Ucraïna e per una partida de Russia.

I a una unitat culturala granda dins l'indústria litica, dins las estructuras d'abitacion, e dins las esculturas femeninas, apeladas vènus. Las vènus son de representacions femeninas de 10 cm en mejana. Lor siloeta presenta des traches anatomics accentuats. Las aisinas d'òsses del gravetian son mendres que las de l'Aurinhacian, encara qu'apareisson los primièrs objèctes d'òs decorats. Apareis tanben la coseson d'argila. Las estructuras d'abitacion son nombrosas e, sovent, fòrça complèxas, dins de fòssas circularas ovalas, cavadas dins lo sòl glaçat, delimitadas per d'òsses de mamot. Aquela fasa, desvolopada de 30 000 abC a 22 000 abC, se caracteriza per la preséncia de nombroses burins ligats a de raspadors, de perforadors, o a de lamas troncadas. Per contra i a mens de raspadors e son generalament plans.

Una aisina caracteristica es la punta de La Graveta, d'esquina rectilinèa. Apareisson tanben de lamas d'esquina rebaissada e de puntas de lança pichonas d'òs.