Classificacion de Köppen

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Clima terrèstre segon la classificacion de Köppen.

La classificacion de Köppen es la classificacion principala dei climas terrèstres[1]. Tèn tres nivèus per descriure lei climas diferents en foncion de la temperatura mejana, de la pluviositat e de variacions de temperatura[2]. Ansin, per la temperatura mejana, existís cinc categorias principalas :

  • A per lei climas tropicaus. Son caracterizats per una temperatura mejana egala a 18 °C cada mes, l'abséncia d'ivèrn e de precipitacions fòrça importantas e superioras a l'evaporacion naturala.
  • B per lei climas secs. Son caracterizats per l'abséncia de corrents d'aiga permanents e per una evaporacion naturala pus importanta que lei precipitacions.
  • C per lei climas subtropicaus. Son caracterizats per una temperatura situada entre -3 °C e 18 °C per lei tres mes pus fregs, una temperatura mejana superiora a 10 °C per lo mes pus caud e d'ivèrns e d'estius ben definits.
  • D per lei climas temperats. Son caracterizats per una temperatura mejana pus bassa que -3 °C que lo mes pus freg, una temperatura pus auta que 10 °C per lo mes pus caud e d'ivèrns e d'estius ben definits.
  • E per lei climas polars. Son caracterizats per una temperatura mejana inferiora a 10 °C per lo mes pus caud e d'estius quasi absents.

La pluviositat es devesida entre nòu nivèus :

  • S per lei climas d'estèpas ambé de precipitacions entre 380 e 760 mm. S'aplica unicament ai climas dau tipe B.
  • W per lei climas desertics ambé de precipitacions inferioras a 250 mm. S'aplica unicament ai climas dau tipe B.
  • f per lei climas umids ambé de precipitacions cada mes sensa sason seca. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • w per lei climas amb una sason seca d'ivèrn. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • s per lei climas amb una sason seca d'estiu. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • m per lei climas de monson ambé de precipitacions annualas pus importantas que 1 500 mm e superioras a 60 mm per lo mes pus sec. S'aplica unicament ai climas dau tipe A.
  • T per lei climas amb una temperatura mejana entre 0 °C e 10 °C per lo mes pus caud. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.
  • F per lei climas amb una temperatura mejana inferiora a 0 °C per lo mes pus caud. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.
  • M per lei climas ambé de precipitacions importantas e una temperatura mejana dau mes pus greg superiora a -10 °C. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.

Enfin, sièis nivèus depintan lei variacions de temperatura :

  • a per lei climas amb un estiu caud, es a dire que la temperatura mejana dau mes pus caud es superiora a 22 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • b per lei climas amb un estiu temperat. Es a dire que la temperatura mejana dau mes pus caud es inferiora a 22 °C mai que quatre mes an de mejanas superioras a 10 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • c per lei climas amb un estiu cort e freg. Es similara au tipe b aqueu clima tèn mens de quatre mes amb una temperatura superiora a 10 °C e lo mes pus freg amb una mejana pus auta que -38 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • d per lei climas amb un ivèrn fòrça freg. Es a dire que la temperatura mejana dau mes pus freg es pus bassa que -38 °C. S'aplica unicament ai climas dau tipe D.
  • h per lei climas secs e cauds amb una temperatura mejana annuala pus auta que 18 °C. S'aplica ai climas dau tipe D.
  • k per lei climas secs e fregs amb una temperatura mejana annuala pus bassa que 18 °C. S'aplica ai climas dau tipe D.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Berger, Wolfgang H. (2002). "The Earth's Climate System". University of California, San Diego. [1]
  2. McKnight, Tom L; Hess, Darrel (2000). "Climate Zones and Types: The Köppen System". Physical Geography: A Landscape Appreciation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall. pp. 200–1. ISBN 0-13-020263-0.