Pirenèus
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Mapa topografica dels Pirenèus |
||||||||||||
| Geografia | ||||||||||||
| Altitud | 3 404 m, Pic d'Aneto | |||||||||||
| Massís | ||||||||||||
| Longor | 430 km | |||||||||||
| Largor | per una altitud > 1 000m : max 150 km | |||||||||||
| Superfícia | km2 | |||||||||||
| Coordenadas | ||||||||||||
| Administracion | ||||||||||||
| País |  França Espanha Andòrra |
|||||||||||
| Regions Autonomias |
Occitània  Aquitània, Miègjorn-Pirenèus, Lengadòc-Rosselhon Bascoat  Navarra  Aragon  Catalonha  |
|||||||||||
| ' | ||||||||||||
| Geologia | ||||||||||||
| Edat | Eocèn | |||||||||||
| Ròcas | Ròca metamorfica e sedimentàrias | |||||||||||
Los Pirenèus, tanben sonats popularament los Pòrts, son una cadena montanhosa entre la mar Mediterranèa (cap de Creus) e l'ocean Atlantic (golf de Gasconha), situada en Occitània (pendís nòrd), als Païses Catalans (èst), al Bascoat (oèst) e en Aragon (pendís sud).
En tèrmes d'estats, los Pirenèus separan França (pendís nòrd) e Espanha (pendís sud) e comprenon al mitan lo principat d'Andòrra. Las principalas excepcions a aquesta disposicion son formadas 1º per la Val d'Aran, una valada occitana que depend d'Espanha mas que se situa sul pendís nòrd del massís; 2º per lo vilatge catalan de Llívia qu'es una enclava espanhòla dins l'estat francés; 3º per la comarca catalana de Cerdanha situada sul pendís sud de la cadena, mas partejada entre França e Espanha.
An una longor de 425 km e una largor que generalament fa pas mai de 100 km.
Lo gentilici es pirenenc -a.
Los Pirenèus prenon los noms seguents dins las lengas dels territòris qu'ocupan: en catalan Pirineus; en aragonés Perinés; en basc Pirinioak; en francés Pyrénées; en espanhòl Pirineos.
Segond la mitologia grèga, los Pirenèus foguèron creats per Eracles, que faguèt un clapàs per enterrar la princessa Pirena.
Principalas cimas [modificar]
Qualques unas de las cimas pus importantas dels Pirenèus son, entre d'autras:
- Lo Pic d'Aneto (3404 m), en Ribagòrça, lo pus naut de la sèrra.
- Lo pic de Pocets (3375 m), en Ribagòrça.
- Lo Mont Perdut (3355 m), en Aragon.
- Lo Vinhamala (3298 m), en Gasconha.
- Lo Pica d'Estats (3143 m), a caval entre Palhars Sobeiran e Gasconha.
- La Comapedrosa (2942 m), altitud maximala d'Andòrra.
- Lo Carlit (2921 m), en Nauta Cerdanha.
- La Collarada (2886 m), en Aragon.
- Lo Pic de Mieidia d'Aussau (2884 m), en Bearn
- Lo Montardo (2830 m), dins la Val d'Aran.
- Lo Canigó (2784 m), en Conflent.
- Las doas cimas dels Encantats (2747 e 2738 m), en Palhars Sobeiran.
.svg){kind=small}
