Selva pluviala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Selva intertropicala a Barro Colorado, (selva del Darien) Panamà - Colómbia

La Selva pluviala, bòsc umid o selva umida, es un biòma caracterizat per de precipitacions abondantas durant tot l'an, amb de minimalas compresas entre 1750 e 2000 mm, e un clima amb de temperaturas enauçadas. Aquestes tipes de bòsques son caracterizats per la preséncia d'arbres nauts e espés, amb una granda diversitat d'espècias. La zòna de convergéncia intertropicala, a un ròtle significatiu, pr'amor qu'en granda part es la responsabla de la creacion d'aquestes tipes de biòmas de la Tèrra.

La selva Daintree a Queensland, Austràlia.

Aperaquí 40 a 75% de totas las espècias de la Tèrra son nadivas de la selva.[1] S'es calculat que mantun milions d'espècias de plantas, d'insèctes, e de microorganismes, encara son a descobrir. Las selvas pluvialas son nomenadas las "joias de la Tèrra", e la "farmacia mai granda del mond", pr'amor que s'i es descobèrt mai d'un quart dels medicaments naturals.[2] Las selvas produson 28% d'oxigèn per fotosintèsi a partir de dioxid de carbòni.

La vida dins lo sotabòsc d'una selva pluviala se tròba restrencha en fòrça airals e se redutz a l'existéncia d'organismes descompausaires de fuèlhas pr'amor de la manca de lutz al nivèl del sòl. Aquò fa que siá possible de caminar pel bòsc. Se lo fulhatge del brancatge es destruit o degalhat, la tèrra es d'aviat colonizada per un dens embolh vegetal en creissença, arbusts e arbrilhons.


Ecologia[modificar | modificar la font]

Las formigas talhadoiras de fuèlhas son los principals erbivòrs dins la màger part de las selvas sud-americanas

S'estima que mai de 40% de l'oxigèn produit e utilizat sus Tèrra proven d'aquestes espacis vegetals, e mai que coma o avèm dit, lo bilanç net siá aproximativament de zèro. Pasmens, son estats objècte de aclaridas e talhas non discriminadas dempuèi mai d'un sègle, çò que reduguèt rapidament son aira pel mond entièr. Dins lo decenni de 1990, s'estima que i aguèt una reduccion annadièra de 58 000 km2; 14% de la superfícia de la Tèrra èra cobèrta de selvas primàrias, a l'ora d'ara, aqueste percentatge s'es reduit sonque a 6% e al ritme actual de desforestacion, aquestas auràn desaparegut d'aicí 40 ans. Las selvas primàrias son reemplaçadas per una vegetacion segondària de creissença rapida mas d'un interès menor del punt de vista de la conservacion dels ecosistèmas. Los biologistas considèran qu'una granda quantitat d'espècias son condemnadas a l'extincion — benlèu mai de 50 000 l'an — pr'amor de l'eliminacion del sieu abitat.

Lo bilanç de CO2 e O2 d'Amazonas sens perturbacion es nul, mas quand talham e cremam la fusta, aqueste equilibri se romp, absorbent de grandas quantitats d'oxigèn e desliurant d'enòrmas quantitats de CO2. S'estima que la selva amazonica conten 1,1 · 1011 tonas de carbòni absorbit de l'atmosfèra.

Podriam resumir las caracteristicas de la vegetacion de selva per:

  • Clima: caud umid (Af dins la nomenclatura de Köppen).
  • Temperatura mejana annadièra: oscilla entre 27 e 29 °C, e mai a 400 m d'altitud o un chic mai.
  • Altitud: se tròba normalament al nivèl de la tèrra cauda. Se se tròba a d'estatges superiors, se deu parlar de selvas montanhosas o selvas anivoladas.
  • Precipitacions mejanas annadièras oscillant entre 1500 a 2 000 mm e 3 000 mm o mai. Dins lo cas del limit inferior cal precisar qu'aquestas pluèjas devon èsser fòrça plan repartidas tot l'an, çò que fa referéncia sonque a de climas amb una localizacion fòrça especifica.

Desboscament[modificar | modificar la font]

Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Desboscament.

Las selvas tropicalas e temperadas son estadas somesas a de talhas severas e a l'agricultura durant lo sègle XX e l'aira cobèrta per las selvas a l'entorn del mond son en diminucion continuala. Los biologistas an calculat que lo nombre de grandas espècias que se son estenchas son possiblament mai de 50 000 l'an; a aquesta proporcion, ditz E. O. Wilson d'Harvard University, un quart o mai de tota las espècias de la Tèrra se podrián exterminar dins 50 ans que venon pr'amor de la supression d'abitat amb la destruccion de las selvas.

