Espècia (biologia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Espècia (biologia)
sosseria e  sosgenre
ADN animation.gif
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècia


Identificants
ADN animation.gif
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Espècia (biologia).
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Espècia.
exemple de tèxte

L'espècia es l’unitat (o taxon) de basa de la sistematica.

Presentacion formala[modificar | modificar la font]

Dins la classificacion scientifica, una espècia es designada per un binòmi latin, compausat d’un nom generic (que pren una majuscula iniciala) seguit d’un epitèt especific. Per exemple, los èssers umans apartenon al genre Homo e a l’espècia Homo sapiens. Lo nom de l’espècia es l’ensemble del binòmi e pas solament l’epitèt especific. Formalizada per Linne al cors del sègle XVIII, la classificacion binomiala, e tanben d’autres aspèctes formals de la nomenclatura biologica, constituís lo « sistèma linnean ». Lo nom scientific de l’espècia s’escriu normalament en italicas. Quand òm se referís a una espècia non determinada, es d’usatge d’utilizar l’abreviacion sp. al singular (o spp. al plural) a la plaça de la segonda partida del nom scientific.


Problematica de la nocion d’espècia[modificar | modificar la font]

Al sègle XVIII, las espècias èran consideradas coma lo resultat de la creacion divina e, a aqueste títol, èran consideradas coma de realitats objectivas e immutablas.

Dempuèi l’aveniment de la teoria de l’evolucion, la nocion d’espècia biologica a conegut fòrça evolucions, mas cap consensús es pas jamai pogut èstre obtengut sus sa definicion.

La definicion mai comunament citada es deguda a Ernst Mair. Segon aquesta definicion, qu’es la del concèpte d’espècia biologica (o espècia isolada), las espècias son de « gropes de populacions naturalas, efectivament o potencialament interfeconds, que son geneticament isoladas d’autres gropes similars ». Maitas autras definicions an tanben cors (veire çai-dejos definicions de l’espècia), l’espècia es alara definida coma una populacion que sos membres se pòdon crosar sens dificultats dins de condicions naturalas.

Una autra definicion repausa sus la nocion de semblança (o al contrari de gra de diferéncia), concèpte encara fòrça utilizat en paleontologia, quand i a pas d’alternativa. Certans autors utilizan quitament aquestes dos principis per definir las espècias.

L’estudi de l’ADN permet al temps que sèm de recercar de semblanças non visiblas dirèctament sul plan fisic (fenotipe). Mas lo critèri quantitatiu (nombre de gèns identics) tapa lo critèri qualitatiu, per definicion non mesurable. Atal, la classificacion de las Orquidacèas de tipe Ofris fa ressortir un grand nombre d’espècias, visiblament diferentas (doncas del punt de vista fenotipe) mentre que lors genotipes se son revelats fòrça vesins.

L’espècia biologica es uèi lo mai sovent definida coma una comunautat reproductiva (interfeconditat) de populacions. S'aquesta definicion se prèsta pro plan al rènhe animal, es mens evidenta dins lo rènhe vegetal, ont se produson frequentament d’ ibridacions. S’associa sovent lo doble critèri de reünion per interfeconditat e separacion per non-interfeconditat, per assegurar la perpetuacion de l’espècia.

Una question merita d’èstre pausada : la nocion d’espècia constituís una simpla comoditat de trabalh o possedís una realitat independenta de nòstre sistèma de classificacion ? Possedís una veritabla significacion dins l’absolut ? Las responsas a aquestas consideracions son del domeni de l’epistemologia e de la semantica operacionala tant coma de la biologia.

Lo problèma se complica del fach de las questions d’interfeconditat presenta o absenta, e pas totjorn tant trencada coma dins los manuals : de populacions A1 e A2 pòdon èstre interfecondas, coma A2 e A3, etc. ; e se pòt aver a un moment de populacions A1 e An que o son pas (aqueste cas de variacion clinala o species ring es raportat per Konrad Lorenz pels gavians. La nocion d’espècia se dissòlv alara dins una mena de fosc.

L’interfeconditat permet doncas pas de dire que s’agís de la meteissa espècia, mentre que la non-interfeconditat sufís per dire que s’agís d’espècias diferentas. Aquesta non-interfeconditat se deu recercar tanben e sustot dins los descendents : Cavals e Ases son interfeconds mas lors ibrids (mula e mul, Bardòt) o son rarament. Las doas populacions fòrman doncas d’espècias diferentas.

Tanben, certanas raças de cans (Canis familiaris) s’ibridan sens problèma — e an una descendéncia feconda — amb de lops comuns (Canis lupus), mentre que lor ibridacion amb d’autras raças de lor pròpria espècia Canis familiaris rèsta plan problematica - dins lo cas per exemple d’una femèla Chihuahua e d’un mascle Sant-Bernat !

