Aragonés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Aragonés
Q749533Q749533
Nuvola apps gaim.png
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Generalitats
Nuvola apps gaim.png
Partida de Q749533
Sosclassa de
Nomenat d'aprèst
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Situat dens
País
Sit oficial
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas Indoeuropèu
Dialècte semontanés (WikiData)Q3573753Q3574028cheso (WikiData) e  Q3574000
ISO 639-1 an
ISO 639-2 arg
ISO 639-3 arg
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet Alfabet latin
còde de lenga IETF
còde de lenga Wikimedia an
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Espanha
Regions Aragon
Parlat per 10 000-30 000 personas
Classament pel nombre de locutors  ?ena
Tipologia -
Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas > iberoromanic > aragonés
Grop indoeuropèu
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
Lenga oficiala de ---
ISO 639-1 an (en)
ISO 639-2 arg (en)
ISO 639-3 arg (en)
ISO 639-6 arg (en)
Parent wctl (en)
Mòstra Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme
Articlo 1

Totz es hombres naixen libres y iguals en dignidat y en dreitos. Son adotatos de razón y de conciencia y han de comportar-se fraternalment es uns con es atros.

Las tres lengas d'Aragon: aragonés (roge), castelhan (jaune) e catalan (violet). Una mapa pus precisa es aquí.

L'aragonés, sonat de còps la fabla (noms autoctòns: aragonés, luenga aragonesa), es una lenga romanica (ye una luenga romanz...) parlada dins lo nòrd d'Aragon (Espanha), al pè dels Pirenèus (pendís sud). Coma lo catalan, lo castelhan o lo portugués, s'espandiguèt cap al sud mercé a la reconquista, mas recuolèt davant lo castelhan tre la fin de l'Edat Mejana. De còps se parla d'"aragonés" pel castelhan d'Aragon amb substrat aragonés.

La classificacion de l'aragonés es un objècte de debat. La lingüistica romanica tradicionala lo considèra coma un dialècte de l'espanhòl mas d'estudis mai recents afirman qu'es una lenga independenta. Ça que la, totes los especialistas son consents per dire que l'aragonés ten d'afinitats a l'encòp amb l'espanhòl, l'occitan (gascon) e lo catalan. La revendicacion culturala, en tot cas, presenta sempre l'aragonés coma una lenga a part entièra.

Dinamica[modificar | modificar la font]

L'estimacion mai correnta considèra que 10 000 personas parlan l'aragonés. Existisson tanben de neolocutors de la fabla dins las ciutats màgers d'Aragon.

Istòria[modificar | modificar la font]

Origina[modificar | modificar la font]

L'aragonés es una lenga derivada del latin. Cal notar que sul territòri d'origina de la lenga, se parlèron fins a la fin del sègle X de parlars bascos que coexistissián amb de parlars romanics que passavan del latin a l'aragonés. Aquel fach pòt explicar en partida cèrtas afinitats que ten l'aragonés amb los parlars gascons pirenencs, que tanben an un substrat basco important.

L'aragonés —o pus exactament lo navarroaragonés— nasquèt a l'entorn del sègle VIII coma un dels dialèctes nombroses del latin desvolopats dins los Pirenèus centrals. Son domeni inicial èra al nòrd e a l'èst de la val d'Èbre, dins certanas regions de la Rioja, al sud e a l'èst de Navarra e en Aut Aragon.

Espandiment[modificar | modificar la font]

Dins la lenta Reconquista crestiana contra los sarrasins, durant l'Edat Mejana, la repopulacion crestiana del centre de la Val d'Èbre e d'una part de la Peninsula Iberica, per los navarreses e aragoneses, faguèt que lor lenga lai s'estendèsse. Aquel fenomèn foguèt favorizat pel fach que se parlava dins aquelas zonas reconquistadas un idiòma romanic anterior, lo mossarabi, qu'èra la lenga dels crestians e dels musulmans autoctòns: amb pauques cambiaments, foguèt facil de l'aragonesizar. Lo mossarabi a laissat de traças en aragonés.

