Region francesa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Departaments e regions de França metropolitana a la començança del sègle XXI.

França es dividida en 27 regions (en francés, régions), que 21 son situadas en la França Metropolitana, un es l’illa de Corsega, de l’estatut especial, e 5 son departaments e collectivitats d’otramar. Cada region de la França continentala es tanben subdividida en entre 2 e 8 departaments.

Istòria[modificar | modificar la font]

La region es a l’origina una division administrativa que recampa un cèrt nombre de servicis de l’Estat. Los primièrs assages de recampar de departaments datan de las annadas 1920. En 1941, l'Estat francés crèa de prefèctes de region. De 1944 a 1946, de comissaris regionals de la Republica reprenon la foncion. Al mièg de las annadas 1950, de regions son creadas, mas lor establiment efectiu se fa en 1960. A partir de 1982, la descentralizacion fa de las regions de collectivitats localas amb divèrsas competéncias.

Cronologia[modificar | modificar la font]

  • La lei del 19 d'abril de 1941 crèa 18 prefecturas regionalas. Los limits regionals tenon compte de la linha de demarcacion.
  • La lei del 23 d'abril de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins lo manten de l'òrdre
  • La lei del 25 d'agost de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins l'economia
  • A la prima de 1944 lo govèrn provisòri crèa de comissaris regionals de la Republica
  • En 1946, los comissaris regionals son suprimits
  • Lo decret n°60-516 del 2 de junh de 1960 crèa 21 circonscripcions d'accion regionalas.
  • Lo decret n°70-18 del 12 de genièr de 1970 dessepara la circonscripcion de Provença-Còsta d'Azur-Corsega en doas : Provença-Aups-Còsta d'Azur e Corsega.
  • La lei n°72-619 del 5 de julhet de 1972 crèa d’establiments publics regionals.
  • La « lei Deferre » (lei n°82-213 dau 2 de març de 1982) fa de las regions de collectivitats territorialas de l’executiu elegit e parteja las competéncias entre l’Estat e las regions.
  • Las primièras eleccions regionalas se tenguèron lo 16 de març de 1986. L'escrutinh èra a un torn e a la proporcionala.
  • En 1991, Corsega ven una collectivitat territoriala de l'estatut especial, mas demòra una region.
  • Las segondas eleccions regionalas se tenguèron lo 22 de març de 1992.
  • Las tresenas eleccions regionalas se tenguèron lo 15 de març de 1998.
  • La lei de l'11 d'abril de 2003 càmbia lo mòde d'eleccion dels conselhs regionals (eleccion de 2 torns amb prima majoritària)
  • Las quatrenas eleccions regionalas se tenguèron los 21 e 28 de març de 2004.
  • Las leis del 26 de genièr de 2010 e del 16 de febrièr de 2010 refòrman las collectivitats localas en metent en plaça, a partir de 2014, de conselhièrs territorials. La durada del mandat dels conselhièrs regionals per èsser elegits en març de 2010 es reducha a 4 ans.
  • Las cinquenas eleccions regionalas se tenguèron los 14 e 21 de març de 2010.
  • En abril de 2011, Maiòta ven una collectivitat territoriala unica qu’es a l’encòp departament e region d’otramar.

Lista de las regions[modificar | modificar la font]

Regions en 2014[modificar | modificar la font]