Aquò s’explica per dos faches : lo can domestic es fòrça polimòrf e es una seleccion artificiala a partir dels lops - i a ara de pròvas geneticas. Deuriá doncas èstre nomenat Canis lupus familiaris, valent a dire una sosespècia del Lop doncas perfièchament interfeconda amb el...

Evolucion de la nocion d’espècia al cors del temps[modificar | modificar la font]

Concèpte empiric, la nocion d’espècia a evoluit amb lo temps e son istòria es estada marcada per la pensada de grands naturalistas coma Linne, Buffon e Darwin.

  • Dins un primièr temps, s’es considerat las espècias coma d’entitats fixas definidas per de critèris morfologics. Aquesta concepcion tipologica trobèt son apogèu amb los trabalhs de Linne e l’establiment de colleccions d’individús « tipicas » de l’espècia.
  • Segon Cuvier, « una espècia se pòt definir coma la colleccion de totes los còrses organizats nascuts los uns dels autres o de parents comuns e de los que los semblan aitant que se semblan entre eles ».
  • Aquesta concepcion a evoluit cap a una espècia « taxinomic » per laquala l’analisi matematica d’un grand nombre de critèris sufiriá a establir un lindal a partir del qual se poiriá dire que dos individús apartenon a d’espècias diferentas. L’espècia seriá alara mai un concèpte comòde qu’una entitat biologica reala.
  • Las insufiséncias d’aqueste metòde an menat a un autre apròchi qu’es la nocion d’espècia biologica fondada essencialament suls critèris d’interfeconditat e d’isolament (Ernst Mair, 1942), amb alà encara qualques dificultats per diferenciar per exemple d’espècias que son naturalament pas en contacte etc.
  • Aquò a menat a emendar aquesta definicion de l’espècia en i inclusent una compausanta ecologica. A partir de 1963, Ernst Mair definís atal l’espècia coma una « comunautat reproductiva de populacions, reproductivament isolada d’autras comunautats e qu’ocupa una nicha particulara dins la natura ». Aquesta definicion operacionala de l’espècia es çaquelà pas exempta de problèmas (per exemple, la reconeissença dels ròdols).
  • Una granda partida d’aquestes problèmas se pòt evitar se se considèra l’istòria dels èssers vivents. L’evolucion es un procèssus istòric e las espècias son lo resultat de l’esclatament d’espècias que las an precedidas (especiacion). Totes los critèris precedents se devon d’èstre correlats amb las relacions genealogicas.
« Una espècia es doncas un linhatge simple qu’a sas pròprias tendéncias evolutivas e son pròpri destin istoric. (d’aprèp Delforge P, Guida de las Orquidacèas d’Euròpa... » Delachaux e Niestle 1994. La nocion de « destin » a pas cap de fondament scientific: “son istoric pròpri” non solament convendriá plan melhor mas de mai, es çò que cèrcan de descobrir fòrça scientifics! La nocion de “linhatge simple” se deu tanben nuançar car, coma o avèm vist, una certana interfeconditat demòra possibla entre certanas espècias pròchas : ne pòt resultar de descendents feconds de las caracteristicas pus adaptadas a lor mitan que formaràn benlèu amb lo temps una espècia a part entièra.

Sosespècia[modificar | modificar la font]

Dins lo quadre d’una espècia donada, una sosespècia consistís en un grop d’individús que se tròba isolat (principalament per de rasons geograficas) e que evoluís en defòra del corrent genetic de l’espècia de referéncia.

Al cap d’un certan temps aqueste grop d’individús pren de caracteristicas especificas que lo diferencian de l’espècia de referéncia. Aquestes caractèrs pòdon èstre novèls (aparicion aprèp una mutacion per exemple) o èstre la fixacion d’una caracteristica variabla per l’espècia de referéncia.

De sosespècias an normalament la possibilitat de se reproduire entre elas, car lors diferéncias son pas (encara) marcadas.

Se pòt d’un cèrt biais considerar qu’una sosespècia es lo preludi a la creacion d’espècias diferentas.

Dins la notacion de la sistematica, se balha a l’espècia de referéncia (la qu’es estada descricha en primièr) lo meteis nom que l’espècia. Atal la sosespècia de referéncia de Tarentola mauritanica sera Tarentola mauritanica mauritanica.

Las autras sosespècias auràn un nom terminal diferent (per exemple Tarentola mauritanica fascicularis).

Òm se pòt interrogar sus la validitat de la definicion d’una sosespècia sabent que la definicion del tèrme espècia demòra fluctuanta e controversiada. N'es atal de totes los limits de la definicion d’una espècia que s’aplican tanben a la d’una sosespècia.

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]