Eqüator (país)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Eqüator (omonimia).
República del Ecuador
Bandièra d'Eqüator Coat of arms of Ecuador.svg
Devisa nacionala: Libertad y Orden
Lenga oficiala espanhòl
Capitala
populacion (an)
Sant Francés de Quito
1 399 378 abitants (2001)
Vila mai granda
populacion (an)
Sant Jacme de Guaiaquil
1 985 379 abitants (2001)
LocationEcuador.svg
President Rafael Correa Delgado
Vicepresident Lenín Moreno Garcés
Superfícia 283 560 km²
Populacion 13 363 593 (2005)
Independéncia
- Jorn
(d'Espanha)
24 de mai de 1822
Moneda Dolar american
Ora (continent)
Illas Galapagos
UTC-5
UTC-6
Imne nacional Salve, Oh Patria
ISO-3166 (Internet) .ec
Còde telefonic +593

L'Eqüator (tanben se pòt escriure Equator) (Ecuador en espanhòl) es un estat d'America del Sud. Confronta Colómbia al nòrd e Peró a l'èst e al sud. A l'oèst es bordat per l'Ocean Pacific.

Sa capitala es Quito.

Lo gentilici es eqüatorian -a.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo territòri del que se coneis uèi coma l'Equator foguèt abitat per divèrsas culturas dempuèi unes 15.000 ans aJC, e benlèu quitament dempuèi unes 30.000 ans. Lo periòde preistoric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanhòls) s'acostuma a dividir en quatre grandas estapas: lo periòde paleoindian (fins unes 3.500 ans aJC), lo periòde formatiu (del 4500 al 300 aJC), lo periòde de desvolopament regional (300 aJC - 800 d.C.) E lo periòde d'integracion (800 - 1534). Entre las culturas mai importantas de l'epòca preistorica podèm destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 aJC), la cultura Chorrera (900 - 300 aJC), la cultura de la Tolita (600 aJC - 400 d.C.) E la cultura Cañari (400 -1532), entre autras.

Pauc abans de la conquista inca se formèron de grandas confederacions de pòbles, coma la quitu o caranqui (coneguda posteriorament amb l'equivòc nom de "Reialme de Quito") o la cañari. Pels environs de 1450, l'inca Túpac Yupanqui comencèt la conquista del territòri eqüatorian, completada unes 30 ans après. La dominacion incaica acaba amb l'arribada dels espanhòls, que sus l'ancian territòri del "Reialme de Quito" creèron la Reiala Audiéncia de Quito, dins del Vicereialme del Peró.

Lo movement d'independéncia s'inicièt ja a la fin del sègle XVIII, amb los escrits de Eugenio Espejo e d'autras illustrats. Lo primièr crit d'independéncia se produsiguèt lo 10 d'agost de 1809 a Quito, mas foguèt pas fins lo 24 de mai de 1822, après la batalha del Pichincha, quand demorèt establida l'independéncia formala de la nòva republica. Entre ongan e 1830 l'Equator demorèt integrat a la Grand Colómbia. La nòva republica independenta visquèt unes primièrs ans força inestables, jol govèrn del general Juan José Flores e los sieus successors. Los darrièrs ans del sègle XIX son dominats per las grandas figuras antagonicas de Gabriel García Moreno, conservador, e Eloy Alfaro, progressista.

Lo sègle XX se caracteriza per una cèrta inestabilitat politica (57 presidents dempuèi lo 1900) e per guèrras periodicas amb lo Peró (1941, 1981 e 1995) a causa dels dreches sus grands airals de territòri amazonic e de limits termierèrs, sageradas amb lo tractat de patz de 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori e Jamil Mahuad. Los ans 1970 e 1980 veson una cèrta estabilitat e prosperitat economica mercés a las primièras grandas espleitacions petrolièras de la sèuva amazonica. Lo 1978, après la dictatura de Guillermo Rodríguez Lara (Lo bombita) s'inícia lo periòde democratic pus long qu'a viscut lo país e que dura (se plan de forma inestable en fòrça cases) fins a l'actualitat.

