Region Nòrd (Brasil)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Região Norte do Brasil
Estats de la Region Acre, Amapá, Amazonas, Pará, Rondônia, Roraima, Tocantins
Ciutats principalas Manaus, Belém
Brazil Region Norte.svg
Superfícia totala 3 869 637,9 km²
populacion 14 623 331 (2005)
Densitat 3,77 ab/km²


La Region Nòrd de Brasil (en portugués, Região Norte) es la mai granda region geografica del país, en superfícia totala. Es formada per 7 estats: Acre, Amapá, Amazonas, Pará, Rondônia, Roraima, Tocantins.

La Região Norte (Region Nòrd) es pas una subdivision politica o administrativa del territòri de Brasil; solament es una subdivision amb fins d'estatistica e estudis geografics e economics.

Geografia[modificar | modificar la font]

Image de satellit d'una part de la plana amazonica

Amb una superfícia de 3 659 637,9 km², que reven a 42,27% del territòri brasilièr, es la region brasilièra mai granda. En aquela region se localizan los dos estats pus vastes de Brasil, que son Amazonas e Pará, e tanben las tres municipalitats brasilièras pus grandas: Altamira, Barcelos e São Gabriel da Cachoeira. Cadun d'aqueles tres possedís mai de 100 000 km² de superfícia, una estenduda superiora dins aperaquí 105 estats del mond.

Los rius principals de la region son Amazonas, Tocantins, Xingu, Madeira e Negro.

La vegetacion principala de la region es la selva eqüatoriala (tanben coneguda coma « selva amazoniana »).

La region limita al sud amb los estats de Mato Grosso e Goiás, amb Bolívia a l'èst, Maranhão, Piauí e Bahia a l'oèst, e amb Peró, Colómbia, Veneçuèla, Surinam, Guyana e la Guaiana Francesa al nòrd.

La region nòrd es la pus vasta de las regions brasilièras. Es tanben la region mens poblada e qu'a lo mens d'abitants per quilomètre carrat.

Lo relèu de la Region Nòrd es constituit per tres grandas unitats:

  • Planas e tèrras bassas amazonicas
  • Altiplan de Guaiana
  • Altiplan central

Predominan la selva densa e eterogenèa, lo clima caud e umid e los rius vastes que travèrsan de tèrras d'una altitud generalament pauc anautita.

Economia[modificar | modificar la font]

Las principalas activitats economicas de la region son las minas (principalament de fèrre, alumini e manganès), l'industria (principalament a Manaus e en l'estat de Pará), l'extraccion vegetala (fusta, cauchó, castanha d'Amazonia) e la produccion d'energia idroelectrica (al barratge de Tucuruí, en lo riu Tocantins, Pará).

Extraccion de latèx d'un arbre del cauchó o seringueira (en portugués).
Extraccion Vegetal

Aquela activitat, que foguèt ja la principala de la Region Nòrd, a perdut importància economica en los darrièrs ans. Actualament la fusta es lo principal produch d'extraccion de la region; la siá produccion se concentra dins los estats de Pará, Amazonas e Rondônia. Lo cauchó representa pas mai la basa economica de la region, coma foguèt en lo sègle XX, malgrat que se produsís encara dins los estats de l'Amazonas, Acre e Rondônia. Coma consequéncia de l'avançada dels airals destinats a l'activitat agropecuaria, s'es vengut una granda reduccion dels airals cobèrts pels arbres del cauchó.

Extraccion Animal

L'extraccion animal, representada per la caça e pesca, se practica tanben a la region. Amb una fauna extrèmament rica, la region ofrís una granda varietat de peisses - destacan lo tucunaré, lo tambaquí e lo pirarucú. Aital coma tortugas e una granda varietat d'autras espècias. Lo produch d'aquela activitat, generalament, ajuda a completar l'alimentacion dels abitants del Nòrd, compausada per arròs, carabassa, mongetas, milhòc, bananas, etc.

Extraccion Mineral

L'extraccion mineral se basa en la recèrca e extraccion de mineralas metallicas, coma l'aur a la Sèrra Pelada, diamants, alumini, estanh e fèrre en grand escalièr a la Sèrra dos Carajás. Lo manganès e lo niquèl se tròban a l'oèst de Pará, del temps qu'a la Serra do Navio, dins l'estat d'Amapá, i a de minas de baucita e manganès. S'extrai petròli e gas natural del camp d'Urucum, dins l'estat d'Amazonas, qu'es lo tresen productor de petròli pus grand de Brasil. Al districte de Bom Futuro, a Ariquemes (Rondônia), se tròba la mina de cassiterita a cèl dobèrt mai grand del mond. A Espigão d'Oeste, tanben dins l'estat de Rondônia, i a una mina de diamants proprietat dels indigènas d'etnia Cinta Larga.