Rio Grande del Sud

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Rio Grande do Sul)
Anar a : navigacion, Recercar
Rio Grande del Sud
Bandeira do Rio Grande do Sul.svg Brasão do Rio Grande do Sul.svg
capitala
populacion (an)
Porto Alegre
1 416 000 abitants (2004)
Brazil State RioGrandedoSul.svg
Governador Yeda Crusius
Superfícia 281 734 km²
Populacion 10 845 087 (2005)
Densitat 38,49/km²
Pagina oficiala http://www.estado.rs.gov.br

Lo Rio Grande del Sud es un estat de la Region Sud de Brasil. Confronta Santa Catarina al nòrd, Argentina a l'oèst, e Uruguai al sud. A l'èst es bordat per l'Ocean Atlantic. Sa superfícia totala es similara a la d'Eqüator.

Istòria[modificar | modificar la font]

En 1627, de jesuistas espanhòls fondèron de missions pròchas del riu Uruguai, mas foguèron expulsats de la region en 1680, quand los portugueses fondèron la Colonia del Sacramento. Los jesuistas portugueses fondèron, en 1687 los Sèt Pòbles de las Missions (en portugués, Sete Povos das Missões) e tanben foguèron expulsats, en 1737.


Sent la regió punt estrategic per l'ocupacion portuguesa dins lo sud de Brasil, foguèt fondada en 1742 la vila de Porto dos Casais ("Pòrt dels Casals"), actuala ciutat de Porto Alegre, amb l'ajuda de colons venguts dels Açòres. Las luchas pel domini de la region cessèron en 1801, quand los gaúchos ocupèron los Sèt Pòbles de las Missions, incorporant lor territòri. El 1807, lo Rio Grande del Sud foguèt elevat a la condició de Capitania.

Après l'independéncia de Brasil, la llavors capitania es va tornar província. En 1824 arribèron los primièrs colons alemands dins la zona de l'actual municipi de São Leopoldo. El 1835 comencèt una rebel·lió contra lo govèrn de la regéncia de l'Emperi de Brasil, que durèt fins a 1845 i es va tornar coneguda com la Guèrra dels Farrapos. Aquesta rebel·lió foguèt lo pus long conflicte militar intèrne de Brasil. Puèi, en 1865, la província foguèt envasida per de tropas del dictador Francisco Solano López, durant la Guerra del Paraguai.

Ostal de pèira d'immigrants italians, en Caxias do Sul.

En 1875 arribèron los primièrs immigrants italians, que fondèron de vilas coma Caxias do Sul, Bento Gonçalves e Garibaldi. Amb la proclamacion de la republica el 1889, lo Rio Grande del Sud ven un estat.

Geografia[modificar | modificar la font]

Las vilas principalas del Rio Grande del Sud son Porto Alegre, Pelotas, Caxias do Sul, Canoas, Rio Grande e Santa Maria. Lo relèu se caracteriza per la preséncia d'una extensa plana, dominada al nòrd per l'altiplan de la Serra Gaúcha. Lo punt culminant de l'estat es la montanha Pico do Monte Negro, amb 1410 m d'altitud, dins la region de la Serra Geral.

Economia[modificar | modificar la font]

Torisme[modificar | modificar la font]

Lo torisme es destaque en la region de la Serra Gaúcha (nomenament en las vilas de Caxias do Sul, Garibaldi e Bento Gonçalves, de poblament italian, e las vilas de Gramado, Canela e Nova Petrópolis, de poblament alemand). Lo païsatge natural de la region tanben es una atraccion, per exemple la Cascada do Caracol, a Canela.

I a tanben de vilas de plaja, coma Torres, Capão da Canoa e Tramandaí.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]