Andòrra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||
| Devisa nacionala: Virtus Unita Fortior (Latin: L'union fa la fòrça) |
|||
 |
|||
 |
|||
| Lenga oficiala | catalan (dins tot lo territòri) | ||
| Capitala - Populacion (2002) - Coordenadas |
Andorra la Vella 20 724 abitants 42º 30' N, 1º 31' È |
||
| Coprince episcopal | Joan Enric Vives i Sicília | ||
| Coprince francés | Nicolas Sarkozy | ||
| President del Govèrnament | Albert Pintat Santolària | ||
| Superficia - Total - % aiga |
Posicion num. 178 468 km² Negligible |
||
| Populacion - Totala (2003) - Densitat |
Posicion num. 184 69 150 abitants 144,5 ab./km2 (49en) |
||
| Independéncia | 1278 | ||
| Fèsta nacionala | 8 de setembre | ||
| Moneda | èuro | ||
| Zòna orària | UTC +1 (s'avança d'una ora d'estiu) |
||
| Gentilici | andorran, andorrana | ||
| Imne nacional | El gran Carlemany, mon pare | ||
| Domeni d'internet | .ad | ||
| Còde telefonic | +376 | ||
| (1) fins a 1999: la pesseta e lo franc francés | |||
Andòrra (en catalan Andorra) es un pichon estat europèu, que tanben forma una comarca dels Païses Catalans e que se situa entre Espanha e França.
Sa capitala es Andòrra la Vièlha.
Lo gentilici es andorran -a.
Somari |
[Modificar] Istòria
Durant los sègles XII-XIII las valadas d'Andorra s'amassavan jol poder del comtat d'Urgel. Amb l'expansion d'aiceste comtat vers lo sud (Mur, Àger, Ponts, Balaguer, Guissona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubelles, Camarasa, Linhòla e Barbens), ont i aviá de tèrras mai fertilas, las zonas de montanha aguèron pas mai d'interés pel comte. L'episcopat donèt en feu aqueste territòri al vescomtat de Castellbó. Utilizant de maridatges, lor domènis passèron dins las mans del comtat de Fois e aqueste darrièr amassèt de poders (Bearn, Reiaume de Navarra e, d'aicí, lo Reiaume de França). Coma consequéncia dels conflictes entre lo comte de Fois e l'episcopat d'Urgel, en 1278 se sinhèt lo primièr "Pareatge", pr'amor de fixar los límits del poder de cadun dels sénhers feudals, e que representa la fondacion del Principat d'Andorra e definís las obligacions dels andorrans en materia d'imposicions e afars militars. Dètz ans après, coma consequéncia de la construccion d'una glèisa fortificada a Sant Vincenç d'Enclar per lo Comte de Fois, ont podiá espiar las activitats del episcopat d'Urgel, se sinhèt lo segond "Pareatge" en 1288. Aiceste segond tractat atribuís, entre autres aspèctes, lo drèch de nomenar per las doas parts de notaris que detenon sa representacion sul Principat. Tre alara, los caps d'Estat seran l'avesque d'Urgel e lo rei de França (uèi, lo president de la Republica francesa).
[Modificar] Politica
[Modificar] Geografia
La superfícia d'Andòrra, dins la Península Iberica, es de 468 km². Es un pais de montanhas, amb 65 pics de mai de 2.500 m d'altitud. La montanha mai nauta es lo pic de Comapedrosa amb 2.942 m d' altitud
[Modificar] Economia
De veire: Economia d'Andòrra.
[Modificar] Cultura
La lenga oficiala d'Andòrra es lo catalan.
[Modificar] Ligams extèrnes
 Los Estats d’Euròpa |
|
|---|---|
| Los 27 Estats membres de l’Union Europèa | Alemanha · Àustria · Belgica · Bulgaria · Chipre · Danemarc · Eslovaquia · Eslovènia · Espanha · Estònia · Finlàndia · França · Grècia · Irlanda · Itàlia · Letònia · Lituània · Luxemborg · Malta · Ongria · Païses Basses · Polonha · Portugal · Republica Chèca · Romania · Reialme Unit · Suècia |
| Los 4 Estats membres de l’Associacion Europèa de Liure Escambi | Islàndia · Liechtenstein · Norvègia · Soïssa |
| Los 7 Estats membres de l’Acòrdi de Liure Escambi Centreuropèu | Albania · Bòsnia e Ercegovina · Croàcia · Macedònia · Moldàvia · Montenegro · Serbia |
| Los autres Estats europèus (o Estats qu'una partida n'es en Euròpa) |
Andòrra · Armenia · Azerbaitjan · Bielorussia · Cazacstan · Georgia · Kosova · Mónegue · Russia · Sant Marin · Turquia · Ucraïna · Vatican |
