Austràlia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Commonwealth of Australia
Australia
Àudio
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Bandièra d'Austàlia Escut d'Austàlia
(Detalhs) (Detalhs)
mapa
Lenga oficiala anglés (de facto)
Capitala Canberra
35° 18′ S 149° 08′ E / -35.300, 149.133 / -35.300; 149.133
Mai granda vila Sydney
Forma de l’Estat
 - Reina
Governador general
Primièr ministre
Monarquia parlamentària
Elisabeta II del Reialme Unit
Quentin Bryce
Tony Abbott
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 6en
7 686 850 km²
1 %
Populacion
 - Totala (2013)
 - Densitat
Classat 53en
23 500 000 ab.
3 ab./km²
Independéncia del Reialme Unit
1èr de genièr de 1901


Gentilici


Moneda AUD ‎‎
- nom occitan Dolar australian
- nom officiau anglés Australian Dollar
Fus orari UTC +8 à +11½
Imne nacional Advance Australia Fair


Indicatiu telefonic +61
Còde del país (ISO 3166) AU



Identificants
BNF 15238526t
SUDOC 133263886
GND 4003900-6
VIAF 128919823
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Austràlia.


Austràlia (oficialament Commonwealth of Australia) es un país que cobrís la mai granda illa d'Oceania e l'illa de Tasmania. Los païses vesins son Indonesia, Timòr Èst, Papoa-Nòva Guinèa, las Illas Salamon, Vanuatu, Nòva Caledònia e Nòva Zelanda. Sa capitala es Canberra. Sa populacion es estimada a 21 300 000 estatjants. Lo Commonwealth d'Austràlia es una monarquia parlamentària e un sòci del Commonwealth de las Nacions.

Lo gentilici es australian -a.

Istòria[modificar | modificar la font]

Los primièrs estatjants d'Austràlia arribèron al continent entre 48 000 e 42 000 ans enrè. Lo primièr europèu que desbarquèt dins lo continent foguèt Willem Janszoon en 1606.

En 1770 James Cook faguèt la mapa d'una granda part del litoral oriental del continent. Reinvendiquèt Austràlia per Anglatèrra. Los britanics fondèron la primièra vila, Port Jackson, lo 26 de genièr de 1788.

Tasmania venguèt una colonia separada en 1825. D'autras colonias foguèron creadas en Austràlia del Sud (1836), Victòria (1851), e Queensland (1859). Austràlia foguèt pas una colonia penala, mas acceptèt de condemnats fins a 1848.

Austràlia creèt sa constitucion e se faguèt independenta del Reialme Unit lo 1 de genièr de 1901.

Politica[modificar | modificar la font]

La Comunautat d'Austràlia es una monarquia constitucionala e a un sistèma de govèrn parlamentari. La Reina Elisabeta II del Reialme Unit es a l'ora d'ara lo cap de l'Estat australian e utiliza lo títol formal de Reina d'Austràlia, en complint un ròtle diferent al qu'exercís en d'autres renhes del Commonwealth. Es representada pel Governador General d'Austràlia al nivèl federal e pel governador de cada estat. E mai se la constitucion conferís de largs poders executius al Governador General (Quentin Bryce), lor mesa en practica es menada a tèrme generalament sonque amb l'assisténcia del Primièr ministre.

Geografia[modificar | modificar la font]

Zònas climaticas d'Austràlia.

Austràlia es l'unic país qu'ocupa un continent entièr e es lo seisen del mond per la superfícia. Es entornejat per las aigas de l'Ocean Pacific, de la Mar d'Arafura, de l'Ocean Indian e de l'Ocean Austral. La Granda Barrièra de Coralh, amb 2000 km de longor e una largor entre 100 e 300 km, constituís la màger del mond[1], e daissa al nòrd-oèst del país una granda quantitat d'illas. En çò que pertòca lo relèu, Austràlia ocupa una de las massas continentalas pus ancianas e mens *anautitas de la planeta. Lo sieu ponch culminant es la Montanha Kosciuszko amb 2228 m d'altitud e se plaça entre Nòva Galas del Sud e Victòria.

Los 7 686 850 km² de superfícia d'Austràlia se tròban en la Placa Indoaustraliana. Entornejada pels oceans Indian, Glacial Antartic e Pacific, es separada d'Asia per las mars d'Arafura e de Timòr. Austràlia a una linha costièra de 25 760 km e reclama una larga zòna economica exclusiva de 8 148 250 km². Aquesta zòna d'exclusivitat economica inclutz pas lo Territòri Antartic Australian.

