Parlament francés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo Parlament francés exercís una granda partida del poder legislatiu e pòt en partida contraròtlar l’activitat governamentala, segon la Constitucion francesa de 1958. Se compausa del Senat, la cambra nauta, que comprend 348 senadors, e de l’Assemblada Nacionala, la cambra bassa, que compta 577 deputats. Las doas cambras tenon sesilha dins de luòcs diferents: lo palais del Luxemborg pel Senat e lo palais Borbon per l’Assemblada Nacionala.

Abans 1962, lo Parlament èra lo deteneire unic de la sobeiranetat populara. Dempuèi aquela data, es en concurréncia amb lo President de la Republica, designat a l’eleccion presidenciala al sufragi universal.

Fòrça poderós jos las Tresena e Quatrena Republicas, son poder mermèt jos la Cinquena Republica. Las evolucions actualas de las institucions francesas tendon a li tornar qualques nòvas prerogativas. Pasmens, los poders creissents de las Institucions de las Unions Europèas tendon a limitar son influéncia, prèp 70 % de son activitat essent consacrada a la mesa en òbra del Drech de l'Union Europèa[1].

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo Parlament francés, coma poder legislatiu, deu pas èsser confondut amb los Parlaments del Regim Ancian qu'èran de corts de justícia avent qualques atribucions politicas.

Lo Parlament, al sens actual, apareguèt en França amb la Revolucion. Sa forma (monocamerala, bicamerala o pluricamerala), sos noms e sas atributions, definits per las diferentas constitucions, prenguèron de formas fòrça diferentas seguent los regims:

Data Constitucion Cambra nauta Cambra bassa Autra cambra Reünion de las cambras Cambra unica
1791 Constitucion de 1791 Còrs legislatiu
1793 Constitucion de l'an I Convencion nacionala
1795-1799 Constitucion de l'an III Conselh dels Ancians Conselh dels Cinc Cents
1799-1802 Constitucion de l'an VIII Senat conservator Còrs legislatiu Tribunat
1802-1804 Constitucion de l'an X Senat conservator Còrs legislatiu Tribunat
1804-1814 Constitucion de l'an XII Senat conservator Còrs legislatiu
1814-1815 Carta de 1814 Cambra dels pars Cambra dels deputats
1815 Acte addicional a las constitucions de l'Empèri de 1815 Cambra dels pars Cambra dels representants
1830-1848 Carta de 1830 Cambra dels pars Cambra dels deputats
1848-1852 Constitucion francesa de 1848 Assemblada nacionala legislativa
1852-1870 Constitucion francesa de 1852 Senat Còrs legislatiu Conselh d’Estat
1871-1875 Assemblada Nacionala
1875-1940 Leis constitucionalas de 1875 Senat Cambra dels deputats Assemblada Nacionala
1940-1944 Lei constitucionala del 10 de julhet de 1940
1944-1946 Govèrn Provisòri de la Republica Francesa Assemblada Constituenta
1946-1958 Constitucion francesa de 1946 Conselh de la Republica Assemblada Nacionala Parlament
dempuèi 1958 Constitucion francesa de 1958 Senat Assemblada Nacionala Congrès

Parlament jos la Cinquena Republica[modificar | modificar la font]

Lo Parlament es compausat de doas cambras : lo Senat que compren 348 elegits, e l’Assemblada Nacionala que compta 577 deputats.

Parlamentaris[modificar | modificar la font]

Eleccion dels parlamentaris[modificar | modificar la font]

Los deputats que tenon sesilha a l’Assemblada Nacionala son elegits a l'escrutinh majoritari uninominal de dos torns dins l'encastre de las circonscripcions per cinc ans

Los senators son elegits al sufragi universal indirècte pels "grands electors". Los "grands electors" son los elegits nacionals, regionals, departementals e dels delegats dels conselhs municipals. Los senators son renovelats per mitat cada tres ans.

Estatuts e imunitats[modificar | modificar la font]

Per poder èsser parlamentari, se cal confornar a qualques condicions. Cal aver 24 ans per èsser senator, 18 pels deputats dempuèi 2011. Los comerçants en liquidacion judiciària las personas condamnadas per corrupcion venon ineligibles per un an o mai. Existís tanben d'incompatibilitats de foncion. Se pòt pas èsser parlamentari e foncionari, parlamentari e exercir de foncions de direccion dins las entrepresas nacionalas. Se pòt pas cumular lo mandat de parleamentari amb mai d’un dels mandats seguents: membre d'un conselh o d'un executiu regional, general, municipal. Lo cumul es enebit amb d'autres mandats parlamentaris, senator, deputats, deputats europèus.

L’article 26 de la Constitucion de 1958 (revisat en 1995) fixa las immunitats parlamentàrias. Existís una irresponsabilitat parlamentària sus sas opinions e son vòte dins l'encastre de son trabalh parlamentari. Gausís tanben d’una inviolabilitat relativa. Pòt èsser acusat per un crime o un delicte pas que amb l’autorizacion delu burèl de l’assemblada competenta levat flagrança o condamnacion definitiva per un tribunal.