Un autre factor que provòca la pèrda de selva es l'expansion dels airals urbans. La Selva litorala que creis al long d'airals costièrs d'Austràlia orientala es ara rara pr'amor del creissement linear per aculhir la demanda del torisme de solelh e de plaja.

Los bòsques s'essent destruits a un ritme rapid, gaireben 90% de la selva d'Africa Occidentala es estada destruida dempuèi l'arribada d'umans fa 2000 ans, Madagascar a perdut dos tèrçes de sa selva pluviala originala. Amb los indèxes actuals las selvas tropicalas en Indonesia desapareisseràn en 10 ans e en Papoa-Nòva Guinèa en 13 a 16 ans.

En divèrses païses, en particular en Brasil, la desforestacion foguèt declarada una urgéncia nacionala. La desforestacion d'Amazonia aumentèt de 69% entre 2007 e 2008 en dotze meses, segon las donadas oficialas del Govèrn. La desforestacion podriá destruire o damatjar grevament gaireben 60% de la selva amazonica en 2030, segon un nòu rapòrt de WWF.

Pasmens, lo 30 de genièr de 2009, dins un article del New York Times se declarèt: "Per una estimacion, per cada acre de selva tropicala perdut cada an, mai de 50 ectaras de nòus bòsques creisson jol tropic ..." Lo nòu bòsc inclutz los bòsques segondaris en tèrras d'ancianas culturas e los bòsques degradats.


Caracteristicas[modificar | modificar la font]

La totalitat d'aquestas zònas representan aproximativament 17 milions d'ectaras de forèst, valent a dire a l'entorn de 20% del total mondial. Aqueste biosistèma es compausat per una granda quantitat d'espècias vegetalas e animalas. S'establisson de relacions de concurréncia per la lutz que constituís lo principal factor limitant per aquò aquestas selvas son ricas en epifits e lianas parasitas. Fòrça arbres an de contrafòrts. La temperatura mejana sempre supera los 20 grases Celsius, la variacion de las temperaturas jornadièras es major que l'interanuala e la pluviometria generalament compresa entre 1500 e 4000 litres. Una de las caracteristicas principalas es la biodiversitat vegetala e animala. A l'entorn de 60% de totas las espècias del planeta se tròban en aqueste ecosistèma extremament amenaçat.

Vegetacion[modificar | modificar la font]

Lo sòl, aqueste ecosistèma conten 70% de las espècias vegetalas conegudas. La sieuna vegetacion, caracterizada per l'estratificacion verticala, es nautament dominada per las plantas, subretot las espècias de flors e los arbres. Se pòdon trobar entre 80 e 200 espècias d'arbres per ectara pels bòsques tropicals madurs. Pasmens, trobarem rarament mai que dos individús de la meteissa espècia per ectara. Mai d'una o doas espècias podràn pas èsser dominantas, levat dins de sectors especifics coma los paluns.

Las fuèlhas an en general las extremitats fòrça alongadas que permeton d'accelerar l'evacuacion de l'aiga amor que l'aiga estancada priva de las foncions respiratòrias e assimiladoiras de l'arbre e afavorís las plantas epifitas. I a paucs brotons amor que i pas de mala sason a superar. Quand existisson, son protegits per de pèls, fuèlhas segondàrias.

Epifit[modificar | modificar la font]

Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Epifit.
Arbre que supòrta sus lo tronc e las brancas, de nombrosas plantas epifitas dins lo Parc Santa Elena de Còsta Rica

Lo tèrme de planta epifita se referís a tota planta que creis subre un autre vegetal, l'utilizant solament coma supòrt, mas que lo parasita pas. Aquestas plantas son nomenadas de còps "plantas aerianas", pr'amor que rasigan pas sus lo sòl. Malgrat aquò, existisson fòrça espècias d'algas, inclusent las marinas, que son epifitas sobre d'autras espècias aqüaticas (angiospèrmes).

Las epifitas utilizan la fotosintèsi per se porgir d'energia e (las que son pas aqüaticas) obtenon l'umiditat de l'aire o de la pluèja que se depausa subre la superfícia del seu amfitrion. Las rasics se pòdon desvolopar primariament per adesion e las estructuras especializadas (coma las esquamas e copas) son las que recuèlhon e mantenon l'umiditat.

Las plantas epifitas parasitan pas lo sieu anfitrion, mas creisson independentament en l'utilizar unicament coma supòrt físic. L'avantatge mai evident respècte a las autras èrbas restrenchas a la tèrra es que recebon mai de lutz dins los ecosistèmas de bòsques ombroses e se mantenon luènh dels erbivòrs. Malgrat aquò se pòdon desvolopar amb tanta densitat que arriban a damatjar la planta amfitriona.

