Mexic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Estados Unidos Mexicanos
Flag of Mexico.svg Coat of arms of Mexico.svg
Devisa nacionala : (cap)
Lenga oficiala castelhan
Capitala
populacion (an)
metropòli (an)
Ciutat de Mexic
8 605 239 abitants (2000)
18 660 221 abitants (2000)
Mexico (orthographic projection).svg
President Enrique Peña Nieto
Superfícia 1 972 550 km²
Populacion 103 100 000 (2005)
Independéncia
- Jorn
(d'Espanha)
27 de setembre de 1821
Moneda Peso mexican
Ora UTC+6 (èst)/UTC+8 (oèst)
Imne nacional Himno Nacional Mexicano
ISO-3166 (Internet) .mx
Còde telefonic +52


Mexic o oficialament los Estats Units Mexicans (en castelhan México, Estados Unidos Mexicanos) es un Estat d'America Centrala e d'America del Nòrd. Se tròba entre los Estats Units d'America al nòrd, Guatemala e Belize al sud, l'ocean Pacific a l'oèst e lo golf de Mexic amb la mar Cariba a l'èst.

Sa capitala es Ciutat de Mexic (o Mexic).

Lo gentilici es mexican -a.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Après d'aver obtengut son inpendéncia d'Espanha, s'es decidit que lo país se deviá nomenar coma sa capitala, la ciutat de Mexic, que son nom original èra Mexico-Tenochtitlan, en referéncia a la tribú nahua dels mexicas, lo pòble principal de la civilizacion astèca. L'origina del nom dels mexicas es pas conegut amb precision e se son fachas nombrosas interpretacions e teorias. Per d'unes[1], seriá derivat de la paraula nahuatl Mexitl o Mexitli, un nom secret del dieu de la guèrra e patron dels Astècas, Huitzilopochtli; en aquel cas, Mexic significa "luòc ont abita Mexitli". Una autra ipòtesi suggerís que la paraula nahua Mexiko, se deriva de metztli, "luna", xictli, "embonilh", "centre" o "filh", e lo sufixe -co, "luòc", e doncas significa "Luòc al centre de la luna", o "luòc al centre del Lac de la Luna", en referéncia al Lac de Texcoco. Lo sistèma de lacs interconnectats, que Texcoco èra lo mai grand e se trobava al centre, aviá la forma d'un conilh, lo meteis imatge que los astècas vesián subre la luna. Tenochtitlan, doncas, se trobava al centre (o al embonilh) del lac (luna/conilh)[2]. Finalament, una autra ipotèsi suggerís que lo nom se deriva de Meclti, la diva de l'agave[2].

Lo nom de la ciutat s'es transliterat en castelhan/espanhòl México, amb la valor fonetica de la x en castelhan medieval, que representava la fricativa postalveolara sorda (/ʃ/). En castelhan, aquel son, e la fricativa postalveolara sonora (/ʒ/), representada amb la grafia j, se son fusionat en una fricativa velara sorda (/x/) durant lo sègle XVI[3], çò que produguèt la varianta ortografica Méjico en divèrsas publicacions, principalament en Espanha, mentre que en Mexic e autres païses castelhanoparlants, México es l'unica varianta ortografica utilizada. Recentament, la Real Academia Espanhola, l'institucion encargada de regular la lenga castelhana, declarèt que l'ortografia recomandada en castelhan es México[4]. En occitan, la x de Mexic representa pas lo son original, mas la consonanta dobla /ts/ o fricativa postalveolara sonora.

Istòria[modificar | modificar la font]

Chichén Itzá, una de las nòvas sèt meravilhas del mond

Lo territòri mexican foguèt descobèrt e abitat per grops de caçaires-collectors fa possiblament mai de 30.000 ans. Rèstas de fuòcs descobèrts dins la Val de Mexic son estats datats amb carbon radioactiu en 21.000 aJC, e qualques esturments de pèira se son trobats près dels larèrs, çò qu'indica la preséncia d'umans en aquela epòca. L'agricultura s'i desvolopèt près del 9000 aJC, malgrat que lo cultiu del milh comencèt lo 5000 aJC.[5] Las primièras mòstras de terralha datan del 2500 aJC, la que causa marca lo començament de la civilizacion mesoamericana, doncas que definís l'establiment de societats sedentàrias. Los grops del nòrd de Mexic, la region d'Aridoamèrica, contunhèron a subsistir mejançant la collecta e la caça, del temps qu'al centri-sud de Mexic, la region de Mesoamerica, amb lo desvolopament de l'agricultura, s'i establiguèron de societats complèxas coma la cultura olmeca.