L'expansion de l'aragonés, probable, faguèt començar l'influéncia d'autras lengas romanicas parladas per certans reconquistaires crestians presents en Aragon: l'occitan, lo castelhan e pus tard lo catalan. Lo navarroaragonés que se parlava dins la Rioja e dins la region de Soria, a l'oèst d'Aragon, comencèt de desparéisser a aquela epòca per laissar la plaça al castelhan.

Al sègle XII, l'union del Reialme d'Aragon amb Catalonha (centrada sul comtat de Barcelona), sota lo meteis rei, signifiquèt l'union d'un grand territòri lingüisticament eterogenèu, que l'aragonés se i parlava a l'oèst e lo catalan a l'èst. A aquela epòca apareguèron los primièrs tèxtes amb de formas romanicas majoritàrias, en aragonés sovent, mas tanben en occitan e en catalan (abans s'escriviá sonque en latin amb de traças de las lengas romanicas). Dins la reconquista que se faguèt a partir de l'union dinastica, l'aragonés s'espandiguèt mens que lo catalan: nonmàs dins d'airals del Sistèma Iberic al sud del sector central de la Val d'Èbre, en arribant al sud de manièra compacta fins a las comarcas churras actualas del nòrd-oèst del País Valencian. I aguèt tanben d'enclavas aragonesofònas encara mai luènh al sud, especialament dins lo reialme de Múrcia, mas durèron pas gaire entre las zonas vesinas que parlavan catalan, arabi e castelhan.

Reculada[modificar | modificar la font]

L'espandiment del castelhan o espanhòl, coma lenga comuna de la Peninsula, signifiquèt la recession de l'aragonés e un procès de castelhanizacion. Un dels moments clau de l'istòria de l'aragonés se produguèt quand un rei d'origina castelhana foguèt coronat al sègle XV: Ferrand I d'Aragon (conegut tanben coma Ferrand d'Antequera). Amb sa dinastia castelhana dels Trastamaras implantada en Aragon, lo castelhan foguèt favorizat un periòde de diglossia comencèt, que dura fins a uei. Aquela union dinastica d'Aragon amb Castelha, puèi la suspension progressiva de tota capacitat d'autogovèrn al sègle XVIII, impliquèron la reduccion de l'aragonés, qu'encara se parlava largament, a un parlar rural e popular, mentre que la noblesa causiguèt de parlar lo castelhan coma simbòl de poder. Lo domeni geografic de l'aragonés reculèt entre los sègles XV e XIX per se restrénher ara al pè dels Pirenèus.

La violéncia contra l'aragonés foguèt maximala sota lo regim del dictator Franco al sègle XX. Los magistres tustavan los escolans qu'emplegavan l'aragonés a l'escòla e la legislacion enebiguèt l'usatge public de tota lenga que foguèsse pas l'espanhòl.

Renaissentisme[modificar | modificar la font]

Après la mòrt de Franco en 1975, la democracia constitucionala espanhòla, que lo pòble votèt en 1978, a permés una aumentacion del nombre d'òbras sus la literatura e la lenga aragonesas. La situacion actuala es critica, ja que poiriá semblar qu'es tròp tard per salvar una lenga que se parla pas que dins de grops escarses e freules. Pasmens lo movement de recuperacion e de revendicacion per l'aragonés a engenerat de locutors novèls que foncionan en ret, pas solament en Aut Aragon, mas tanben dins las zonas castelhanizadas de la rèsta d'Aragon (per exemple se'n tròba dins de grandas vilas castelhanizadas coma Saragossa, Òsca e Teròl).