Las epifitas pus conegudas son las mofas, los liquèns, las orquidèas, las falguièras e las bromeliacèas (coma la famosa Tillandsia), e mai que se pòscan trobar dins totes los grops principals del regne vegetal. Las acumulacions de grandas epifitas se fan pus abondantament dins las selvas umidas tropicalas e bòsques temperats plujoses, mas tant liquens coma mofas se tròban pertot ont i a d'arbres.

Las epifitas son una de las sièis subdivisions de las formas vitalas de Raunkjaer.

Tipes de selvas pluvialas[modificar | modificar la font]

Existisson diferents tipes de selvas pluvialas: la selva tropicala, que se pòt diferenciar en equatoriala e subtropicala; e la selva pluviala temperada.[3]

La pluviïsilva equatoriala (o tropicala) es localizada en zònas prèpa de l'eqüator. Se caracteriza per un clima unifòrme amb temperaturas sempre nautas e precipitacions abondantas durant tot l'an amb un grand excedent d'aiga. Los arbres son nauts e son fòrça jonchs de tal biais qu'an pas de brancas en la part inferiora e los brancatges son contunhós projectant una ombra fòrça espessa.

La pluviïsilva tropicala (o subtropicala) es localizada al litoral de subrevent entre 10° e 25° de latitud, on existís un cicle annal de pluèjas amb una longa sason umida qu'altèrna amb una aura de pluèjas escassas e de temperatura mai freda. Lo bòsc es similar a l'equatorial mas amb mens d'espècias e mens de lianas. Per contra, son abondants los epifits, las plantas aderidas als troncs, brancas e fuèlhas.

La pluviïsilva temperada se caracteriza per de condicions climaticas pus moderadas, mas unifòrmas durant tot l'an. Aquestas condicions son presentas en zònas equatorialas e tropicalas a granda altitud, pels litorals orientals entre 25° e 40° de latitud, e pels litorals occidentals entre 35° e 55°. Lo bòsc diferís dels anteriors en que i a relativament paucas espècias, los arbres son mens nauts amb un gra de cobèrtura mens dens, e amb una vegetacion desvolopada dins l'estrat inferior.

Temperada[modificar | modificar la font]

Nuvola apps download manager2-70%.svg Articles principals : Biòma e Selvas temperadas umidas.
Distribucion generala de selva umida de clima temperat.

Los bòsques temperats cobrisson una granda part del mond mas los de tipe umid (las selvas pluvialas temperadas) apareisson solament dins paucas regions.

La majoritat se tròban dins de climas oceanics umids:

  • Bòsques temperats umids del Pacific: del sud-oèst d’Alaska a la Califòrnia centrala.
  • Bòsques Valvidian temperats umids e bòsques magallanics subpolars umids del sud de Chile e adjacent d'Argentina.
  • Retalhs de bòsques temperats umids d’Euròpa del sud: de Norvègia al nòrd d’Espanha.
  • Bòsques temperats umids del sud-èst d’Austràlia, de Tasmania e l'estat australian, de Victòria e l’illa sud de Nòva Zelanda, còsta occidentala.

Autres presents en climas subtropicals umids:

En climas continentals plujoses:

Autres climas:

Per los bòsques temperats umids d'Amèrica del Nòrd la definicion de P.B. Alaback[4]es amplament acceptada[5]:

  1. Precipitacion annala superiora a 1400 mm.
  2. Temperatura mejana annala entre 4 e 12 °C

Pasmens, la precipitacion annala requerida depend de factors com la distribucion de la pluèja al long de l'an, las temperaturas durant lo cors de l'an e la preséncia de la nèbla. Las definicions dins d'autres païses ont i a de bòsques temperats umids son diferentas. Per exemple la definicion per aquestes tipes de bòsques australians es ecologica puslèu que climatica:

  1. La cobertura del brancatge ocupa almens 70% del cèl.
  2. Lo bòsc es compausat principalament pels arbres, que necessitan pas una regeneracion pels incendis mas que son plantolièr es capable de se regenerar jos l'ombra e en clarianas naturalas.[6]

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Bòsc temperat umid de Nòva Zelanda

Los bòsques temperats umids amassan las caracteristicas seguentas:

  • Relativa proximitat a l'ocean, normalament amb de montanhas litoralas. Necessitan la proximitat de l'ocean per moderar la variacion sasonièra de la temperatura, creant d'ivèrns mai suaus e d'estius mai fresques que per las zònas continentalas. Fòrça d'aquels bòsques an de nèblas d'estiu que los mantenon fresques e umids los meses pus cauds. Las montanhas litoralas aumentan la pluèja pels pendisses qu'agachan la mar.
  • Los incendis forestièrs son rars pr'amor de l'umiditat granda e constanta del bòsc.
  • Los epifits, inclusent las mofas, son abondants. Coma aquestas plantas an pas accès a l'umiditat del sòl, dependon de l'umiditat atmosferica e de la pluèja.