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia d'Austràlia.

Cultura[modificar | modificar la font]

Durant los darrièrs 50 ans, la cultura australiana es estat fòrtament influida per la cultura populara nòrd-americana (particularament en la television e lo cinèma), per l'immigracion a granda escala de païses pas anglofòns e pels païses asiatics vesins. La vigor e l'originalitat de las arts australianas - filmes, opèra, musica, pintura, teatre, danças e arts manualas - an obtengut reconeissença internacionala.

Presentacion de musica e dança dels aborigèns australians a l'Australian National Maritime Museum, Sydney.

Austràlia a una longa istòria en çò referent a las arts visualas que comença amb las pinturas rupestras realizadas pels indigènas. Dempuèi los tempses de l'assentament europèu lo païsatge australian es estat un tèma comun en l'art nacional, çò que se fa evident en los trabalhs de Arthur Streeton, Arthur Boyd e Albert Namatjira, entre d'autres. Las tradicions dels aborigèns son transmesas majoritàriament en forma orala (tradicion orala) e son fòrça ligadas a de ceremònias e a d'istòrias de sa mitologia. La musica aborigèna, las danças e l'art aborigèn an una notabla influéncia en las arts scenicas e visualas de l'Austràlia contemporanèa. La nacion possedís una tradicion activa de musica, balet e teatre; fòrça de las companhiás d'arts scenicas recebon de fons publics a travèrs del Conselh Australian per las Arts. Existís una orquèstra dins cada vila principala, e una companhiá d'opèra nacional, l'Opèra d'Australia, qu'aqueriguèt importància mercé a la cantaira d'opèra Joan Sutherland. La musica d'Austràlia inclutz la musica classica, lo jazz e fòrça autres genres de musica populara.

Referéncias e nòtas[modificar | modificar la font]

  1. UNEP World Conservation Monitoring Centre (1980), "Protected Areas and World Heritage – Great Barrier Reef World Heritage Area", Department of the Environment and Heritage.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (en) Denoon, Donald, et al. (2000). A History of Australia, New Zealand, and the Pacific. Edicions Oxford Blackwell. ISBN 0-631-17962-3.
  • (en) Hughes, Robert (1986). The Fatal Shore: The Epic of Australia's Founding. Edicions Knopf. ISBN 0-394-50668-5.
  • (en) Davison, Graeme; Hirst, John; Macintyre, Stuart (1999). The Oxford Companion to Australian History. Edicions Oxford University Press (Melbourne). ISBN 0-19-553597-9.
  • (en) Emily Kngwarreye, Paintings (1996). North Ryde NSW: Craftsman House / G + B Arts International. ISBN 90-5703-681-9.
  • (en) Germaine, Max (1990). Artists & Galleries of Australia. Edicions Craftsman House (Roseville). ISBN 976-8097-02-7.
  • (en) Johnson, Vivien (2007). Papunya Painting: Out of the Desert. Edicions National Museum of Australia (Canberra). ISBN 978-1-876944-58-2. http://www.nma.gov.au/exhibitions/papunya_painting/catalogue/.
  • (en) Jupp, James (2001). The Australian people: an encyclopedia of the nation, its people, and their origins. Edicions Cambridge University Press. ISBN 0-521-80789-1.
  • (en) Macintyre, Stuart (2000). A Concise History of Australia. Edicions Cambridge University Press. ISBN 0-521-62359-6.
  • (en) McCulloch, Alan; Susan McCulloch, Emily McCulloch Childs (2006). The new McCulloch's encyclopedia of Australian art. Edicions Aus Art Editions in association with The Miegunyah Press. ISBN 0-522-85317-X.
  • (en) Powell JM (1988). An Historical Geography of Modern Australia: The Restive Fringe. Edicions Cambridge University Press. ISBN 0-521-25619-4.
  • (en) Robinson GM, Loughran RJ, and Tranter PJ (2000) Australia and New Zealand: economy, society and environment. Edicions Arnold; NY: OUP; 0340720336.
  • (en) Smith, Bernard; Smith, Terry (1991). Australian painting 1788–1990. Edicions Oxford University Press. ISBN 0-19-554901-5.
  • (en) Teo, Hsu-Ming; White, Richard (2003). Cultural history in Australia. Edicions University of New South Wales Press. ISBN 0-86840-589-2.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]