Lemosin (Occitània)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Lemosin.
Lemosin
Flag of Limousin.svg Blason Vicomtes Limoges.png
Localizacion
Mapa Llemosí.PNG
Capitala Lemòtges
Lengas occitan
francés (per l'administracion francesa)
Gentilici Lemosin, lemosina



Lemosin es una region istorica d'Occitània. Correspond a la ciutat antica dau pòble gau daus lemoviç. Uei correspond aproximativament a la region administrativa de Lemosin (departaments de Cruesa, Nauta Vinhana e Corresa) e a la partida mai orientala de la partida occitana dau departament de Charanta (dins la region de Peitau-Charantas).

Sa capitala istorica es Limòtges (o Lemòtges).

Lo gentilici es lemosin -a.

Galariá[modificar | modificar la font]

Eraudica[modificar | modificar la font]

L'escut ancian (Ostau de Combòrn) es d'aur a cinc (o sieis) cotisas de gules. L'escut moderne (Ostau de Dreux-Bretanha) es d'ermina, bordat de gules.

Istòria[modificar | modificar la font]

Segon Juli Cesar dins los Comentaris sus la Guèrra de las Gàllias, la tribú daus lemoviç aguet un grand ròtle dins la resisténcia galla. Lor capitala era l'oppidum de Durotincum (actuau Vilatjobert, situat a Sent Deunis). Aquela vila era lo punt d'encontre d'itineraris economics nombrós, en fach, los lemoviç eran coneguts per lor produccion d'aur esplechat dins las minas a ciau dubert que i eran nombrosas. D'autres sites avián lor importància coma lo pueg d'Eissandon, Aiun, Usercha o encara Sent Gençan.

Lo territòri daus lemoviç comencet de se romanizar en 52 avans lo Crist, data de sa conquesta per Cesar. Las vilas fuguèren desplaçadas per fin de facilitar lo contraròtle de las rotas comercialas e daus autoctòns per l'autoritat romana. Aitau, la capitala daus lemoviç fuguet transferida a Augustoritum, la futura Lemòtges, ciutat creada entierament per los romans vers 10 avans lo Crist per fin de facilitar lo viatge per la ribiera de Vinhana.

Lemosin possedissiá de las ciutats segondàrias coma Briva Curretia (Briva) dins la rota Lion-Bordèu, Acitodunum (Aiun) dins la rota Borges-Clarmont. D'autres sites mai religiós, qu'òm ne serva daus vestigis, fuguèren creats o romanizats, coma Cassinomagus (Chassanom) per sos termes, Tintinhac a Navas emb un santuari ente se remarca un temple e un teatre, e tanben Los Cars a Sent Merd.

Daus riches proprietaris que vivián dins de villæ esplechavan las champanhas lemosinas. La toponimia a servat lo remembre d'aquelas esplechas agricòlas e quauques còps de lor proprietari. Daus vilatges nombrós que lor nom s'achaba en -ac son d'ancianas villæ, coma Flavinhac (villa de Flavinius), Solenhac (Solemniacum, villa de Solemnius). Se son trobats daus vestigis arqueologics coma los Convents a La Chapela, la villa de Péira Bufíera, o la villa galloromana e los termes de Brachaud, au nòrd de Lemòtges.

Geografia[modificar | modificar la font]

Localizacion aproximativa de la província istorica de Lemosin, dins los limits d'Occitània (en roge). En blau: una configuracion tardiva de la província de Lemosin au Regim Ancian, mas i chau apondre la zona de la Marcha au nòrd e au nòrd-oèst d'aquela zona blava.

Dialecte[modificar | modificar la font]

Lu Lemosin linguistic e administratiu, e sas vilas principalas.

Liams extèrnes[modificar | modificar la font]