Estructura de la lenga[modificar | modificar la font]

Fonologia[modificar | modificar la font]

Evolucion diacronica de la fonologia[modificar | modificar la font]

De caracteristicas pròprias de la fonetica aragonesa dins son evolucion dempuèi lo latin son:

  • Las O,E dobèrtas del protoromanic resultan sistematicament dins los diftongs [we],[je]:
    • PONTE > puent (esp. puente; cat. pont; occ. pont/pònt)
    • FERRU > fierro (esp. hierro; cat. ferro; occ. fèrre/hèr)
    • E tanben diftonga en [ja] dins bèls parlars centrals (puande, fiarro) o dins bèls mots generals (balluaca). Lo diftong [ue] tanben diftongava ocasionalament en [uo]: (luogo).
  • Diftongason davant iòd d'aquestas O, E dobèrtas:
    • FOLIA > fuella (esp. hoja; cat. fulla; occ. fuèlha/huelha)
    • SPEC'LU > espiello (esp. espejo; cat. espill/mirall; occ. espelh)
  • Pèrda de l'-E finala non accentuada:
    • GRANDE > gran (esp. grande; cat. gran; occ. grand/gran)
    • FRONTE > frent (esp. frente; cat. front; occ. front/frònt)
  • A la diferéncia de las autras lengas romanicas subre substrat basco, l'espanhòl e l'occitan gascon, l'aragonés presèrva l'F- romanica iniciala:
    • FILIU > fillo (esp. hijo; cat. fill; occ. filh/hilh; gal.-port. filho)
  • Lo iòd romanic (GE-,GI-,I-) deven una africada palatala sorda ch [tʃ]:
    • IUVEN > choven (esp. joven; cat. jove; occ. jove)
    • GELARE > chelar (esp. helar; cat. gelar; occ. gelar)
  • Coma dins una part de l'occitan e coma en galègoportugués, los grops cultes romanics -ULT-, -CT- venon [jt]:
    • FACTU > feito (esp. hecho; cat. fet; occ. fach/fait/hèit; gal.-port. feito)
    • MULTU > muito (esp. mucho; cat. molt; occ. mo[l]t; gal.-port. muito)
    • NOCTE > nueit (esp. noche; cat. nit; occ. nuèch/nuèit; gal-port. noite)
    • Existís la reduccion dins bèlas varietats, coma la belsetana (feto, muto, nuet), e d'ibridacions amb la forma castelhana (fecho).
  • Los grops romanics -X-, -PS-, SCj- venon una fricativa palatala sorda ix [ʃ]:
  • COXU > coixo (esp. cojo; cat. coix; COXA > occ. cuèissa/cueisha)
  • Coma dins la majoritat de las lengas romanicas occidentalas e a la diferéncia de l'espanhòl, los grops romanics -Lj-, -C'L-, -T'L- venon una laterala palatala ll [ʎ]:
    • MULIERE > muller (esp. mujer; cat. muller; occ. molhèr; gal.-port. mulher)
    • ACUT'LA > agulla (esp. aguja; cat. agulla; occ. agulha; gal.-port. agulha)
    • De còps que i a, mai que mai en aragonés ancian, las solucions èran -T- o -CH-: mandiata, vetiecho (en fàcia de la forma majoritària vetiello), etc.
  • Coma en espanhòl, en catalan (parcialament), en occitan (parcialament) e en galèc, V evoluciona vèrs /b/:
    • VALORE > valor [b-] (Esp. valor [b-]; Cat. valor [b-/v-]; Occ. valor [b-/v-]; Galèc valor [b])

Morfosintaxi[modificar | modificar la font]

Determinants[modificar | modificar la font]

Possessius[modificar | modificar la font]

Los possessius an la foncion determinanta quand son precedits de l'article definit. Lo substantiu determinat se pòt trobar dins la mitat de la combinason:

  • O mío campo; a mía casa; a casa mía; etc. (lo mieu camp; la miá casa; la casa miá).

De còps, cal pas l'article:

  • Casa nuestra ye cerqueta d'aquí (la casa nòstra es pròcha d'aquí).

Amb bèls substantius referents a de parents pròches, s'emplega tanben la forma corta del possessiu, que s'acompanha pas de l'article:

  • Mi pai; tu mai (mon paire; ta maire).

