Pernambuco

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


capitala
populacion (an)
Recife
1 533 580 abitants (2007)
Vilas principalas Recife, Jaboatão dos Guararapes, Olinda
Brazil State Pernambuco.svg
Governador Eduardo Campos
Superfícia 98 311,6 km²
Populacion 8 796 032 (2010)[1]
Densitat 89,5 ab./km²
Pagina oficiala http://www.pe.gov.br

Pernambuco es un estat situat dins lo centre de la Region Nòrd-Èst brasilièra. Confronta los estats de Paraíba al nòrd, Ceará al nòrd-oèst, Piauí a l'oèst, e Bahia e Alagoas al sud. A l'èst es bordat per l'Ocean Atlantic.

Istòria[modificar | modificar la font]

La principala colònia de sucre foguèt atacada per una flòta olandesa de 67 vaissèls e 7000 òmes comandats per Hendrick Corneliszoon Loncq en febrièr de 1630. Los colons de la Companhiá Olandesa de las Indias Occidentalas, governats per Theodor van Waerdenbuch vivián en sètge constant, malgrat la preséncia a Recife de Maurice de Nassau coma governador. La revòlta lusobrasilièra contra lo domeni Olandesas acabèt amb la pèrda olandesa de las colònias brasilièras lo 1654.

Geografia[modificar | modificar la font]

Sa superfícia totala, 98 937,8 km², es pus granda que la de Portugal e dos còps mai granda que la de la region francesa de Miègjorn-Pirenèus.

Lo clima predominant es tropical, amb de variacions de precipitacions dins caduna de las diferentas regions. La region del sertão a un clima semiarid. Sul litoral lo nivèl de las pluèjas pòt despassar los 1500 mm annals.

Economia[modificar | modificar la font]

L'economia se basa sus l'agricultura (cana de sucre, maniòc), e l'elevatge , e mai sus l'industria (alimentària, quimica, metallurgia, electronica, textila). Al començament de la colonizacion, l'arbre apelat baston de Brasil (Caesalpinia echinata) despertèt la cupiditat dels europèus e mai benlèu avans la descobèrta de Brasil.

L'economia de Pernambuco, après un periòde d'estagnacion durant lo "decenni perdut" de 1985 a 1995, cresquèt rapidament de la fin del sègle XX fins al començament del sègle XXI. En 2000, lo PIB per tèsta èra de R$ 3673,00, totalizant un acreissement de mai de 40% en aqueste periòde, e mai de 10% per an.

Agricultura

Despuèi lo començament de la colonizacion portuguesa, l'estat foguèt mai que mai agricòla, metent en abans la produccion nacionala de cana de sucre en rason del clima e del sòl fertil. Dins los darrièrs decennis, pasmens, aquesta cultura quasi exclusiva, facha per la produccion de sucre e d'alcòl, desapareguèt. Es estada ensajada recentament l'esplecha d'autres produches vegetals, coma la floricultura e tanben la produccion irrigada de fruches - quasi totalament destinada a l'exportacion - al long del riu São Francisco e concentrada dins la vila de Petrolina, mercé a son aeropòrt internacional, e la granda capacitat dels avions cargòs. La municipalitat de Gravatá es lo segond productor de flors del país, darrièr São Paulo.

Industria

Las industrias modèrnas se concentran pròche del pòrt de Suape, installat en 1979. Las principalas industrias son alimentàrias, quimicas, de materials electrics, de comunicacions, metallurgicas e de minerals non metallics.

Torisme[modificar | modificar la font]
L'illa de Fernando de Noronha.

Dins las darrièras annadas, una de las grandas font de revengut de l'estat es estada lo torisme, gràcias als atots naturals, istorics e culturals de l'estat. Aquesta creissença atira las grandas rets internacionalas d'ostalariá e a menat a la modernizacion e lo desvolopament de l'aeropòrt de Recife.

Los atots toristics son:

Rua da Aurora (Carrièra de l'Auba) e sas construccions istoricas, a Recife.
  • los monuments istorics: lo Recife Antiguo, lo centre istoric de Olinda, lo Forte Orange (fortalesa bastida per los olandeses sus l'illa d'Itamaracá) e autras.
  • las fèstas tradicionalas: lo Carnaval d'Olinda e Recife amb sos blòts de frevo, e las Fiestas Juninas (celebracion dels sants populars catolics al mes de junh) dins la vila de Caruaru son las principalas.

Referéncias[modificar | modificar la font]