Las ecoregions ont se tròban aquestes bòsques son: Bòsques de fulhoses e mixtes en clima temperat e Bòsques de conifèras en clima temperat.

Los bòsques temperats umids an los nivèls de biomassa mai enauçats de totes los ecosistèmas terrèstres e son notables per la granda talha dels arbres coma la Sequòia, l'Avet de Douglas, la Picea sitchensis etc.

Tropicala[modificar | modificar la font]

Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Selva tropicala umida.
Localizacion de las selvas tropicalas del mond

La selva pluviala tropicala es un tipe de bòsc que se desvolopa dins l'espaci intertropical. Aqueste tèrme es reservat al bòsc tropical umid de contunh, ont plòu un minimum de 1750 litres per mètre carrat l'an, e per contra se nomena jungla quand i a una sason seca pro longa per se diferenciar del primièr.

Semblariá que, globalament, los bòsques tropicals emmagazinan (leugièrament) mai de carbòni que çò qu'en produison e participarián de fait a la reduccion dels gases d'efièche de sèrra. En practica, la demesida de las superfícias oblitera un pauc aqueste bilanç. Pasmens, i a de temptativas interessantas de plantacions a escala granda de bòsques destinats a èsser potz de carbòni (gardant en memòria la pauretat ecologica d'aquestes tipes de mitan).

Lo bòsc assegura la preservacion de la biodiversitat, ten un ròtle important dins lo cicle de l'aiga. Permet tanben una esplecha forestièra per las necessitats umanas.

L'industria farmaceutica utiliza de moleculas eissidas del bòsc.

La selva tropicala es presentas dins tres regions de la tèrra:

Selva tropicala Africana[modificar | modificar la font]

Se desvolopa sonque en zòna equatoriala mas sens se poder formar a l'èst del continent que ten una longa sason seca. Espandida per Libèria, golf de Guinèa e lo bacin del riu Còngo. Fa un milion d'ans subiguèt las consequéncias de cambiaments climatics qu'afectèron l'evolucion de la vegetacion. Es de las tres la d'aira menora.

Selva tropicala Atlantica[modificar | modificar la font]

La Selva Atlantica, es una formacion vegetala brasilièra. Las selvas atlanticas presentan d'arbres amb fuèlhas largas perennas. I a una granda diversitat d'epifitas, coma las bromeliacèas e las orquidièas. Se deu pas confondre amb la Selva Amazonica especialament en Brasil.[7]

Foguèt la segonda selva tropicala majora en ocurréncia e importància en America del Sud, principalament en Brasil. Acompanhava tota la linha del litoral brasilièr del Rio Grande do Sul al Rio Grande do Norte (regions meridionalas e nòrd-èst). Dins las regions sud e sud-èst arribava fins a Argentina e Paraguai. Cobriá d'importants seccions de serres del Replanat Brasilièr, e èra contunha amb la selva amazonica. Pr'amor del desboscament, principalament a partir del sègle XX, se tròba uèi extremament reduida, essent una de les selvas tropicalas mai amenaçadas del mond. Malgrat que siá reduïda a paucs fragments, majoritariament discontinús, la biodiversitat del sieu ecosistèma es una de las màgers del planeta[7].

Selva tropicala Amazonica[modificar | modificar la font]

Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Selva Amazonica.
Paisatge ribieirenc a l'Amazona

Es la mai granda de totas, ocupa una granda part de Brasil e dels païses vesins. Mantenguèt lo clima e la vegetacion estables al long de milions d'ans. Dins la selva d'Amazonas se tròba sus 10 000 m² prèp de 100 espècias d'arbres. La nautor mejana dels arbres vira a l'entorn dels 55 mètres. Lo nombre d'insèctes e d'animals es encara desconegut. Es fòrça amenaçada per l'extension de l'agricultura que utilitza la tecnica de l'eissartatge, es a dire cremar la vegetacion e semenar subre las cendres.

