Guèrra dels Farrapos

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Guilherme Litran: Cavalariá dels Farrapos. Musèu Júlio de Castilhos, Porto Alegre.

La Guèrra dels Farrapos o la Revolucion Farroupilha son los noms per que se coneguèt lo conflicte separatista que se debanèt entre 1835 e 1845 dins l'alavetz província de Rio Grande do Sul, en atenhent la region de Santa Catarina (Republica Juliana) al sud de Brasil. Durant aquel periòde Rio Grande do Sul se constituiguèt en una republica independenta (Republica Riugrandenca) los presidents que ne foguèron Bento Gonçalves da Silva e Gomes Jardim. Lo conflicte durèt del 20 de setembre de 1835 fins al 1 de març de 1845.

La revolucion, de caractèr separatista, influencièt de movements dins d'autras províncias brasilièras, coma la Revolucion Liberala a São Paulo en 1842 e Revòlta nomenada Sabinada en Bahia en 1837, las doas d'ideologia liberala. S'inspirèt en la guèrra d'independéncia d'Uruguai, en mantenent de connexions amb la nòva republica del Riu de la Plata, en mai de províncias independentas argentinas, coma Corrientes e Santa Fe.

A l'epòca del periòde de la regéncia en Brasil, lo mot "farrapo" (esperrecat) èra depreciatiu, imputat als liberals pels conservadors (chimangos) e amb lo temps aqueriguèt un sens d'elògi, en essent adoptat amb orguèlh pels revolucionaris, un pauc coma los sans culottes a l'epòca de la Revolucion Francesa.