Clima

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

Lo clima correspònd a l'ensemble de la distribucion estatistica dei condicions atmosfericas dins una region donada pendent un periòde donat. Se diferencia de la meteorologia que designa l'estudi dei fenomèns atmosferics a tèrme cort. L'estudi dau clima es dich climatologia. Utiliza principalament d'otís coma de mesuras estatisticas mensualas o annalas o la frequéncia dei donadas atmosfericas localas coma la temperatura, lei precipitacions, l'umiditat o la velocitat e l'orientacion dei vents.

Causas[modificar | modificar la font]

Exquisite-kfind.png Veire l'article: Sistèma climatic.

Lei sistèmas climatics son causats per l'ensemble deis interaccions entre l'atmosfèra, l'aiga de la superfícia, la criosfèra, la litosfèra, la biosfèra e lo dardalh solar. Aquelei paramètres an una influéncia diferenta mai totei son liats entre elei. L'energia solara recebuda es un paramètre fòrça important en causa de son influéncia sus leis autreis elements. D'efèct, leis oceans representan la resèrva principala de calor capturada e d'umiditat que son cambiats principalament ambé lei massas d'aire atmosfericas. La posicion dei corrents marins e lor temperatura determinan donc una partida majora dau clima terrèstre. Sus lei continents, lo dardalh solar a egalament un ròtle major que seis efiechs pòdon èsser compensats o aumentats per lo relèu o lei barrieras fisicas ai movements atmosferics.

Classas diferentas de climas[modificar | modificar la font]

Climas tropicaus umids[modificar | modificar la font]

Aquelei climas son generalament presents a l'entorn de l'eqüator, de còp fins a 15 o 25 gras de latitud nòrd e sud. La temperatura mensuala mejana es totjorn superiora a 18 °C. S'i distinguís una sason seca e una sason umida. La durada d'aquela darriera a aumentat dins lei regions pròchas de l'eqüator. Enfin, lei litoraus tropicaus situats a l'oèst pòdon presentar una variacion fòrça importanta de la temperatura.

Climas tropicaus secs[modificar | modificar la font]

Un clima tropicau sec es caracterizat per una evaporacion superiora ai precipitacions e una temperatura annala mejana superiora a 18 °C. S'i distinguís quauquei mes onte pòdon se debanar de precipitacions. La vegetacion es de còp absenta. Aqueu tipe de climas s'estend entre 10 e 35 gras de latitud nòrd e sud. Es generalament caracteristic dei regions deserticas o semideserticas dei zonas a l'oèst o au centre d'un continent, sovent enviroutadas per de montanhas.

Climas subtropicaus[modificar | modificar la font]

La garriga, vegetacion caracteristica d'un clima mediterranèu.

Aquelei climas existisson generalament ai latituds situadas entre 45 e 70°, excepcionalament fins a 100° au nòrd dau Bacin Mediterranèu. Son influenciats per lei massas d'aire tropicalas durant lei mes d'estiu. La temperatura mejana d'aquelei mes es donc generalament auta. En revenge, aquelei climas coneisson tanben una sason freja vertadiera sota l'influéncia de massas d'aire polaras. Generalament, se definís dos tipes de climas subtropicaus que lo clima mediterranèu sus lei façadas maritimas occidentalas e lo clima subtropicau umid sus lei façadas orientalas. Fau tanben notar, qu'en causa de l'existéncia d'una sason freja, lei climas subtropicaus son de còp classats coma climas temperats cauds.

Climas temperats[modificar | modificar la font]

Lei climas temperats son generalament caracterizats per l'existéncia d'una sason freja (ivèrn) e d'una sason cauda (estiu). Existisson dos grops principaus que son compausats per lei climas oceanics influenciats per leis oceans e lei corrents marins (façadas oèst dei continents) e lei climas continentaus (façadas èst dei continents). Lo premier tipe es caracterizat per una amplitud dei temperaturas relativament febla e de precipitacions regularas durant tot l'annada. Se situa sovent entre 35 e 50 gras de latitud. Au contràri, lo segond tipe es marcat per una amplitud de temperatura fòrta e lei precipitacions se debanan sovent durant lei mes d'estiu.

Climas subarctics[modificar | modificar la font]

Un clima subarctic es un intermediari entre un clima temperat e un clima polar. La diferéncia entre l'estiu e l'ivèrn es totjorn presenta mai lo premier es generalament relativament freg e cort. Lei climas subarctics son solament presents dins l'emisfèri nòrd en Canadà, en Russia e en China. Dins certanei classificacions, son considerats coma de climas temperats fregs.

