Corsega
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipe de subdivision administrativa | Region francesa | |||||||||||||
| Zòna orària | UTC+01:00 | |||||||||||||
| País | ||||||||||||||
| Subdivisions | Nauta Corsega, Corsega del Sud | |||||||||||||
| Capitala | Aiacciu | |||||||||||||
| Organ legislatiu | ||||||||||||||
| ISO 3166-2 | FR-H
|
|||||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Corsega. | ||||||||||||||
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Prefectura | Aiacciu | |||||||||||
| Còde INSEE | 94 | |||||||||||
| Populacion - Sens comptes dobles - Totala - Densitat |
309 693 ab. 314 867 ab. (2010) 35,68 ab./km² |
|||||||||||
| Superfícia | 8 680 km² | |||||||||||
| Arrondiments | 5 | |||||||||||
| Cantons | 52 | |||||||||||
| Comunas | 360 | |||||||||||
| President del conselh regional |
||||||||||||
| Prefècte de region | ||||||||||||
| Sit web | http://www.corse.fr | |||||||||||
|
Nauta Corsega (2B) |
||||||||||||
Corsega (var. Còrsega) (Corsica en còrs) es un país e una illa de la Mediterranèa Occidentala e del sud d'Euròpa. Politicament ligada amb Gènoa puèi amb França, se revoltèt durant lo sègle XVII e foguèt lo primièr estat a establir una constitucion (1755).
Es administrada per França e n'es una collectivitat territoriala especiala assimilada a una region.
Lo capluòc es Aiacciu.
Lo gentilici es còrs -a.
Somari |
Istòria [modificar]
- Lo 15 de mai de 1768, per lo Tractat de Versalhas, la Republica de Gènoa cediguèt Corsega a França.
Geografia [modificar]
L'illa es situada en mar Mediterranèa. Alongada dins lo sens nòrd-sud, se troba alunhada de 160 km de la còsta provençala (França), a 82 km de la còsta toscana (Itàlia) e a sonque 12 km al nòrd de Sardenha, la granda illa sòrre. Es devesida en dos departaments: la Corsega del Sud e la Nauta Corsega.
Economia [modificar]
Cultura [modificar]
Lenga [modificar]
Vejatz article detalhat: còrs.
Cants e polifonias [modificar]
- Antoine Ciosi
- Barbara Furtuna
- Canta U Populu Corsu
- I Chjami Aghjalesi
- A Filetta
- L'Arcusgi
- Felì
- Petru Guelfucci
- I Mantini
- I Muvrini
- Jean-Paul Poletti
- Jean-Paul Poletti e lo Còr dels òmes de Sartèna
- Regina et Bruno
- Tino Rossi
- Soledonna
- Surghjenti
- Zamballarana
- Alte Voce
- I Cantelli
- I Voci di A Gravona
Escrivans de lenga còrsa [modificar]
- Ugo Peretti
- Paulu Matteu Della Foata
- Anton Liunardu Massiani
- Santu Casanova
- Sebastianu Dalzeto
- Anton' Francescu Filippini
- Petru Rocca
- Marco Angeli
- Rinatu Coti
- Ghjacumu Fusina
- Ghjacumu Thiers
- Ghjacumu Biancarelli
- Marcu Biancarelli
- Paulu Desanti
- Ghjuvan Luigi Moracchini
- Alain Di Meglio
- Ghjuvan Maria Comiti
Ligams extèrnes [modificar]
Nòtas e referéncias [modificar]