Region francesa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Departaments e regions de França metropolitana a la començança del sègle XXI.

França es dividida en 27 regions (en francés, régions), que 21 son situadas en la França Metropolitana, un es l’illa de Corsega, de l’estatut especial, e 5 son departaments e collectivitats d’otramar. Cada region de la França continentala es tanben subdividida en entre 2 e 8 departaments.

Istòria[modificar | modificar la font]

La region es a l’origina una division administrativa que recampa un cèrt nombre de servicis de l’Estat. Los primièrs assages de recampar de departaments datan de las annadas 1920. En 1941, l'Estat francés crèa de prefèctes de region. De 1944 a 1946, de comissaris regionals de la Republica reprenon la foncion. Al mièg de las annadas 1950, de regions son creadas, mas lor establiment efectiu se fa en 1960. A partir de 1982, la descentralizacion fa de las regions de collectivitats localas amb divèrsas competéncias.

Cronologia[modificar | modificar la font]

  • La lei del 19 d'abril de 1941 crèa 18 prefecturas regionalas. Los limits regionals tenon compte de la linha de demarcacion.
  • La lei del 23 d'abril de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins lo manten de l'òrdre
  • La lei del 25 d'agost de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins l'economia
  • A la prima de 1944 lo govèrn provisòri crèa de comissaris regionals de la Republica
  • En 1946, los comissaris regionals son suprimits
  • Lo decret n°60-516 del 2 de junh de 1960 crèa 21 circonscripcions d'accion regionalas.
  • Lo decret n°70-18 del 12 de genièr de 1970 dessepara la circonscripcion de Provença-Còsta d'Azur-Corsega en doas : Provença-Aups-Còsta d'Azur e Corsega.
  • La lei n°72-619 del 5 de julhet de 1972 crèa d’establiments publics regionals.
  • La « lei Deferre » (lei n°82-213 dau 2 de març de 1982) fa de las regions de collectivitats territorialas de l’executiu elegit e parteja las competéncias entre l’Estat e las regions.
  • Las primièras eleccions regionalas se tenguèron lo 16 de març de 1986. L'escrutinh èra a un torn e a la proporcionala.
  • En 1991, Corsega ven una collectivitat territoriala de l'estatut especial, mas demòra una region.
  • Las segondas eleccions regionalas se tenguèron lo 22 de març de 1992.
  • Las tresenas eleccions regionalas se tenguèron lo 15 de març de 1998.
  • La lei de l'11 d'abril de 2003 càmbia lo mòde d'eleccion dels conselhs regionals (eleccion de 2 torns amb prima majoritària)
  • Las quatrenas eleccions regionalas se tenguèron los 21 e 28 de març de 2004.
  • Las leis del 26 de genièr de 2010 e del 16 de febrièr de 2010 refòrman las collectivitats localas en metent en plaça, a partir de 2014, de conselhièrs territorials. La durada del mandat dels conselhièrs regionals per èsser elegits en març de 2010 es reducha a 4 ans.
  • Las cinquenas eleccions regionalas se tenguèron los 14 e 21 de març de 2010.
  • En abril de 2011, Maiòta ven la cinquena region d'otramar.

Lista de las regions[modificar | modificar la font]

Còde
INSEE
Region Populacion
sens
comptes dobles
(2011)
Populacion
totala
Còde
NUTS-2
Còde
ISO 3166-2
Departaments Arrondiments Cantons Comunas
42 Alsàcia 1 852 325 1 888 279 FR42 FR-A 2 13 75 904
72 Aquitània 3 254 233 3 343 621 FR61 FR-B 5 19 235 2296
83 Auvèrnhe 1 350 682 1 392 017 FR72 FR-C 4 14 158 1310
26 Borgonha 1 642 734 1 694 289 FR26 FR-D 4 15 174 2046
53 Bretanha 3 217 767 3 321 164 FR52 FR-E 4 15 201 1270
24 Centre 2 556 835 2 628 490 FR24 FR-F 5 20 198 1842
21 Champanha-Ardena 1 336 053 1 373 472 FR21 FR-G 4 15 146 1949
94 Corsega 314 486 319 690 FR83 FR-H 2 5 52 360
43 Franca Comtat 1 173 440 1 210 147 FR43 FR-I 4 9 116 1785
01 Guadalope 404 635 411 507 FR91 FR-GP 1 2 40 32
03 Guaiana 237 549 239 849 FR93 FR-GF 1 2 19 22
11 Illa de França 11 852 851 12 008 865 FR10 FR-J 8 25 317 1281
91 Lengadòc-Rosselhon 2 670 046 2 727 903 FR81 FR-K 5 14 186 1545
74 Lemosin 741 072 763 438 FR63 FR-L 3 8 106 747
41 Lorena 2 350 657 2 406 616 FR41 FR-M 4 19 157 2339
02 Martinica 392 291 398 864 FR92 FR-MQ 1 4 45 34
73 Miègjorn-Pirenèus 2 903 420 2 987 052 FR62 FR-N 8 22 293 3020
31 Nòrd-Pas de Calais 4 042 015 4 110 581 FR30 FR-O 2 13 156 1547
25 Bassa Normandia 1 475 684 1 520 236 FR25 FR-P 3 11 141 1812
23 Nauta Normandia 1 839 393 1 882 121 FR23 FR-Q 2 6 112 1420
52 Païses de Léger 3 601 113 3 706 793 FR51 FR-R 5 17 203 1502
22 Picardia 1 918 155 1 965 680 FR22 FR-S 3 13 129 2291
54 Peitau-Charantas 1 777 773 1 832 318 FR53 FR-T 4 14 157 1462
93 Provença-Aups-Còsta d'Azur 4 916 069 5 001 958 FR82 FR-U 6 18 236 963
04 Reünion 828 581 837 617 FR94 FR-RE 1 4 49 24
82 Ròse-Aups 6 283 541 6 440 365 FR71 FR-V 8 25 335 2879