La fin dels ans 1970 e de principis de 1980 lo país es dirigit per politics capables e dinamics, coma Jaime Roldós o Osvaldo Hurtado, mas de divèrses conflictes e de divisions politicas trincan aquela tendéncia. Lo darrièr periòde es marcat per la crisi dels ans 1990, qu'a donat luòc al fenomèn migratori mai important del país, e a la dolarizacion de l'economia l'an 2000, que s'a plan aténher controlar l'inflacion, a abocat una part de la populacion a la praubesa.

Politica[modificar | modificar la font]

L'Eqüator es una republica presidenciala. Lo cap d'Estat e cap de govèrn es lo president, elegit per un periòde de quatre ans.

Geografia[modificar | modificar la font]

L'Eqüator continental ten 3 regions geograficas :

  • La zona del litoral (La Costa) a l'oèst, bordada per l'Ocean Pacific
  • La region andina (La Sierra), esperlongada de nòrd al sud, e
  • La region orientala (El Oriente), cobèrta principalament per la selva amazoniana. Es abitada solament per 5% de la populacion del país.

Tanben administra las Illas Galapagos, dins l'Ocean Pacific, situadas a 1000 km de la còsta d'America del Sud.

Subdivisions administrativas[modificar | modificar la font]

L'Eqüator es divisit en 4 regions, 24 províncias, 200 cantons e de parròquias urbanas e ruralas[1].

Província Capitala Abitants (2001) Superfícia (km²)
1 Azuay Cuenca 626 857 8 639
2 Bolívar Guaranda 176 089 3 254
3 Cañar Azogues 206 981 3 908
4 Carchi Tulcán 160 983 3 699
5 Chimborazo Riobamba 513 225 5 287
6 Cotopaxi Latacunga 384 499 6 569
7 El Oro Machala 559 846 5 988
8 Esmeraldas Esmeraldas 385 223 15 216
9 Galápagos Puerto Baquerizo Moreno 18 640 8 010
10 Guayas Guayaquil 3 070 145 20 502,5
11 Imbabura Ibarra 344 044 4 599
12 Loja Loja 440 835 11 027
13 Los Ríos Babahoyo 650 178 6 254
14 Manabí Portoviejo 1 186 025 18 400
15 Morona Santiago Macas 115 412 25 690
16 Napo Tena 90 139 13 271
17 Orellana Puerto Francisco de Orellana 86 493 20 733
18 Pastaza Puyo 61 779 29 520
19 Pichincha Quito 2 101 799 12 938
20 Santa Elena Santa Elena 238 889
21 Sto. Domingo de los Tsáchilas Santo Domingo de los Colorados 287 018
22 Sucumbíos Nueva Loja 128 995 8 330 6
23 Tungurahua Ambato 441 034 3 333,6
24 Zamora Chinchipe Zamora 76 601 23 110,8

Zonas non delimitadas[modificar | modificar la font]

1419 km² de l'Eqüator son pas inclús dins cap de província. En 2006, aqueles territòris avián 85 265 abitants.[2] Aquelas zonas son :

  • Las Golondrinas : Entre los rius d'Agua Clara e de Guayllabamba, disputada entre las províncias d'Esmeraldas e Imbabura. Limit al sud amb Pichincha.
  • La Manga del Cura : Disputada entre las províncias de Guayas, Manabí, Los Ríos e Santo Domingo de los Tsáchilas. Amb una part del barratge Daule-Peripa. 50 000 abitants.[3]
  • El Piedrero : Airal entre los cantons d'El Triunfo (Guayas) e La Troncal (Cañar).[4]

Economia[modificar | modificar la font]

De veire : Economia de l'Eqüator.

Cultura[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. División Político Administrativa del Ecuador, http://www.inec.gov.ec/web/guest/ecu_est/territorio/div_pol_adm
  2. Zonas no delimitadas El Comercio
  3. La Manga del Cura se fracciona por comicios El Universo
  4. El Piedrero incluido en dos proyectos de parroquialización El Universo

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]