1939
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ans : 1936 1937 1938 1939 1940 1941 1942 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
||||||||||||
Aquesta pagina concernís l'an 1939 del calendièr gregorian.
Somari |
Eveniments [modificar]
Occitània [modificar]
França [modificar]
- 11 de setembre - Normandia: desembarcan las primièras tropas britanicas (Segonda Guèrra Mondiala).
Euròpa [modificar]
- 16 de febrièr - S'enebís per decrèt l'usatge public de la lenga catalana.
- 19 de febrièr - País Valencian: l'aviacion franquista ne bombarda la zòna litorala.
- 2 de març - Vatican (Roma): lo conclau proclama papa Eugenio Pacelli, qu'adòpta lo nom de Piu XII.
- 15 de març - Checoslovaquia: l'armada alemanda ocupa lo país. Après l'ocupacion de Praga, los alemands ne fan lo protectorat alemand de Boèmia e Moràvia.
- 28 de març - Madrid (Espanha): la capitala de l'estat es ocupada per l'armada franquista, a la fin de la Guèrra Civila Espanhòla.
- 30 de març - Valéncia: los franquistas ocupan la vila.
- 1 d'abril - Espanha: la Guèrra Civila Espanhòla s'acaba amb la victòria del partit franquista.
- 6 d'abril: Benito Mussolini ocupa Albania.
- 28 d'abril: Adolf Hitler denóncia lo pacte de non agression de 1934 amb Polonha.
- 1 de setembre - Euròpa: comença la Segonda Guèrra Mondiala. Alemanha ocupa Polonha.
- 10 de setembre - Segonda Guèrra Mondiala: Canadà declara la guèrra a Alemanha.
- 17 de setembre: Polonha: las tropas sovieticas ocupan Polonha e prenon la zòna orientala (adjudicada a Stalin dins lo pacte del 23 d'agost).
- 27 de setembre: Polonha: rendicion de la vila de Varsòvia, assetjada e bombardada per las tropas nazis.
- 8 d'octobre - Segonda Guèrra Mondiala: Alemanha annèxa l'oèst de Polonha.
- 30 de novembre - Finlàndia: las tropas sovietica ocupan lo país.
Mond [modificar]
- 9 de genièr - Libia: Itàlia annèxa lo país.
- 1 de julhet: Nòva ofensiva japonesa en China.
Arts [modificar]
Sciéncias e tecnicas [modificar]
Economia [modificar]
Naissenças [modificar]
- 10 de genièr - Sal Mineo, actor american (m. 1976)
- 22 de genièr - Alfredo Palacio, president d'Eqüator
- 2 de febrièr - Dale Thomas Mortensen, economista american, Prèmi Nobel
- 28 de febrièr - Daniel C. Tsui, fisician chinés, Prèmi Nobel
- 13 de març - Neil Sedaka, cantaire american
- 14 de març - Pilar Bardem, actritz espanhòla
- 20 de març - Brian Mulroney, primièr ministre de Canadà
- 31 de març - Zviad Gamsakhurdia, president de Georgia (m. 1993)
- 2 d'abril - Marvin Gaye, cantaire american (m. 1984)
- 7 d'abril - Francis Ford Coppola, realizator american
- 13 d'abril - Seamus Heaney, escrivan irlandés, Prèmi Nobel
- 16 d'abril - Dusty Springfield, cantaire american (m. 1999)
- 20 d'abril - Gro Harlem Brundtland, primièra ministra de Norvègia
- 23 d'abril - Lee Majors, actor american
- 2 de mai - Ernesto Castano, fotbolaire italian
- 7 de mai - Sidney Altman, quimista canadian, Prèmi Nobel
- 7 de mai - Ruud Lubbers, primièr ministre dels Païses Basses
- 18 de mai - Peter Andreas Grünberg, fisician alemand, Prèmi Nobel
- 5 de junh - Charles Joseph Clark, primièr ministre de Canadà
- 11 de junh - Jackie Stewart, pilòt de Formula 1 escocés
- 22 de junh - Ada Yonath, quimista israelian, Prèmi Nobel
- 15 de julhet - Aníbal Cavaco Silva, president e primièr ministre de Portugal
- 26 de julhet - John Winston Howard, primièr ministre d'Austràlia
- 9 d'agost - Romano Prodi, primièr ministre d'Itàlia
- 12 d'agost - George Hamilton, actor american
- 19 d'agost - Ginger Baker, baterista del grop de rock Cream
- 21 d'agost - Festus Gontebanye Mogae, president de Botswana
- 5 de setembre - Clay Regazzoni, pilòt de Formula 1 soís (m. 2006)
- 8 de setembre - Susumu Tonegawa, biològ japonés, Prèmi Nobel
- 13 de setembre - Guntis Ulmanis, president de Letònia
- 18 de setembre - Jorge Sampaio, president de Portugal
- 30 de setembre - Jean-Marie Lehn, quimista francés, Prèmi Nobel
- 7 d'octobre - Harold Walter Kroto, quimista anglés, Prèmi Nobel
- 11 d'octobre - Maria Esther Bueno, jogaira de tennis brasilièra
- 12 d'octobre - Franjo Gregurić, primièr ministre de Croàcia
- 14 d'octobre - Ralph Lauren, dessenhaire de mòda american
- 22 d'octobre - Joaquim Chissano, president de Moçambic
- 30 d'octobre - Leland H. Hartwell, scientific american, Prèmi Nobel
- 19 de novembre - Emil Constantinescu, president de Romania
- 26 de novembre - Tina Turner, cantaira americana
- 26 de novembre - Abdullah Ahmad Badawi, primièr ministre de Malàisia
- 27 de novembre - Laurent-Désiré Kabila, president de la Republica Democratica de Còngo (m. 2001)
- 17 de decembre - Eddie Kendricks, cantaire american (The Temptations)
- 18 de decembre - Harold E. Varmus, scientific american, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina
Decèsses [modificar]
- 28 de genièr - William Butler Yeats, escrivan irlandés, Prèmi Nobel (n. 1865)
- 10 de febrièr - Papa Piu XI (n. 1857)
- 2 de març - Howard Carter, arqueològ britanic (n. 1874)
- 7 d'abril - Joseph Aloysius Lyons, primièr ministre d'Austràlia (n. 1879)
- 26 d'abril - Emili Barta, escrivan e òme de teatre occitan (n. 1874)
- 12 d'agost - Eulalio Gutiérrez Ortiz, president de Mexic (n. 1881)
- 15 de setembre - Jens Bratlie, primièr ministre de Norvègia (n. 1856)
- 23 de setembre - Sigmund Freud, psiquiatra alemand (n. 1856)
- 23 de setembre - Francisco León de la Barra, president de Mexic (n. 1863)
- 29 de novembre - Philipp Scheidemann, cancelièr d'Alemanha (n. 1865)
- 11 de decembre - Prospèr Estieu, escrivan, jornalista e poèta occitan (n. 1860)
- 23 de decembre - Anthony Fokker, constructor neerlandés d'avions (n. 1890)
Prèmi Nobel [modificar]
- Prèmi Nobel de Fisica : Ernest Orlando Lawrence
- Prèmi Nobel de Quimia : Adolf Friedrich Johann Butenandt, Lavoslav Ružička
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Gerhard Domagk
- Prèmi Nobel de Literatura : Frans Eemil Sillanpää
- Prèmi Nobel de la Patz : non atribuit
