Garriga

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Garrigas.
Païsatge de garriga en Lengadòc Bas

En botanica, la garriga es una formacion vegetala caracteristica de las regions mediterranèas, pròcha del maquís. Segon l'Escòla Agronomica de Montpelhièr, la garriga es situada sus terren calcari alara que lo maquís es sus terren siliçós. L'Escòla Agronomica de Tolosa assòcia lo tèrme de garriga a l'escalonament de la vegetacion.

Etimologia[modificar | modificar la font]

Lo tèrme de garriga ven de la rasic preïndoeuropèa kar (o gar, kal, gal), que significa « pèira » o « ròc », e per extension « abric de pèira, ostal, fortalesa, vilatge ». Aquesta rasic donèt las paraulas guarric en celtic e garric en occitan, es a dire « l'arbre del ròc ». De la meteissa rasic venon: Gard, Carcassona, carst, cala, clapàs, grava, e mai

Localizacion[modificar | modificar la font]

Aquela formacion, que s'installa dins los massís calcaris en terren sec e filtrant, resulta de la degradacion de la selva de garric, que va pauc a pauc de las plantacions de pin blanc fins a la garriga.

En Occitània, ocupa gaireben 400 000 ectaras, subretot en Provença e Lengadòc.

Activitas ancianas[modificar | modificar la font]

S'i pòt trobar de rèstas preïstorics e medievals (megalits, castelars, baumas fortificadas, ermitatges...).

Activitats d'abaliment[modificar | modificar la font]

Los tropèls de cabras o de fedas i pasturavan

Utilizacion de la lenha[modificar | modificar la font]

Los utilizaires de forns s'i installavan per aprofeitar la lenha: los veirièrs, los forns de calç. Los boscatièrs i copavan e brutlavan la lenha per ne far de carbon.

Recòltas e cultura[modificar | modificar la font]

Los ruscaires recoltavan diferents tipes de ruscas pels blanquièrs. S'i recoltava la lavanda d'espics (Lavandula angustifolia) De pichons proprietaris i plantavan sus de laissas d'olivièrs o de vinhas.

Espècias vegetalas caracteristicas[modificar | modificar la font]

Plantas caracteristicas de la garriga:

Moja blanca
Afillanta de Montpelhièr

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (fr) Hubert Delobette, Alice Dorques, Trésors retrouvés de la garrigue, Le Papillon Rouge Éditeur, 2003 (ISBN 2-9520261-0-6)
  • (fr)Stéphane Batigne, Arnavielle, une famille des garrigues, Mille et une vies, 2008 (ISBN 978-2-923692-01-2)

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]