Climas polars[modificar | modificar la font]

Clima polar dins una region antarctica.

Lei climas polars son caracterizats per de temperaturas frejas tot l'an. Son caracteristics dei zonas arcticas, antarcticas e dei ribas nòrd dei continents american, europèu e asiatic.

Climas montanhards[modificar | modificar la font]

Lei climas montanhards son de climas especifics dei cadenas de montanhas. Son caracterizats per de condicions de precipitacions e d'insolacion similars ai zonas climaticas pròchas. Pasmens, lo relèu entraïna de modificacions mai o mens importantas. En particular, lei temperaturas mejanas vènon pus bassas quand l'altitud aumenta e lo nivèu dei precipitacions pòu tanben venir pus important.

Variacions localas dau clima[modificar | modificar la font]

Climas regionaus[modificar | modificar la font]

La nocion de clima regionau, o mesoclima, s'aplica en de regions d'una superficia d'unei miliers de quilomètres carrats, somesas a certanei fenomèns meteorologics particulars (mistrau, eisseròc...) en causa d'una interaccion especiala entre la circulacion generalament dei massas d'aire e un relèu important. Per exemple, lo clima d'Alsàcia es pus sec en causa de l'interaccion dau vent amb lo relèu dei Vosges.

Climas locaus[modificar | modificar la font]

La nocion de clima locau s'aplica sus de regions d'un desenau de quilomètres carrats. Sa preséncia es generalament entraïnada per un relèu coma una cadena de montanhas, una estenduda d'aiga que son capablas d'influenciar sus lo vent, l'umiditat e la temperatura. Per exemple, dins lei regions montanhosas, lo clima pòu aisadament variar segon l'orientacion d'una valada a respèct dau Soleu.

Microclimas[modificar | modificar la font]

Lei microclimas s'aplican en de zonas pauc estendudas, generalament quauquei centenaus de mètres carrats de superficia. Son generalament causats per la preséncia d'un element locau particular dins la topografia (pèiras capablas de gardar la calor... etc.) e dins la vegetacion. Lor influéncia pòu de còps modificar d'un biais fòrça important un clima donat dins una zona limitada.

Classificacion[modificar | modificar la font]

Existisson divèrsei classificacions climaticas desvolopadas dempuei l'Antiquitat. Son basadas sus lei paramètres mesurables dau clima coma l'umiditat, la velocitat dei vents, l'insolacion, la temperatura... e l'estudi estatistic d'aquelei paramètres. Dins totei lei cas, aquelei classificacions respòndon a d'objectius que pòdon èsser ecologics, economics, toristics... La pus coneguda es la classificacion de Köppen.

Classificacion de Köppen[modificar | modificar la font]

Clima terrèstre segon la classificacion de Köppen.

La classificacion de Köppen es la classificacion principala dei climas terrèstres[1]. Tèn tres nivèus per descriure lei climas diferents en foncion de la temperatura mejana, de la pluviositat e de variacions de temperatura[2]. Ansin, per la temperatura mejana, existís cinc categorias principalas :

  • A per lei climas tropicaus. Son caracterizats per una temperatura mejana egala a 18 °C cada mes, l'abséncia d'ivèrn e de precipitacions fòrça importantas e superioras a l'evaporacion naturala.
  • B per lei climas secs. Son caracterizats per l'abséncia de corrents d'aiga permanents e per una evaporacion naturala pus importanta que lei precipitacions.
  • C per lei climas subtropicaus. Son caracterizats per una temperatura situada entre -3 °C e 18 °C per lei tres mes pus fregs, una temperatura mejana superiora a 10 °C per lo mes pus caud e d'ivèrns e d'estius ben definits.
  • D per lei climas temperats. Son caracterizats per una temperatura mejana pus bassa que -3 °C que lo mes pus freg, una temperatura pus auta que 10 °C per lo mes pus caud e d'ivèrns e d'estius ben definits.
  • E per lei climas polars. Son caracterizats per una temperatura mejana inferiora a 10 °C per lo mes pus caud e d'estius quasi absents.

