Banca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Una banca es una institucion financièra, los servicis qu'an a veire amb los afars de prèsts, credits, cambis, eca.

Istòria de la banca[modificar | modificar la font]

A l'Edat Mejana, los cambistas (banquièrs d'uèi), avián los burèls dins de luòcs que lo èran autrejats dins las fièras, a l'air liure o jos cobèrts. Aquel burèl èra fòrça simple doncs e sovent constiut d'un banc o una planca sus estaudèls; aquela planca es çò que se nomenava la banca. Sus ela se comptava l'argent, se fasian los pagaments e las collèctas e tot tipes d'operacions bancàrias.

La banca o lo sistèma bancari, es l'ensems d'entitats o institucions que, dins d'una economia determinada, rendon de servicis de banca. La primièra trapanèla automatica foguèt plaçada al Reialme Unit en 1967[1]

I a diferentas classas de bancas segon l'origina del capital o segon lor tipe d'operacions:

Bancas segon l'origina del capital[modificar | modificar la font]

  • Bancas publicas: Lo capital es aportat per l'Estat.
  • Bancas privadas: Lo capital es aportat per accionaris privats.
  • Bancas mixtas: Lo capital es format amb apòrts privats e oficials.

Bancas segon lo tipes d'operacion[modificar | modificar la font]

  • Bancas correntas: son las mai comunas que tractan amb las gents. Lor operacions abitualas incluson de despauses en compta a compta, caissa d'estalviament, prèsts, recòbrament, gardia de titòls e valors, locacion de caissas fòrtas, finançament, etc.
  • Bancas especializadas: an una finalitat credit especifica.
  • Bancas d'emission: bancas oficialas que lor ròtle es acualament comfondut amb las bancas centrala.
  • Bancas centralas: Son las bancas de categoria superiora qu'autrjan lo foncionament de las instiucion de credits, las supervisan e las contrarotlan.
  • Bancas de detalh: Son aquelas que canalizan las ressorsas financièras del mercat mejans d'autres institucions financièras que agisson coma intermediaris. Son utilizadas fondamentalament per canalizar la ressorsas cap a de sectors productius.


Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (ca)Avui, 3 de mai de 2008, p. 20