Biotòp[modificar | modificar la font]

La Selva Amazonica es situada al nòrd d'Amèrica del sud, enrodant lo riu d'Amazonas, que va de la "Quebrada de Apacheta", al pè del "Nevado Misti", fins a l'ocean Atlantic, coma se vei sus l'imatge de dreta. Aproximadament, sas coordenadas son: Latitud = 12° Nòrd – 12° 30’ Sud e longitud = 42° Oèst - 77° Oèst.

  • Clima: lo clima es tropical : caud e umid amb precipitacions abondantas durant tot l'an sens gairas variacions sasonalas. Per aquesta rason los arbres de la selva an pas una epòca especiala per florir o far de fruits.
  • Temperatura: la mejana de la temperatura a miègjorn es entre 27 ºC e 32 °C.
  • Precipitacions: lo total de las pluèjas annadièras passa los 2000 litres e la reparticion de las precipitacions, que es fòrça unifòrme al centre de la region, o es pas tant a la periferia, ont entre los meses de junh e agost (ivèrn de l'emisfèri sud) la pluèja demesís de prèp d'un tèrç marcant çò que seriá una sason seca.
  • Altitud: la selva amazonica se tròba, gaireben tota, a aperaquí 300 mètres subre lo nivèl de la mar, e mai que d'unes punts mai nauts se tròben a 2000 mètres de nautor al Macizo de las Guayanas.
  • Vents: la selva amazonica es afectada pels vents alisèus, que provòcan l’efièch de Föhn responsable de la precipitacion orografica: quand una massa d'aire umid circula cap a una massa montanhosa, s'enauça fins a arribar a la cima d'aquesta, ont se refreja, se condensa e cai jos forma de precipitacions. Mercé a l'efièch dels vents alisèus, se tròban de selvas dins de luòcs ont, sens aqueste efièch, i auriá de sabanas.
Biocenòsi[modificar | modificar la font]

Indomalaia[modificar | modificar la font]

Mangròva[modificar | modificar la font]

Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Mangròva.
Vista per dejós e per dessús de la superficia marina d'un manglar.

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias e Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. http://www.rainforests.net/variables.htm web de rainforests.net accés 04-01-2009
  2. [1]
  3. Modèl:Ref-livre
  4. Alaback, P.B. 1991: Comparative ecology of temperate rainforests of the Americas along analogous climatic gradients. Rev. Chil. Hist. Nat. 64: 399–412.
  5. A Review of Past and Current Research
  6. Floyd, A. 1990: Australian Rainforests in New South Wales, Volume 1. Surrey Beatty & Sons Pty Ltd, Chipping Norton, NSW.
  7. 7,0 7,1 Los Zoos Europeus, units per salvar la Mata Atlàntica
  8. 8,0 8,1 Hogarth, Peter J. (1999). The Biology of Mangroves Oxford University Press, Oxford.
  9. 9,0 9,1 Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005) "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps" Wetlands Ecology and Management 13(6): pp. 647-655

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (ca) Postigo, Luis, Ciencias Naturales, Barcelona: Editorial Ramón Sopena S. A., 1976.
  • (en) Butler, R. A, (2005) A Place Out of Time: Tropical Rainforests and the Perils They Face, Published online: Rainforests.mongabay.com.
  • (en) Richards, P. W, (1996). The tropical rain forest, Cambridge University Press(2a edicion), (ISBN 0-521-42194-2).
  • (es) Vila, Pablo, Geografía de Venezuela. Tomo II, especialament, lei partidas XVII e XVIII. Caracas: Ministerio de Educación, 1965.
  • (en) Hogarth, Peter J. (1999). The Biology of Mangroves Oxford University Press, Oxford.
  • (en) Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005), "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps", Wetlands Ecology and Management 13(6), pp. 647-655.
  • (en) Strahler, Arthur N. Geografía Física, (6a edicion). Barcelona: Omega, 1982, pp. 372-378, (ISBN 84-282-0351-2).
  • (en) Whitmore, T. C, (1998) An introduction to tropical rain forests, Oxford University Press (2a edicion), (ISBN 0-19-850147-1).
  • (en) Floyd, A. 1990: Australian Rainforests in New South Wales, Volume 1. Surrey Beatty & Sons Pty Ltd, Chipping Norton, NSW.
  • (en) Alaback, P.B. 1991: Comparative ecology of temperate rainforests of the Americas along analogous climatic gradients, Rev. Chil. Hist. Nat. 64: 399–412.
  • (en) Cox, P. M.; Betts, R. A.; Collins, M.; Harris, P. P.; Huntingford, C.; Jones, C. D. (2004). "Amazonian forest dieback under climate-carbon cycle projections for the 21st century". Theoretical and Applied Climatology 78. Bibcode 2004ThApC..78..137C. doi:10.1007/s00704-004-0049-4

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]