La pluviositat es devesida entre nòu nivèus :

  • S per lei climas d'estèpas ambé de precipitacions entre 380 e 760 mm. S'aplica unicament ai climas dau tipe B.
  • W per lei climas desertics ambé de precipitacions inferioras a 250 mm. S'aplica unicament ai climas dau tipe B.
  • f per lei climas umids ambé de precipitacions cada mes sensa sason seca. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • w per lei climas amb una sason seca d'ivèrn. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • s per lei climas amb una sason seca d'estiu. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • m per lei climas de monson ambé de precipitacions annualas pus importantas que 1 500 mm e superioras a 60 mm per lo mes pus sec. S'aplica unicament ai climas dau tipe A.
  • T per lei climas amb una temperatura mejana entre 0 °C e 10 °C per lo mes pus caud. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.
  • F per lei climas amb una temperatura mejana inferiora a 0 °C per lo mes pus caud. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.
  • M per lei climas ambé de precipitacions importantas e una temperatura mejana dau mes pus greg superiora a -10 °C. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.

Enfin, sièis nivèus depintan lei variacions de temperatura :

  • a per lei climas amb un estiu caud, es a dire que la temperatura mejana dau mes pus caud es superiora a 22 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • b per lei climas amb un estiu temperat. Es a dire que la temperatura mejana dau mes pus caud es inferiora a 22 °C mai que quatre mes an de mejanas superioras a 10 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • c per lei climas amb un estiu cort e freg. Es similara au tipe b aqueu clima tèn mens de quatre mes amb una temperatura superiora a 10 °C e lo mes pus freg amb una mejana pus auta que -38 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • d per lei climas amb un ivèrn fòrça freg. Es a dire que la temperatura mejana dau mes pus freg es pus bassa que -38 °C. S'aplica unicament ai climas dau tipe D.
  • h per lei climas secs e cauds amb una temperatura mejana annuala pus auta que 18 °C. S'aplica ai climas dau tipe D.
  • k per lei climas secs e fregs amb una temperatura mejana annuala pus bassa que 18 °C. S'aplica ai climas dau tipe D.

Classificacion de Thornthwaite[modificar | modificar la font]

La classificacion de Thornthwaite es principalament basada sus de paramètres liats au desvolopament de la vegetacion, especialament dau concèpte d'evapotranspiracion e de l'indici d'ariditat fondat sus lei temperaturas mejanas. Puei, lei climas son classats segon un ensemble de categorias que son clima arid, semiarid, subarid, subumid, umid e iperumid. Permetèt tanben de definir un indici d'eficacitat dei precipitacions e un paramètre termic. Lo premier es utilizat per estudiar la vegetacion, leis animaus vivent dins una region e lei transformacions climaticas. Lo segond permet de definir tres regims de temperatura que son :

  • lei regims microtermaus ambé de temperaturas feblas, generalament entre 0 e 14 °C, un estiu cort e una evaporacion potenciala entre 140 e 430 mm.
  • lei regims mesotermaus que tènon de temperaturas frejas persistentas e una evaporacion potenciala entre 570 e 1 140 mm.
  • lei regims megatermaus onte lei temperaturas son autas e lei precipitacions fòrça importantas amb una evaporacion potenciala superiora a 1 140 mm.

Classificacion dei massas d'aire de Bergeron[modificar | modificar la font]

La màger part dei classificacions modèrnas considèran lei movements dei massas d'aire coma un paramètre. La classificacion de Bergeron es la mai utilizada per la meteorologia. Dins aqueu modèl, s'utiliza tres letras per descriure una massa d'aire :

  • la premiera designa l'umiditat : "c" per lei massas continentalas e "m" per lei massas marinas.
  • la segonda permet de definir la region d'origina de la massa : "T" per una zona tropicala, "P" per lei regions polaras, A per l'Arctic o l'Antarctic, M per la mosson, E per l'eqüator e S per una massa d'aire sec formada per una baissa significativa dau movement de l'atmosfèra.
  • la tresena, "w" o "k", designa l'estabilitat de la massa d'aire.

Aqueu sistèma permet de definir unei climas diferents que son lo clima polar sec, lo clima temperat sec, lo clima tropicau sec, lo clima tropicau umid, lo clima temperat umid.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Berger, Wolfgang H. (2002). "The Earth's Climate System". University of California, San Diego. [1]
  2. McKnight, Tom L; Hess, Darrel (2000). "Climate Zones and Types: The Köppen System". Physical Geography: A Landscape Appreciation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall. pp. 200–1. ISBN 0-13-020263-0.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]