Tatars

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Carta de reparticion deus Tatars
Carta de reparticion deus Tatars

Los tatars ei lo nom balhat a certans pòbles turqueses d'Euròpa Orientau e d'Asia.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom tatar vien d'un ancian pòble turc qui vivè au sègle XI en lo territòri actuau de Mongolia e Kazakhstan. Los tatars arriban en Euròpa a comptar de 1222. Organizan incurcions armadas en Euròpa orientau de 1239 a 1243. Au sègle XVI, los tatars son batuts per los russes de Moscòu. Lo reiaume deus tatars de Crimèa, vassau de l'Empèri Otoman, ei mantiengut dinc a 1783.

Drapèu deus Tatars de Crimèa
Drapèu deus Tatars de Crimèa

Minoritats tataras de uèi[modificar | Modificar lo còdi]

Son assimilats a las populacions despuish lo sègle XIX e abandonan lo lor mòde de vita nomada. Uei lo dia 8 a 10 milions de tatars demoran sus lo planèta, en Bulgaria, Ucraïna, Romania, Russia e dinc a Turquia Ozbequistan e China.

Cèrtes Tatars an conservat la lor lenga d'origina. La lenga tatara ei compausada de mantuns dialèctes, ei lenga oficiau de la Republica de Tatarstan, qui ei sòci de la Federacion de Russia.