A Mesoamerica se desvolopèron tanben los sistèmas d'irrigacion que permetrián l'estratificacion de las societats. L'an 100, la vila de Teotihuacán se convertiguèt en lo centre urban mai important de la region, e estendèt la siá influéncia dempuèi lo Nòu Mexic fins a Còsta Rica. Amb una superfícia de 20 quilomètres cairats, s'aima que la populacion de la vila èra entre 125.000 e 200.000 abitants.[6] Las ruïnas de la majestosa vila, comprenon la Piramida del Sol e la Cauçada dels Mòrtes. Amb lo passatge dels sègles, la vila perdèt lo sieu poder, del temps que lo mond del Periòde Classic Mesoamerican començava a desintegrar-se. L'an 750 la vila foguèt cremada e lo territòri foguèt ocupat per las tribus chichimecas del nòrd.

Pendent los sègles X e XI, lo centre de Mexic foguèt dominat per la civilizacion de Tollan-Xicocotitlán, mai coneguda coma Tula, la capitala dels toltecas. A Tula apareguèron las primièras guèrras professionalas organizats en grops que s'identificavan amb noms d'animals, coma los guerrers agla, los guerrers jaguar o las guèrras coiòt. I a evidéncia que los toltecas practiquèron los sacrificis umans.

Politica[modificar | modificar la font]

Mexic es una republica presidenciala. Lo president, qu'es lo cap d'Estat e tanben lo cap de govèrn, es elegit per la populacion per un periòde de sièis ans e pòt pas èsser reelegit.

Lo Congrès (Congreso de la Unión) se compausa de doas cambras: lo Senat (Cámara de Senadores), dels 160 membres elegits per un mandat de sièis ans, e la Cambra dels Deputats (Cámara de Diputados) de 500 membres.

Geografia[modificar | modificar la font]

Mexic vist de l'espaci

Mexic fa partida del subcontinent de l'America del Nòrd. Geologicament la frontièra entre l'America del Nòrd e l'America Centrala es l'istme de Tehuantepec, çò que plaça 12% del territòri mexican en aquesta darrièra region; fisiograficament l'ais volcanic transversal de la Sierra Nevada dividís las doas regions.[7] Geopoliticament, pasmens, la frontièra entre l'America del Nòrd e l'America Centrala es la frontièra amb Belize e Guatemala, e Mexic es considerat un país nòrd-american.

La superfícia totala de Mexic es de 1 972 550 km², qu'inclutz aproximativament 6000 km² d'illas situadas dins l'ocean Pacific (coma las illas Guadalupe e Revillagigedo), dins la mar Cariba e dins lo Golf de Califòrnia. Mexic parteja una frontièra al nòrd amb los Estats Units de 3141 km; al sud amb Guatemala de 871 km e amb Belize de 251 km.

Topografia[modificar | modificar la font]

Pic d'Orizaba
Desèrt de Sonora

La topografia mexicana es força accidentada. Lo territòri mexican es situat en un dels airals tectonics pus dinamics del mond; fa partida de la "Cencha de fuòc del Pacific", una region d'activitat volcanica e sismica.[8] Mexic se tròba dins la region occidentala de la placa Nòrd-americana e son interseccion amb la Placa de Cocos e la Placa de Cariba. Fisiograficament lo país se pòt subdividir en nòu regions principalas:[9]

Division politicoadministrativa[modificar | modificar la font]

Los Estats Units Mexicans son una federacion de trenta un estats liures e sobeirans per son regim interior e independents los uns dels autres. Lo govèrn de cada estat es presidit per un governador elegit cada sièis ans sens possibilitat de reeleccion. Lo poder legislatiu dels estats repausa sobre un Congrès dels Deputats unicameral, que lo nombre de sos sètis depen de cada estat. La judicatura recai un Tribunal Superior de Justicia. Cada estat a la seuna pròpria constitucion e còdes civil e penal. Cada estat, al seu torn, es dividit en municipis que pòdon comprendre mai d'una vilas o vilatges. Los municipis son tanben autonòms dins lor regim intèrne e an un poder limitat de recaptacion fiscala. Los municipis son l'organisme autonòm de nivèl administratiu pus pichon del país.

La ciutat de Mexic es lo Districte federal, sèti dels poders de govèrn de l'Union, e capitala dels Estats Units Mexicans.

Los estats de la federacion mexicana son:

Mapa dels Estats de Mexic

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia de Mexic

Cultura[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Modèl:Ref-llibre
  2. 2,0 2,1 Modèl:Es icon Nombre del Estado de México
  3. Evolution of the pronunciation of "x", Real Academia Española
  4. Diccionario Panhispánico de Dudas, Real Academia Española
  5. Pre-Columbian Mexico - Mexico. Autor: Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 2 d'abril de 2008
  6. Early, Middle, and Late Formative periods. Mexico. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 2 d'abril de 2008
  7. Nord-Amèrica, de la Gran Enciclopèdia Catalana
  8. [1] Encyclopaedia Britannica
  9. [2] Encyclopaedia Britannica