Foncionament parlamentari[modificar | modificar la font]

Dempuèi 1995, existís pas qu’una sesilha unica de 9 meses començant en octobre. En cas de besonh, le Primièr Ministre pòt decidir de tener de jorns e mai.

Lo President de ma republica pòt dubrir e acabar de sesilhas extraordinàrias. L’òrdre del jorn es determinat per avança, s'es demandada pels parlamentaris, sa durada pòt pas despassar 12 jorns. S'es demandada pel govèrn, cap de durada es fixada.

Cada Assemblada redigís son règlament somés al contraròtle de constitucionalitat del Conselh Constitucional.

Los grops parlamentaris an un ròtle, regropan los elegits del meteis partit o de meteissa sensibilitat. 20 deputats o 15 senators son necessaris per constituir un grop entre autre dins l'atribucion de la comissions.

Las uèit comissions permanentas de l'Assemblada Nacionala e las sièis del Senat caduna especializada dins de grands domenis estúdian los projèctes o proposicions de leis e preparan los emendaments.


Poders del Parlament[modificar | modificar la font]

La Constitucion de 1958 mermèt fòrça los poders del Parlament. A la prerogativa abituala del poder legislatiu coma lo dich l’article 34. « la lei es votada pel Parlament ». Mas l'article limita fòrça lo domeni de la lei. Lo Parlament fixa las règlas suls dreches civics e las libertats publicas, lo drech de las personas, lo drech penal e de procedura penala. Legifèra sus las jurisdiccions, las magistraturas, los impòsts, la moneda, los regims electorals, de la creacion de categorias d’establiments publics, l'estatut dels foncionaris, las nacionalizacions. Mas fa que fixar los principis fondamentals per l’organizacion de la Defensa Nacionala, las collectivitats localas, l’ensenhament, lo drech de proprietat, de las obligacions e del trabalh. totes los autres domenis relèvan del reglamentari, es a dire del poder executiu (article 37). Aquela limitacion aviá per tòca d'acabar amb la paralisia parlamentària existent jos la Cinquena Republica.


Mejans d’accion del Parlament sul govèrn[modificar | modificar la font]

Lo Parlament pòt contrarotlar lo trabalh del govèrn amb una Commission d'enquèsta parlamentària.

Lo mejan mai conegut de contrarotlar lo govèrn es la practica de las questions parlamentàrias. Lo govèrn deu consacrar una sesilha per setmana e respondre a las questions dels representants de cada assemblada.

Dempuèi 1992, lo govèrn deu sometre al Parlament las proposicions d’actes relatius a l’Union Europèa s’an una incidéncia sus la legislacion francesa.

Per manifestat lor desacòrdis, los deputats pòdon pausar una mocion de censura. Valabla s'es signada par 10 % dels deputats cal un vòte favorable de 50 % dels membres de l’Assemblada Nacionala per que capite. En cas de vòte positiu, lo govèrn deu demissionar. Mas dempuèi 1962, l’existence d’un parti majoritaire a permis au gouvernement de s’appuyer sur une majorité solide rendant impossible le vote d’une motion de censure.

Procedura legislativa[modificar | modificar la font]

Prepausar una lei[modificar | modificar la font]

L’initiativa de las leis aparten al Primièr ministre e als membres del Parlament. Gaireben totes los tèxtes son depausats pel Govèrn e son nomenats « projèctes de lei ». Los autres tèxtes son depausats per de deputats o de senators e se nomenan alara de « preposicions de lei ».

Examen del tèxte en comission e emendaments[modificar | modificar la font]

Lo vòte de la lei passa per de fasas definidas precisament per la Constitucion e pels règlaments d'ambedoas assembladas. Aprèp qu'es estat depausat pel Govèrn o pel Parlament, un tèxte es examinat per una comission, que designa un raportaire encargat de detalhar las mesuras prepausadas e eventualament los emendaments a i portar, discutar en sesilha publica e votar pendent una o mai lecturas dins cada cambra.

Un tèxte pausat es pas necessàriament discutit. Se lo govèrn e lo burèl de l’assemblada auprèp que foguèt pausat decidís pas de l’inscriure en sesilha.

Lo tèxte del depart, abans l’examen en sesilha publica, pòt èsser apondut d’emendaments, es a dire de modificacions que crean, modifican o suprimisson un article del tèxte de lei.


Fin finala, l’examen del tèxte pendent de lecturas per caduna de las cambras permet sovent de melhorar lo tèxte, o en corrigissent de punts tecnics, o en prepausant de mesuras suplementàrias per viaá d’aemendaments, depausat per un parlamentari o pel Govèrn.

