São Paulo (estat)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

São Paulo es lo pus grand estat de Brasil en populacion totala (40 404 010 abitants en mai de 2006). Sa populacion es aperaquí similara a aquela de Polonha o d'Espanha. Sa superfícia totala es de 248 808,8 km², similara a aquela del Reialme Unit.

Istòria[modificar | modificar la font]

Geografia[modificar | modificar la font]

L'estat presenta una altitud considerabla, pr'amor que 85% de sa superfícia possedís una altitud de 300 a 900 m. Lo clima es tropical dins la màger partida del territòri, e subtropical al sud. Lo tuc mai naut es la Pedra da Mina, amb 2798,98 m d'altitud.

Clima[modificar | modificar la font]

Lo clima de l'estat sofrís de l'influéncia de l'altitud: dins la ciutat de Campos do Jordão per exemple, situada a 1600 m sobre lo nivèl de la mar, dins la sèrra de la Mantiqueira, las temperaturas pòdon davalar jos los 0 ºC dins los jorns pus freds d'ivèrns rigoroses, e mai qu'al dintre de l'estat (Ribeirão Preto, São José do Rio Preto, etc), las temperaturas pòdon superar aisidament los 33 °C pendent l'estiu.

Campos do Jordão, vila situada a 1600 m sobre lo nivèl de la mar.

Vilas principalas[modificar | modificar la font]

amb mai d'un milion d'abitants
entre 500 000 e 1 milion d'abitants

Economia[modificar | modificar la font]

Avion de l'EMBRAER, entrepresa de l'estat de São Paulo.

L'economia de l'estat es la pus importanta de Brasil, e representa 32% del produch interior brut (PIB) brasilièr. L'estat a coma basa principala de son economia l'industria (metallurgia, mecanica, automobilas, equipaments mecanics, electronics, telecomunicacions, productes quimics, plastics, alcòl, aliments...), puèi los servicis (inclusent lo sector financièr) e lo comèrci. Mas tanben son agricultura e l'elevatge son fòrça importants e modèrnes.

Las industrias se concentran dins la megalopòli formada per las regions metropolitanas de São Paulo, Campinas e Baixada Santista), dins la region de Sorocaba, dins las vilas de São Carlos, Ribeirão Preto e dins la val del riu Paraíba do Sul (principalament dins las vilas de São José dos Campos, Taubaté, Jacareí, Pindamonhangaba e Guaratinguetá).

Avenguda Paulista, còr financièr de l'estat.

L'estat constituís lo principal centre financièr de l'America del Sud: dins la region metropolitana de sa capitala (la ciutat de São Paulo) i a los sètis d'importantas bancas brasilièras e tanben estrangièras amb filialas en Brasil. L'Avenguda Paulista, dins la capitala de l'estat, concentra los sètis de bancas coma Itaú, Santander e Citibank, e mai del sèti de la poderosa Federacion de las Industrias de l'Estat de São Paulo (FIESP), que representa los interèsses de las grandas industrias installadas dins l'estat. La BOVESPA (Borsa de Valors de l'Estat de São Paulo) es tanben la pus importanta d'America del Sud.

La sieuna agricultura produtz iranges e chuc d'irange pels mercats intèrnes e extèrnes, e cana de sucre, cafè e coton pel mercat intèrne. La cana de sucre es principalament plantada per la produccion d'alcòl, (etanòl) utilizat dins Brasil tot coma biocombustible. L'elevatge patiguèt d'una petita diminucion dins los darrièrs ans amb la creissença de las plantacions de cana, mas es encara important e los sieus ramats de bestial son demest los melhors del país.

Lo pòrt de Santos.

Lo pòrt de Santos situat 75 km al sud de la vila de São Paulo, es lo principal pòrt de Brasil, lo pus grand d'America Latina e lo 39en del mond. Lo pòrt de São Sebastião, situat dins la vila de São Sebastião (150 km al nòrd de Santos), tanben es una important alternativa per lo comèrci exterior.

Torisme[modificar | modificar la font]

Plaja dins la ciutat de Ubatuba, litoral nòrd de l'estat.

L'estat possedís tanben de locals toristics e una bona infraestructura per recebre de visitaires, encara que siagan pas totas tan famosas coma a Rio de Janeiro, dins las ciutats del litoral (São Sebastião, Ubatuba, Bertioga, Santos, São Vicente, Peruíbe), las vilas de montanha (Campos do Jordão), estacions d'aigas mineralas (coma Serra Negra, Águas da Prata, São Pedro, Águas de São Pedro, Lindóia, Águas de Lindóia) e unas autras. La ciutat de São Paulo tanben recep de visitaires de l'interior de l'estat e d'autres estats, que visitan los sieus quartièrs e carrièras de comèrçi especializadas (coma Brás, Bom Retiro e la carrièra 25 de Março, especializada en raubas e teissuts), las exposicions dins los sieus musèus, e ara d'eveniments periodics, coma lo Grand Prèmi de Brasil de Formula 1 que se ten cada an dins lo Circuit d'Interlagos.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]