Pronoms[modificar | modificar la font]

Particulas pronominalas[modificar | modificar la font]

L'aragonés, coma fòrça lengas romanicas (mas a la diferéncia de las iberorromanicas), sèrva las formas latinas ENDE e IBI dins las particulas pronominalas: en/ne (en occitan: ne) e bi/i/ie (en occitan: i).

Combinasons de formas pronominalas[modificar | modificar la font]

La combinason comuna en aragonés dels pronoms personals de la tresena persona del complement dirècte e indirècte distinguís pas solament lo nombre de l'indirècte (li/le; lis/les) mas los dos genres e nombres s'assòcian en una sola forma (en).

  • Li'n / Le'n
  • Lis ne / Les ne

La forma es pro particulara se se compara amb las lengas vesinas, dins las qualas, o ben i a diferéncia de nombre e genre dins l'indirècte (en espanhòl), o ben i a diferéncia de nombre e genre dins lo dirècte (en catalan):

  • As mazanas, ta Chusepa, li'n daban siempre que en quereba.
  • (espanhòl: Las manzanas, a Josefa, se las daban siempre que quería.)
  • (catalan: Les pomes, a Josepa, les hi/li les donaven sempre que en volia.)

Se cal avisar qu'existisson de formas en qualques variedats aragonesas que daissan clar lo genre e nombre del complement dirècte. Ansin aquò se passa dins las formas ribagorçanas aragonesas lo i, la i, los i, las i; o dins las formas belsetanas le'l/le lo, le la, le's/le los, le las, comparablas amb las formas del catalan classic li'l, li la, etc., encara vivas dins una bona part del País Valencian.

  • Las mazanas, ta Chusepa, las i daban siempre que en queriba.
  • Las mazanas, ta Chusepa, le las daban siempre que en quereba.

Evolucion gramaticala diacronica[modificar | modificar la font]

  • A la diferéncia de l'espanhòl, la -B- latina laissa una traça dins las terminasons de l'imperfach de l'indicatiu dins las conjugasons 2a e 3a: teniba (occ. teniá/tienèva, esp. tenía, cat. tenia, gal.-port. tinha)

Codificacion[modificar | modificar la font]

Ortografia[modificar | modificar la font]

L'aragonés coneissiá tres ortografias concurrentas:

  • La grafia d'Òsca (grafía de Uesca) o del 87. Foguèt majoritària dins l'usatge, mas pas completament generalizada. Se fixèt en 1987 amb una Convencion que se tenguèt a Òsca. Es sostenguda per lo Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA, Conselh de la Lenga Aragonesa). Son principi es de notar los fonèmas de manièra quasi unifòrma, sens téner compte de l'etimologia. Per exemple, v e b son uniformizats en b; tanben ch, j, g(+e), g(+i) son uniformizats en ch... Certanas solucions calcan l'espanhòl (ñ, accents grafics).
  • La grafia SLA es apareguda en 2004 amb la fondacion de la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA, Societat de Lingüistica Aragonesa). Es minoritària dins l'usatge. Son ambicion es de remplaçar la grafia d'Òsca, que l'estiman tròp espanholizada, per fin de rendre a l'aragonés sas tradicions graficas medievalas e per lo sarrar del catalan e de l'occitan. Per exemple, coma en aragonés medieval, v e b son distints; tanben ch, j, g(+e), g(+i) son distints; s'escriu ny en luòc de ñ. Los accents grafics foncionan un pauc coma en catalan e en occitan.

La manca de generalizacion completa de la grafia d'Òsca e sa contestacion per l'SLA an engenerat la creacion de l'Academia de l'Aragonés (Acadèmia de l'Aragonés) en 2005. Aquel organisme novèl a recebut lo sosten d'institucions nombrosas per trobar una ortografia pus consensuala e per elaborar tanben una varietat estandard d'aragonés: son trabalh es en cors e publicà en 2010 la Propuesta Ortografica de l'Academia de l'Aragonés: una nòrma novèla[1].