Vòte de la lei[modificar | modificar la font]

Lo vòte de la lei en França repausa sul principi de l’acòrdi sus un meteis tèxte entre l’Assembla Nacionala e lo Senat. L'acòrdi se fa per la procedura de la naveta parlamentària, descricha per l’article 45 de la |Constitucion: « tot projècte o proposicion de lei es examinada successivament dins ambedoas assembladas del Parlament per tòca de l’adopcion d’un tèxte identic ». Aprèp lo vòte d’un tèxte per una assemblada, es transmés a l’autra assemblada. La meteissa procedura contunha: examen en commission, depaus eventual d’emendaments, examen e vòte en sesilha publica e comença la naveta parlamentària.

L’examen del tèxte dins caduna d'ambedoas assembladas constituís la primièra lectura. Se la segonda assemblada adòpta lo tèxte sens lo modificar, es a dire sens adoptar d’emendament, la procedura s’acaba: lo president de la Republica deu promulgar lo tèxte, que ven una lei tre qu'es publicat al jornal oficial. Se la segonda assemblada rebuta o modifica lo tèxte, aquel torna a la primièra assemblada. E la segonda lectura, seguís la meteissa procedura. En cas de desacòrdi entre ambedoas assembladas e se lo govèrn interven pas, la naveta parlamentària pòt durar sens fin.

Lo govèrn pòt intervenir aprèp la segonda lectura o la primièra en cas d’urgéncia en convocant una Commission mixta paritària prevista dins l'article 45 de la constitucion. Compausada de sèt deputats e de sèt senators, ensaja de metre al punt un tèxte de compromés. S'es impossible, aprèp una novèla lectura, lo darrièr mòt ven a l’Assemblada Nacionala. Solament aquel punt de la Constitucion dona la primautat a l’Assemblada Nacionala sul Senat dins lo vòte de la lei. En practica, l’Assemblada Nacionala utiliza pauc aquel poder, perque las assembladas acaban per s’acordar sus un tèxte abans la naveta. Pasmens, l’existéncia d'aquel recors dona a l’Assemblada Nacionala una fòrça de pression e assegura son ròtle preponderant dins lo vòte de la lei.

Autres poders del Parlament[modificar | modificar la font]

L’article 89 de la Constitucion dona al Parlament de poders constituents. Cap de revision constitucionala se pòt pas far sens l’acòrdi de las doas cambras. Aprèp lo vòte en tèrmes identics per ambedoas Assembladas, l’aprobacion definitiva se pòt far de dos biais: o per una reünion del Parlament en congrès a Versalhas (Cal alara un vòte de 3/5 dels representants per que la revision constitucionala siá adoptada), o per referendum coma o prevei l’article 11 de la Constitucion.

Sus diplomacia, lo Parlament deu ratificar los decrets mai importants. E l’article 11 de la Constitucion permet de contornar lo Parlament en donant la possibilitat de sometre al referendum tot projècte de lei per autorizar la ratificacion d’un tractat avent d'incidéncias sus la Constitucion. L’article 35 dona al Parlament lo poder de declarar la guèrra. Mas los conflictes contemporanèus que França i participa son pas que des missions dins l'encastre de l’ONU o de l’OTAN e totjorn fòra del territòri nacional. Jamai las Assembladas doncas utilizèron aquela prerogativa.

Fin finala lo Parlament a qualques poders en matèria de justícia. Pòt sasir e organizar la Nauta Cort de Justícia e la Cort de Justícia de la Republica. Es tanben el que vòta las leis d’amnistia.

Tèxtes de referéncia[modificar | modificar la font]

La Constitucion francesa de 1958 definís lo vòte de la lei dins son Titre V - Dels rapòrts entre lo govèrn e lo Parlament:

  • article 34: domenis que la lei i pòt intervenir
  • article 38: cas de las ordenanças
  • article 39: iniciativa de las leis
  • articles 40 e 41: cas que lo govèrn pòt refusar a priori una proposicion de lei o un emendament
  • articles 42 a 44: examen del tèxte en comission e depaus d’emendaments
  • article 45: naveta parlamentària
  • article 46: cas dels projèctes de lei organica
  • article 47 e 47-1: cas dels projèctes de lei de finanças e dels projèctes de lei de finançament de la securitat sociala
  • article 48: fixacion de l’òrdre del jorn de las assembladas
  • article 49 a 51: engatjament o mesa en causa de la responsabilitat del govèrn.

Reglaments del Parlament suls sites de l’Assemblada nacionala [1] e del Senat [2].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr)Claude Truchot, Europe : l'enjeu linguistique, p. 79

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia (fr)[modificar | modificar la font]

  • Les Assemblées parlementaires françaises (numéro 5216) de Pascal JAN aux éditions La Documentation française (ISSN : 1763-6191).
  • Philippe Georges et Guy Siat, Droit public, Sirey, 2004.
  • Sous la direction de Jean-Luc Parodi, Institutions et vie politique, la documentation française, 2003.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]