Còde
INSEE
Region Populacion
sens
comptes dobles
(2012)
Populacion
totala
Còde
NUTS-2
Còde
ISO 3166-2
Departaments Arrondiments Cantons Comunas
42 Alsàcia 1 859 869 1 896 102 FR42 FR-A 2 13 75 904
72 Aquitània 3 285 970 3 376 481 FR61 FR-B 5 19 235 2296
83 Auvèrnhe 1 354 104 1 395 500 FR72 FR-C 4 14 158 1310
26 Borgonha 1 641 130 1 692 727 FR26 FR-D 4 15 174 2046
53 Bretanha 3 237 097 3 341 188 FR52 FR-E 4 15 201 1270
24 Centre 2 563 586 2 635 080 FR24 FR-F 5 20 198 1842
21 Champanha-Ardena 1 339 270 1 376 568 FR21 FR-G 4 15 146 1949
94 Corsega 316 257 321 482 FR83 FR-H 2 5 52 360
43 Franca Comtat 1 175 684 1 212 597 FR43 FR-I 4 9 116 1785
01 Guadalope 403 314 410 335 FR91 FR-GP 1 2 40 32
03 Guaiana 239 648 241 922 FR93 FR-GF 1 2 19 22
11 Illa de França 11 898 502 12 057 051 FR10 FR-J 8 25 317 1281
91 Lengadòc-Rosselhon 2 700 266 2 759 559 FR81 FR-K 5 14 186 1545
74 Lemosin 738 633 760 971 FR63 FR-L 3 8 106 747
41 Lorena 2 349 816 2 406 226 FR41 FR-M 4 19 157 2339
05 Maiòta 186 452 186 729 FRA5 FR-YT 1 1 19 17
02 Martinica 388 364 395 027 FR92 FR-MQ 1 4 45 34
73 Miègjorn-Pirenèus 2 926 592 3 011 801 FR62 FR-N 8 22 293 3020
31 Nòrd-Pas de Calais 4 050 756 4 118 776 FR30 FR-O 2 13 156 1547
25 Bassa Normandia 1 477 209 1 522 026 FR25 FR-P 3 11 141 1812
23 Nauta Normandia 1 845 547 1 889 181 FR23 FR-Q 2 6 112 1420
52 Païses de Léger 3 632 614 3 739 321 FR51 FR-R 5 17 203 1502
22 Picardia 1 922 342 1 969 961 FR22 FR-S 3 13 129 2291
54 Peitau-Charantas 1 783 991 1 839 249 FR53 FR-T 4 14 157 1462
93 Provença-Aups-Còsta d'Azur 4 935 576 5 022 659 FR82 FR-U 6 18 236 963
04 Reünion 833 944 843 617 FR94 FR-RE 1 4 49 24
82 Ròse-Aups 6 341 160 6 500 319 FR71 FR-V 8 25 335 2879

Regions en 2016[modificar | modificar la font]

Taula segond lo projècte de lèi en discussion a la davalada de 2014. De notar que lo còde NUTS-2 càmbia a partir de 2015. Los còdis que càmbian son los de l'otramar (de 01 a A1, e apondon de Maiòta). Res es pas encara previst per las regions novèlas, ni tanpauc per l'INSEE e per l'ISO.

Las chifras tenon pas compte de la creacion lo 1èr de genièr de la metropòli de Lion, que dins son encastre fusiona las competéncias del departament e de la comunautat urbana e suprimís los cantons.

Còde
INSEE
Region Populacion
sens
comptes dobles
(2012)
Populacion
totala
Còde
NUTS-2
Còde
ISO 3166-2
Departaments Arrondiments Cantons Comunas
pas definit Alsàcia Champanha Ardena Lorena 5 548 955 5 678 896 pas definit pas definit 10 47 200 5192
pas definit Aquitània Lemosin Peitau e Charantas 5 808 594 5 976 701 pas definit pas definit 12 41 258 4505
pas definit Auvèrnhe Ròse Aups 7 695 264 7 895 819 pas definit pas definit 12 39 242 4189
pas definit Borgonha Franca Comtat 2 816 814 2 905 324 pas definit pas definit 8 24 152 3831
53 Bretanha 3 237 097 3 341 188 FR52 FR-E 4 15 102 1270
24 Centre 2 563 586 2 635 080 FR24 FR-F 5 20 102 1842
94 Corsega 316 257 321 482 FR83 FR-H 2 5 26 360
01 Guadalope 403 314 410 335 FRA1 FR-GP 1 2 21 32
03 Guaiana 239 648 241 922 FRA3 FR-GF 1 2 22
11 Illa de França 11 898 502 12 057 051 FR10 FR-J 8 25 155 1281
pas definit Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus 5 626 858 5 771 360 pas definit pas definit 13 36 249 4565
05 Maiòta 186 452 186 729 FRA5 FR-YT 1 1 17
02 Martinica 388 364 395 027 FRA2 FR-MQ 1 4 34
pas definit Nòrd Pas de Calais Picardia 5 973 098 6 088 737 pas definit pas definit 5 26 145 3838
pas definit Normandia 3 322 756 3 411 207 pas definit pas definit 5 17 131 3232
52 Païses de Léger 3 632 614 3 739 321 FR51 FR-R 5 17 107 1502
93 Provença-Aups-Còsta d'Azur 4 935 576 5 022 659 FR82 FR-U 6 18 126 963
04 Reünion 833 944 843 617 FRA4 FR-RE 1 4 25 24