Comparason entre las ortografias de l'aragonés[2]
fonèmas grafia de 1987 grafia SLA Propuesta ACAR
/a/ a a a
/b/ b
Òc Ex: bien, serbizio, bal, autibo, cantaba
b, v segon l'etimologia, coma en catalan e occitan.
Òc Ex: bien, servício, val, activo, cantava
b, v segon l'etimologia absoluta.
Òc Ex: bien, servicio, val, activo, cantaba
/k/
  • c
  • qu davant e, i
  • c
  • qu davant e, i
  • c
  • qu davant e, i
/kw/ cu coma en espanhòl
Òc Ex: cuan, cuestión
Coma en catalan e un pauc coma en occitan:
  • qu davant a, o.
  • davant e, i.
    Òc Ex: quan, qüestion.
Coma en catalan e un pauc coma en occitan:
  • qu davant a, o.
  • davant e, i.
    Òc Ex: quan, qüestion.
/tʃ/ ch
Òc Ex: chaminera, minchar, chustizia, cheografía
  • ch.
  • j (g davant e, i) segon l'etimologia, coma en catalan e occitan.
    Òc Ex: chaminera, minjar, justícia, geografia
ch
Òc Ex: chaminera, minchar, chusticia, cheografía
/d/ d d d
/e/ e e e
/f/ f f f
/g/
  • g
  • gu davant e, i
  • g
  • gu davant e, i
  • g
  • gu davant e, i
/gw/
  • gu davant a, o
  • davant e, i
  • gu davant a, o
  • davant e, i
  • gu davant a, o
  • davant e, i
h etimologica, muda dempuèi lo latin Pas notada.
Òc Ex: istoria
Notada coma en aragonés medieval e en catalan.
Òc Ex: história
Notada coma en aragonés medieval e en espanhòl.
Òc Ex: historia
/i/ i i i
/l/ l l l
/ʎ/ ll ll ll
/m/ m m m
/n/ n n n
/ɲ/ ñ coma en espanhòl
Òc Ex: añada
ny coma en aragonés medieval e coma en catalan
Òc Ex: anyada
ny coma en aragonés medieval e coma en catalan
Òc Ex: anyada
/o/ o o o
/p/ p p p
/r/ r r r
/rr/
  • rr
  • r- en començament de mot
  • rr
  • r- en començament de mot
  • rr
  • r- en començament de mot
/s/ s (tanben entre doas vocalas, jamai ss*) s (tanben entre doas vocalas, jamai ss*) s (tanben entre doas vocalas, jamai ss*)
/t/ t t t
-t finala etimologica, muda en aragonés contemporanèu Pas notada.
Òc Ex: soziedá, debán, chen
Notada coma en aragonés medieval, en catalan e en occitan.
Òc Ex: sociedat, devant, gent
Notada coma en aragonés medieval, en catalan e en occitan.
Òc Ex: sociedat, devant, chent
/u, w/ u u u
/jʃ/ (dialèctes orientals)
/ʃ/ (dialèctes occidentals)
x
Òc Ex: baxo
  • ix (dialèctes orientals).
  • x (dialèctes occidentals).
    Òc Ex: baixo (oriental) = baxo (occidental)
  • ix .
    Òc Ex: baixo
/j/
  • y en començament de mot e entre doas vocalas
  • i dins los autres cases
  • y en començament de mot e entre doas vocalas
  • i dins los autres cases
  • y en començament de mot e entre doas vocalas
  • i dins los autres cases
/θ/ z
Òc Ex: zona, Probenza, fez, zentro, serbizio, realizar, mozez.
  • z davant a, o, u, en començament de mot.
  • ç davant a, o, u, a l'interior del mot.
  • z en fin de mot.
  • c davant e, i.
  • z dins los mots internacionals (mots sabents grècs, manlèus, amb una z a l'origina).
    Òc Ex: zona, Provença, fez, centro, servício, realizar, mozez.
  • z davant a, o, u, en començament e interior de mot.
  • z en fin de mot.
  • tz en fin de mot de plurals e verbals
  • c davant e, i.
  • z dins los mots internacionals (mots sabents grècs, manlèus, amb una z a l'origina).
    Òc Ex: zona, Provenza, fetz, centro, servicio, realizar, mocetz.
formas sabentas Se nòta las tendéncias a l'assimilacion, coma dins la nòrma mistralenca de l'occitan.
Òc Ex: dialeuto, estensión mas lecsico.
Se nòta pas totas las tendéncias a l'assimilacion, coma dins la nòrma classica de l'occitan.
Òc Ex: dialecto, extension e lexico.
Se nòta pas totas las tendéncias a l'assimilacion, coma dins la nòrma classica de l'occitan.
Òc Ex: dialecto, extension e lexico.
notacion de l'accent tonic (en gras dins los exemples) Modèl espanhòl.
Òc Ex:
  • istoria, grazia, serbizio
  • mitolochía, cheografía, María, río
  • atenzión
  • choben, cantaban
Modèl catalan e occitan.
Òc Ex:
  • história, grácia, servício
  • mitologia, geografia, Maria, rio
  • atencion
  • joven, cantavan
Criteri de volontat (solament se se vòl concretar la pronóncia).
Òc Ex:
  • historia, gracia, servicio
  • mitolochia, cheografia, Maria, rio
  • atencion
  • choven, cantaban ("jove, cantavan")

