Eqüator (país)
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
 |
|||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Eqüator (país). | |||||||||||
|
|||
| Devisa nacionala: Libertad y Orden | |||
| Lenga oficiala | espanhòl | ||
| Capitala populacion (an) |
Sant Francés de Quito 1 399 378 abitants (2001) |
||
| Vila mai granda populacion (an) |
Sant Jacme de Guaiaquil 1 985 379 abitants (2001) |
||
 |
|||
| President | Rafael Correa Delgado | ||
| Vicepresident | Lenín Moreno Garcés | ||
| Superfícia | 283 560 km² | ||
| Populacion | 13 363 593 (2005) | ||
| Independéncia - Jorn |
(d'Espanha) 24 de mai de 1822 |
||
| Moneda | Dolar american | ||
| Ora (continent) Illas Galapagos |
UTC-5 UTC-6 |
||
| Imne nacional | Salve, Oh Patria | ||
| ISO-3166 (Internet) | .ec | ||
| Còde telefonic | +593 | ||
L'Eqüator (tanben se pòt escriure Equator) (Ecuador en espanhòl) es un estat d'America del Sud. Confronta Colómbia al nòrd e Peró a l'èst e al sud. A l'oèst es bordat per l'Ocean Pacific.
Sa capitala es Quito.
Lo gentilici es eqüatorian -a.
Somari |
Istòria [modificar]
Politica [modificar]
L'Eqüator es una republica presidenciala. Lo cap d'Estat e cap de govèrn es lo president, elegit per un periòde de quatre ans.
Geografia [modificar]
L'Eqüator continental ten 3 regions geograficas :
- La zona del litoral (La Costa) a l'oèst, bordada per l'Ocean Pacific
- La region andina (La Sierra), esperlongada de nòrd al sud, e
- La region orientala (El Oriente), cobèrta principalament per la selva amazoniana. Es abitada solament per 5% de la populacion del país.
Tanben administra las Illas Galapagos, dins l'Ocean Pacific, situadas a 1000 km de la còsta d'America del Sud.
Subdivisions administrativas [modificar]
L'Eqüator es divisit en 4 regions, 24 províncias, 200 cantons e de parròquias urbanas e ruralas[1].
| Província | Capitala | Abitants (2001) | Superfícia (km²) |
|---|---|---|---|
| 1 Azuay | Cuenca | 626 857 | 8 639 |
| 2 Bolívar | Guaranda | 176 089 | 3 254 |
| 3 Cañar | Azogues | 206 981 | 3 908 |
| 4 Carchi | Tulcán | 160 983 | 3 699 |
| 5 Chimborazo | Riobamba | 513 225 | 5 287 |
| 6 Cotopaxi | Latacunga | 384 499 | 6 569 |
| 7 El Oro | Machala | 559 846 | 5 988 |
| 8 Esmeraldas | Esmeraldas | 385 223 | 15 216 |
| 9 Galápagos | Puerto Baquerizo Moreno | 18 640 | 8 010 |
| 10 Guayas | Guayaquil | 3 070 145 | 20 502,5 |
| 11 Imbabura | Ibarra | 344 044 | 4 599 |
| 12 Loja | Loja | 440 835 | 11 027 |
| 13 Los Ríos | Babahoyo | 650 178 | 6 254 |
| 14 Manabí | Portoviejo | 1 186 025 | 18 400 |
| 15 Morona Santiago | Macas | 115 412 | 25 690 |
| 16 Napo | Tena | 90 139 | 13 271 |
| 17 Orellana | Puerto Francisco de Orellana | 86 493 | 20 733 |
| 18 Pastaza | Puyo | 61 779 | 29 520 |
| 19 Pichincha | Quito | 2 101 799 | 12 938 |
| 20 Santa Elena | Santa Elena | 238 889 | |
| 21 Sto. Domingo de los Tsáchilas | Santo Domingo de los Colorados | 287 018 | |
| 22 Sucumbíos | Nueva Loja | 128 995 | 8 330 6 |
| 23 Tungurahua | Ambato | 441 034 | 3 333,6 |
| 24 Zamora Chinchipe | Zamora | 76 601 | 23 110,8 |
Zonas non delimitadas [modificar]
1419 km² de l'Eqüator son pas inclús dins cap de província. En 2006, aqueles territòris avián 85 265 abitants.[2] Aquelas zonas son :
- Las Golondrinas : Entre los rius d'Agua Clara e de Guayllabamba, disputada entre las províncias d'Esmeraldas e Imbabura. Limit al sud amb Pichincha.
- La Manga del Cura : Disputada entre las províncias de Guayas, Manabí, Los Ríos e Santo Domingo de los Tsáchilas. Amb una part del barratge Daule-Peripa. 50 000 abitants.[3]
- El Piedrero : Airal entre los cantons d'El Triunfo (Guayas) e La Troncal (Cañar).[4]
Economia [modificar]
De veire : Economia de l'Eqüator.
Cultura [modificar]
Referéncias [modificar]
- ↑ División Político Administrativa del Ecuador, http://www.inec.gov.ec/web/guest/ecu_est/territorio/div_pol_adm
- ↑ Zonas no delimitadas El Comercio
- ↑ La Manga del Cura se fracciona por comicios El Universo
- ↑ El Piedrero incluido en dos proyectos de parroquialización El Universo
Ligams extèrnes [modificar]
- Presidencia de la República, Site Oficial de la Presidéncia de la Republica
- [6], Institut Eqüatorian d'Estadisticas e Recensaments
- Portal del Ministèri del Torisme d'Eqüator - http://www.vivecuador.com
- Radio Mundial - http://www.radio-mundial.com
