Lemoviç

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Carta dau territòri lemoviç
Carta de l'espaci lemoviç emb sas principalas ciutats e vias (Fr)

Los Lemoviç - latin Lemovices - eran un pòble gallés originari d'Euròpa Centrala (los qui son restat en Germania, s'apelan Lemovii per far la diferéncia emb los de Gàllia). Lor nom ven de lemo « olme » e vices « qui vencen », quò vòl donc dire « vencedors emb l'olme ». L'olme fai benleu referéncia au bòsc de lors lanças[1]. An laissat lor nom a Limòtges e a Lemosin.

Lo territòri daus Lemoviç era sus los departaments de la Nauta Vinhana (87), Cruesa (23), Corresa (19), e sus 'na partida daus departaments de Charanta (16), de Dordonha (24) e d'Indre (36).

Lor "capitala" au moment de la conquesta romana era situada sus lo vilatjon de Vilajobert, sus la comuna de Sent Deunis.

Quauquas vilas conegudas : Acitodunum (23-Aiun), Argentate (19-Argentat), Blatomagus (87-Blom), Briva Curretia (19-Briva), Cassinomagus (16-Chassanom), Carovicus (87-Chasteu Chervic), Roncomagus (87-Rancom), Excingidiacum (19-Eissandon) e Uxellum (19-Ussèl).

A Sent Gençan era benleu Durotincon (en gallés, latinizat en Durotincum), 'na aglomeracion comerçanta.

Après la conquesta romana, la capitala devendrà ''Augustoritum'' (87-Limòtges).


Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, Éditions Errance, Paris, 2003.