President de la Republica Francesa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Politica de França
Govèrn francés
President de la Republica
Primièr ministre

Ministèri de l'Interior
Ministèri dels Afars Estrangièrs
Ministèri de l'Economia
Ministèri de la Defensa
Ministèri de la Justícia
Ministèri de l'Educacion Nacionala
Ministèri de la Cultura
Ministèri de l'Agricultura
Ministèri de la Santat
Ministèri dels Transpòrts
Ministèri de l'Environament
Ministèri dels Afars Socials
Ministèri de la Joventut e dels Espòrts
Ministèri d'Otramar


edit box

La Presidéncia de la Republica es la mai nauta foncion de l'organ executiu de la Republica Francesa. La Republica Francesa s'es dotada d'un president pas qu'a partir de 1848 (II Republica). Dempuèi, i aguèt 22 presidents.

Cinquena Republica[modificar | modificar la font]

La presidéncia dins la Cinquena Republica es la pus nauta foncion de l'Estat. Ça que la, contràriament als Presidents de la Tresena Republica, los quals èran ailà, segon l'expression consacrada, que per inaugurar los crisantèmes, lo President de la Vena Republica dispausa de poders espandits, e la practica del poder fa d'el, fòra periòde de coabitacion, un quasi-monarca republican. Lo President dispausa en efièch de prerogativas importantas, coma la dissolucion, o de poders constatats per la practica, coma la nominacion del govèrn dins son integralitat o encara la conducha dels afars de l'Estat en fasent del Primièr ministre un "vicepresident". Aqueles poders son pas contrapesats dins lo jòc institucional per una responsabilitat quina que siá davant lo Parlament (es a dire per la possibilitat per las doas Cambras de renversar lo President), mas per una responsabilitat de fach davant lo Pòble.

Dempuèi 1958, la durada del mandat del president èra de 7 ans (septenat) mas l'acorchiguèron en 2000 e lo president es d'ara endavant elegit per 5 ans (quinquenat). Dempuèi un referendum de 1962, lo president de la republica es elegit al sufragi universal dirècte, uninominal, de dos torns.

En cas d'impossibilitat, constatada pel Conselh Constitucional, d'exercir sas foncions presidencialas, l'interim es assegurat pel president del Senat. Fins ara, sol Alain Poher a degut assumir aquel prètzfach dos còps.

Lo cap de l'Estat es :

Lo president nomena lo Primièr Ministre que dirigís lo país amb son govèrn. Coma l'Assemblada Nacionala pòt demetre (per una mocion de censura) lo govèrn, lo president es forçat de nomenar un Primièr ministre sostengut per l'Assemblada Nacionala. Se la majoritat parlamentària es opausada a la del president, aquò mena a una coabitacion politica. Al revèrs, se la majoritat parlamentària sosten l'accion del president, lo Primièr Ministre nomenat se contentarà de seguir las causidas e decisions del President.

Per mai de detalhs vejatz Article 49 (Constitucion de la Cinquena Republica francesa) e Istoric dels govèrns de França

Los presidents de la V Republica, los sols qu'an detengut un poder fòrt, son :

Prerogativas constitucionalas actualas[modificar | modificar la font]

Las prerogativas del President de la Republica pòdon èstre distinguidas entre las de sas prerogativas que son dispensadas del contrasenh del Primièr Ministre (sovent abusivament apelats poders pròpris) en vertut de l'article 19 e las qu'i son somesas en vertut del meteis article.

Prerogativas dispensadas del contrasenh[modificar | modificar la font]

Prerogativas somesas e contrasenh[modificar | modificar la font]

  • Nominacion e revocacion dels membres del Govèrn sus proposicion del Primièr Ministre (Article 8, alinèa 2).
  • Presidéncia del Conselh dels Ministres.
  • Promulgacion de las leis, possibilitat de demandar al Parlament una deliberacion novèla d'una lei o de cèrtas de sas disposicions, li pòt pas èstre refusada (Article 10).
  • Poder reglamentari e de nominacion als emplecs civils e militars per atribucion (poder general atribuit al Primièr Ministre) (Article 13).
  • Cap de la diplomacia: acreditacion dels diplomatas, diplomatas estrangièrs acreditats al prèp d'el (Article 14)
  • Cap de las armadas, presidéncia dels conselhs superiors de la Defensa Nacionala (Article 15).
  • Drech de gràcia (Article 17).
  • Dobertura e clausura de las sessions extraordinàrias del Parlament, fòra los cases ont aquel s'acampa de plen drech (Article 30).
  • Negociacion dels tractats, ratificacion d'aqueles quand una lei es pas exigida en vertut de l'Article 53 (Article 52).
  • Presidéncia del Conselh Superior de la Magistratura (Article 65)
  • initiativa de la revision de la Constitucion sus proposicion del Primièr Ministre (Article 89)

Autras informacions[modificar | modificar la font]

La residéncia oficiala e burèu del president es lo Palais de l'Elisèu, situat a París, carrièra del Faubourg Saint-Honoré.

Demest las autras residéncias presidencialas, se compta :

  • Lo Fòrt de Bregançon, en Provença (Occitània), actual luòc de vacanças oficial.
  • L'Hôtel de Marigny, al costat del Palais de l'Elisi, luòc d'acuèlh dels representants estrangièrs.
  • Lo Castèl de Rambouillet, abitualament dobèrt als vesitaires e de temps en temps sèti de reünions oficialas.
  • Lo Domeni Nacional de Marly-le-Roi, abitualament dobèrt als vesitaires e de temps en temps sèti de reünions oficialas.
  • Lo Domeni de Souzy-la-Briche, una simpla residéncia privada.


Lo President de la Republica Francesa es Canonge onorari de la basilica-catedrala de Sant Joan de Latran a Roma.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]