Corsega

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Corsega

capitala populacion (an)	Aiacciu 52 880 abitants (1999)
President	Ange Santini
Superfícia	8 680 km2
Populacion Densitat	275 000 (2005) 32 ab/km2
Pagina oficiala	http://www.corse.fr

Corsega (reg. Còrsega) (en còrs Corsica, Còrsica) es un país e una illa de la Mediterranèa occidentala e del sud d'Euròpa. Politicament ligada amb Gènoa puèi amb França, se revoltèt durant lo sègle XVII e foguèt lo primièr estat a establir una constitucion (1755).

Es administrada per e forma una region de l'estat francés.

Lo capluòc es Aiacciu.

Lo gentilici es còrs -a.

Somari 1 Istòria 2 Geografia 3 Economia 4 Cultura 4.1 Lenga 4.2 Cants e polifonias 4.3 Escrivans de lenga còrsa 5 Ligams extèrnes

[modificar] Istòria

• Lo 15 de mai de 1768, per lo tractat de Versalhas , la Republica de Gènoa cediguèt Corsega a França.

[modificar] Geografia

L'illa es situada en mar Mediterranèa. Alongada dins lo sens nòrd-sud, se troba alunhada de 160 km de la còsta provençala (França), a 82 km de la còsta toscana (Itàlia) e a sonque 12 km al nòrd de Sardenha, la granda illa sòrre. Es devesida en dos departaments: la Corsega del Sud e la Nauta Corsega.

[modificar] Economia

[modificar] Cultura

[modificar] Lenga

Vejatz article detalhat: còrs.

[modificar] Cants e polifonias

• Antoine Ciosi
• Barbara Furtuna
• Canta U Populu Corsu
• I Chjami Aghjalesi
• A Filetta
• L'Arcusgi
• Felì
• Petru Guelfucci
• I Mantini
• I Muvrini
• Jean-Paul Poletti
• Jean-Paul Poletti e lo Còr dels òmes de Sartèna
• Regina et Bruno
• Tino Rossi
• Soledonna
• Surghjenti
• Zamballarana
• Alte Voce
• I Cantelli
• I Voci di A Gravona

[modificar] Escrivans de lenga còrsa

• Ugo Peretti
• Paulu Matteu Della Foata
• Anton Liunardu Massiani
• Santu Casanova
• Sebastianu Dalzeto
• Anton' Francescu Filippini
• Petru Rocca
• Marco Angeli
• Rinatu Coti
• Ghjacumu Fusina
• Ghjacumu Thiers
• Ghjacumu Biancarelli
• Marcu Biancarelli
• Paulu Desanti
• Ghjuvan Luigi Moracchini
• Alain Di Meglio
• Ghjuvan Maria Comiti

[modificar] Ligams extèrnes

Lista del patrimòni mondial en França

Catedrala de Nòstra Dama d'Amians | Avinhon | Torre de Belgica e de França | Catedrala de Sant Estève de Borges | Canal del Miègjorn | Caps de Girolata e de Porto, Resèrva naturala de Scandola e Calancas de Piana, Corsega | Carcassona | Catedrala de Nòstra Dama de Rems, Basilica de Sant Remesi de Rems e Palais del Tau, Rems | Catedrala de Nòstra Dama de Chartres | Abadiá de Sant Savin sus Gartempe | Abadiá de Fontenay, Còsta d'Aur | Caunas ornadas de la valada de Vesera | Centre vila reconstruch del Havre | Val de Léger | Vièlh Lion | Abadiá del mont Sant Miquèl | Castèl de Fontainebleau e son pargue | Castèl de Versalhas e son pargue | Ribas de Sèina, París | Plaças Estanislau, de la Carrièra, e d'Aligança a Nancí | Pont de Gard | Provins | Mont Perdut, dins los Pirenèus | Monuments romans e romanics d'Arle | Camins de Compostèla | Teatre antic d'Aurenja e Arc de Trionf d'Aurenja | Salina reiala d'Arc e Senans | Sant Emilion | Estrasborg, Granda illa | Verzelai

Regions administrativas de França

Alsàcia · Aquitània · Auvèrnhe · Borgonha · Bretanha · Centre · Champanha-Ardena · Corsega · Franca Comtat · Guadalope · Guaiana · Illa de França · Lengadòc-Rosselhon · Lemosin · Lorena · Martinica · Miègjorn-Pirenèus · Nòrd-Pas de Calais · Bassa Normandia · Nauta Normandia · Païses de Léger · Picardia · Peitau-Charantas · Provença-Aups-Còsta d'Azur · Reünion · Ròse-Aups

Regions culturaus e istoricas de França e de Navarra

Alsàcia • Anjau • Armanhac • Artés • Auvèrnhe • Aunis • Engolmés • Bearn • Berric • Bigòrra • Borbonés • Borgonha • Carcin • Champanha • Comtat de Fois • Comtat de Niça • Comtat Venaicin • Corsega • Daufinat • Bretanha • Flandra • Franc Comtat • Gasconha • Guiana •Isla de França • Lemosin • Lengadòc • Lorena • Lionés • Maine • Marcha • Nivernés • Normandia • Peiregòrd • Picardia • Orleanés • Peitau • Provença • Roergue • Rosselhon • Santonge • Savòia • Torena •