Estandardizacion[modificar | modificar la font]

Una varietat estandard de l'aragonés es en cors d'elaboracion mas acipa sus divèrsas concepcions divergentas.

  • Los partisans de la grafia d'Òsca (en particular lo Consello d'a Fabla Aragonesa) elabòran pichon a pichon una varietat estandard dicha aragonés comun o aragonés estandard, que selecciona mai los traches occidentals qu'orientals. Mas certans ponches son pas encara completament fixats. Cal preferir los participis passats en -ato -ata o ben en -au -ada? Cal admetre la forma ro/ra per l'article definit, al costat de las formas pus espandidas o/a e lo/la?
  • Los partisans de la grafia SLA (en particular la Sociedat de Lingüistica Aragonesa) estiman que lo modèl precedent de l'aragonés comun, que lo sonan pejorativament "neoaragonés", s'es fixat amb fòrça imprudéncia, amb una desconeissença dels dialèctes reals e amb de causidas fòrça artificialas. Segon l'SLA, aquò provocariá una desconnexion grèva entre los locutors naturals e un estandard ineficaç. L'SLA preconiza de faire un estudi pus aprefondit dels dialèctes e de crear d'estandards dialectals, que servirián de basa, eventualament, a una varietat estandard pus generala e ulteriora, mas connectada amb la coneissença reala dels dialèctes. Tanben l'SLA insistís sus lo fach que lo benasqués es intermediari entre l'aragonés e lo catalan e doncas a de recebre un estandard adaptat.

Finalament l'aparicion de l'Acadèmia de l'aragonés e de son ortografia en 2010 se fa amb de proposicions de normalizacion.

Dialèctes[modificar | modificar la font]

L'aragonés es fòrça dialectalizat e lo territòri de la lenga manca de continuitat. Los dialectes orientals son mai vius que non pas los occidentals.

  • Dialèctes occidentals : l'ansotan e lo cheso.
  • Dialèctes centrals : lo tensin, lo belsetan e lo semontanés
  • Dialèctes orientals : lo benasqués, lo gistavin e lo ribagorçan. Se discutís l'atribucion del parlar benasqués a l'aragonés o al catalan. Tanben cal ben distinguir dos "ribagorçans": 1º un primièr "ribagorçan" coma varietat de l'aragonés e 2º un autre "ribagorçan", mai a l'èst, qu'es el una varietat del catalan.

Ligams[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Propuesta ortografica de l'Academia de l'Aragonés
  2. Se dona pas los detalhs ortografics permetent de notar certans parlars locals.