America del Nòrd

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
L'America del Nòrd en verd

L’America del Nòrd (var. America dau Nòrd, America deu Nòrd) es una partida del continent american o, segon certans geografs, un continent a despart, entre l’ocean Atlantic a l’oèst, l’ocean Pacific a l’èst, l’ocean Artic al nòrd e l’America del Sud al sud.

Division geopolitica[modificar | modificar la font]

Mapa politica de l’America del Nòrd

L’America del Nòrd compta los païses seguents :

Populacion[modificar | modificar la font]

Païses o territòris dependents Populacion Superfícia Densitat
  (est. 2007-01-07) (km2) (/km2)
Bermudas (Reialme Unit) 66 163 53 1 248
Canadà 33 390 141 9 984 670 3,3
Estats Units (amb Alaska e Hawaii) 301 139 947 9 630 091 31
Groenlàndia (Danemarc) 56 344 2 166 086 0,03
Mexic 107.000.000 1 972 550 55
Sant Pèire e Miquelon (França) 7 036 242 29
Total 443 360 522 23 752 692 18,7

Eretatge de las diferentas èrsas d’imigracion de son istòria, l’America del Nòrd presenta dos grops etnoculturals plan diferenciats.

Lo primièr al nòrd, es l’ensemble anglosaxon, compausat de Canadà e dels Estats Units. Los amerindians i son totjorn presents, mas dins una proporcion menèla. La majoritat de la populacion i es d'origina europèa (sens desbrembar los apòrts de l'immigracion recenta, los afroamericans e los ispanics). La lenga mai utilizada es l’anglés amb una fòrta minoritat francesa en Canadà.

Lo segond al sud, ont la majoritat de la populacion i es mestissa (espanhòls e amerindians), la part dels amerindians i es fòrça mai granda en Mexic (6,7% de la populacion). Ça que la emplegan las lengas europèas (mai que mai l’espanhòl), lo tot mestissat amb las culturas amerindianas e africanas tanben.

Istòria[modificar | modificar la font]

Istòria precolombiana[modificar | modificar la font]

Exploracion europèa[modificar | modificar la font]

L’America del Nòrd suls Glòbes de Marly (1683)

Segon los darrièrs desvolopaments de la recerca istorica, les primièrs europèus qu’acostèron en America del Nòrd foguèron los Vikings (amb lo famós Eric lo Roge) en l’an 1000: escandinaus venguts de Groenlàndia que temptèron una colonizacion de Tèrra Nòva (vestigis arqueologics de l’Anse-aux-Meadows).

Colonizacion europèa[modificar | modificar la font]

Geografia[modificar | modificar la font]

Relèu[modificar | modificar la font]

La region se compausa d'ensembles diferenciats que se succedísson d’èst en oèst. La part orientala es dominada per de planas costièras estrechas al nòrd (Canadà e Nòva Anglatèrra e pus largas al sud (Florida). Darrièr aquestes espacis planièrs se troban de cadenas montanhosas pauc nautas, ancianas e erodadas : los Apalaches mens de 2000 m de naut. Lo calm de las Laurentidas constituís l'essencial de la peninsula de Labrador. Anant cap a l’oèst, se trapan d'espacis relativament planièrs e pauc nauts, escampilhats de lacs (lac de l’Orsa, grand lac dels Esclaus, lac Winnipeg et los Grands Lacs). Mai al sud, la val de Mississipí constituís l’esquina del centre de l’America del Nòrd. Puèi, la region de las Grandes Planas e lo piemont de las Rocosas se succedisson amb d'altituds de mai e mai nautas. L’oèst de l’America del Nòrd es una succession de cadenas mai o mens parallèlas que constituisson un arrestador a la circulacion. Aqueste ensemble montanhós, pus larg als Estats Units qu'en Canadà, es entrecopat per replanats e combas. Los darrièrs espacis abans l’ocean Pacific se caracterizan per una granda activitat volcanica e sismica : es una part importanta de la cencha de fuòc del Pacific.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]


Bibliografia[modificar | modificar la font]